vulguentesendir

LIPDUB PER LA LLENGUA

2011-05-01T22:23:00.001+02:00

NO VOTIS...

2011-03-25T10:21:00.006+01:00

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA (RÈCORD MUNDIAL DE PARTICIPACIÓ 5.771)

2010-11-03T23:34:00.001+01:00

PAU CASALS A L'ONU. 24 d'Octubre del 1971

2010-07-18T16:13:00.005+02:00

Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU - 24 d’octubre de 1971

"Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya."

(Versió catalana del llibre d’Enric Casals, PAU CASALS, dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. Editorial Pòrtic. Col·lecció Memòries. Barcelona, 1979.)
PauCasals.org

Aquest post el dedico a en Carlos, una persona molt espanyola i molt orgullosa de ser-ho, espero que també entengui que hi han persones com en Pau Casals o el que subscriu, que també som i estem, orgullosos de ser catalans... I'm a catalan...

BE FREE

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM!!!

2010-07-09T14:43:00.001+02:00

Deu mil a Ginebra. 8 de maig.

2010-05-06T23:50:00.006+02:00

EL 25 D'ABRIL TORNEM A DECIDIR

2010-04-10T12:38:00.000+02:00

El proper 25 d'abril, Castelló d'Empúries farà DEMOCRÀCIA, vota!!!

Col·laborar en l'organització d'una consulta al teu poble, ocupa moltes hores que aquest blocaire destinava abans a escriure al seu humil bloc. És aquest el motiu de la manca d'entrades dels darrers mesos.

Visca la Terra!!!

13-D AVUI HI POSAREM UN ALTRE GRANET DE SORRA.

2009-12-13T10:37:00.002+01:00

MANIFEST DE SUPORT A LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
Trenta anys després de la recuperació de les nostres institucions d'autogovern, que han suposat un avenç, tot i que limitat, en el benestar de la societat catalana i en l'aprofundiment de les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps, constatem que, en un món globalitzat com l’actual, Catalunya es troba en una cruïlla històrica difícil i, a la vegada, decisiva.
El manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol.
Aquestes polítiques ambicioses que requerim no són factibles sense un nou marc polític i jurídic. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal que no podrà resoldre el nou finançament, fa del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries per fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de la globalització.
Per tot això cal que puguem exercir el dret de decidir sobre quin marc jurídic i polític convé a la Catalunya d’avui: Independència? Autonomia? Els catalans i les catalanes volem exercir un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions, sorgides de la voluntat popular, pregonin i defensin. Més encara quan sabem que exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris i íntimament lligats a una més gran llibertat i capacitat del país per decidir les polítiques pròpies.
Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió si volem esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.
Els sotasignats, persones procedents de diversos àmbits i sectors de la societat catalana, del món professional, cultural, esportiu, agents socials i econòmics, manifestem el nostre compromís amb els valors cívics i democràtics. I voldríem que se'ns reconegués, als catalans i catalanes, com a integrants d'una nació compromesa amb aquests valors.
Per això donem suport a la Consulta sobre la Independència que se celebrarà el proper 13 de desembre en més de cent cinquanta localitats catalanes. Les quals, organitzades des de la societat civil, són una mostra de la vitalitat i empenta de la seva ciutadania.
Finalment, fem una crida a la ciutadania perquè participin i vetllin pel funcionament cívic i democràtic de la consulta.
Novembre del 2009.

Sensibilitat internacional a l'espanyola.

2009-12-06T03:24:00.006+01:00

Aquests dies l'opinió publica està pendent de la salut de l'activista sahrauí Aminatu Haidar, ho té malament, principalment perquè no l'entenen... Tot i els intèrprets, no l'entenen.

Aminatu Haidar tornava de Nova York de recollir el premi Al Coratge Civil, en un vol que feia escala a les Canàries, abans d'arribar a El Aaiún. Quan va arribar al Marroc la van retornar cap a les Canàries i no la deixaven tornar fins que no demanés perdó a les autoritats marroquines. L'hi retiren el passaport i queda llavors com apàtrida a Tenerife. Comença llavors una vaga de fam que durarà disset dies. Les autoritats espanyoles l'hi ofereixen l'asil polític, asil polític? A algú que no deixen entrar al seu país? L'asil s'ha d'oferir quan la vida d'algú està en perill, però no perquè aquest algú hagi estat censurat.

Llavors, hom té la gran idea... l'hi oferirem la nacionalitat espanyola!!!

Molt bé nois, molt bé, la molt desagraïda, no només no ha volgut la nacionalitat, a més ha volgut marxar a la seva terra!!! Desagraïda!!!! Però si és mora, deuen haver pensat al ministeri d'exteriors, i tots els moros volen ser espanyols!!! Doncs no, no tots els moros volen ser espanyols, ni marroquins, de fet els sahrauís volen ser només, sahrauís. Casualment els pares i els avis de n'Aminatou eran espanyols.

Aquest govern nostre del talant i el bon rotllo ja ha fet cagades semblants en altres situacions. Llegía fa pocs dies una entrevista amb l'enviat del Tibet a la Unió Europea. A l'entrevista aquest representant es queixava perquè les autoritats espanyoles no l'havien volgut rebre, i deia que mai l'hi havia passat això en cap govern de torn de la UE.

Tampoc el govern del talant i el bon rotllo, reconeix Kosovo, quan si que ho fan la majoria dels estats membres de la UE i els EUA. Tranquils, home tranquils, no cal que reconeixeu o deixeu de reconèixer Kosovo (vilipendiada i martiritzada per Sèrbia), només cal que quan Catalunya sigui independent, no ens bombardegeu, això seria summament gratificant.

Les darreres notícies són que n'Aminatou se'n torna a L'Aaiún acompanyada del cosí de Zumosol, o sigui, amb el cap de gabinet del ministeri dels marrons abans conegut com ministeri d'exteriors.

Edito: Encara segueix Aminatou a l'aeroport de Tenerife, van intentar colar un vol fins L'Aaiún, però a ultima hora les autoritats marroquines han denegat el permís d'aterratge.

"POSTEJAR" O NO "POSTEJAR"

2009-12-06T01:06:00.006+01:00

Dear Albert;

Estic ara mateix veient una horrorosa peli aconseguida mitjançant els favors de cert ruc que gràcies a tenir quelcom dit ports i que aquests miraculosament estan oberts, afavoreix a un servidor (amb els servidors), de fantàstics continguts multimèdia. Aquests continguts, són de gratis, però això no vol dir que siguin bons, ni molt menys, tret d'alguns documentals m'està costant trobar quelcom passable.

La d'avui es diu Dog Soldiers, com el seu propi nom indica, es una merda fatxenda, de forces especials a Escòcia, que lluiten contra licantrops, si si, licantrops, homes llop... horrible com entendràs.

Posar la pausa, omplir-me (molt) la copa, i tornar a "postejar" ha sigut un. Feia molt que no escrivia, avui hi tornaré, de fons licantrops contra cossos especials de l'exercit britànic. No cal que et digui qui vull que guanyi...

Infidelment teu.

Hank Muddy.

D'acord no sóc en Hank, però en Hank mola. I a na Marta també l'hi mola.

De com he anat d'una cutre-peli de licantrops a la millor de les sèries del segle XXI, Californication, m'ho reservo.

350 ANYS DE RESISTÈNCIA

2009-10-15T21:53:00.004+02:00

El proper dissabte 7 de novembre a les 4 de la tarda tothom cap a la plaça Catalunya de Perpinyà.

El programa:

Manifestació 350 anys

10h Trobada d'entitats (estands a Plaça de Catalunya)
13h Dinar
14h Animacions infantils
16h Manifestació "Commemorem els 350 anys"
18h Parlaments al Castellet
20h Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)
21h Concerts (Casa Musical)

Concerts:
AL TALL

RAPH DUMAS & THE PRIMAVERAS

ALLIOLI CLASH (Pirat's Sound SIstema + Mauresca Fracas Dub)

Més informació a 350anys.cat

M'agrada EMPURIABRAVA! 5

2009-10-14T14:24:00.004+02:00

ABANS I DESPRÉS DEL 13-S

2009-09-25T11:36:00.007+02:00

No em puc estar de pujar aquest escrit publicat a l'Avui, d'algú com l'alcalde d'Arenys de Munt, en Carles Móra, un exemple de polític valent i fidel als seus ideals. Hi han dates que passen a la memòria com a petites fites que ens acosten a la nostre necessitat independentista. La Diada del 77, el 7 de març del 2009 a Brussel·les, etc. i, de ben segur el 13 de setembre del 2009, també passara com una de les diades que ens apropà a la independència de Catalunya, contra tots els poders espanyols es va poder fer una consulta, que si bé no tenia cap rellevància legal, si estava carregada de simbolisme per tal com va respondre la societat espanyola, i els símbols són molt importants. El millor de tot això és que ara i amb data de 13 de desembre s'estan plantejant moltes consultes similars, faltaran però les més grosses: Barcelona i rodalies...

El text original el podeu llegir a aquest enllaç.

Imbuït de l'èxit de la consulta sobiranista que Arenys de Munt va fer el 13 de setembre, l'alcalde explica per què volia, vol i voldrà la independència.

Abans i després del 13-S

Carles Móra Tuxans / Alcalde d'Arenys de Munt / (per Arenys de Munt 2000 - EPM)

Indignació és la vivència d'uns avis que acabaven d'arribar de veure els seus parents d'una altra comunitat espanyola. El seu nebot gaudia d'un pis social per 46 euros al mes i abastava més subsidi d'atur treballant menys, entre molts altres greuges que m'exposaven, enutjats. Era a finals d'agost, en un sopar organitzat per l'Esplai Verge del Remei: "Aquí és molt més difícil de viure? i cada dia més".
El dèficit fiscal català és escandalós, inassumible, més d'un 10 per cent del PIB, és a dir, 22.000 milions d'euros l'any, 3.000 € per persona i any, 12.000 € per família i any, 60 milions d'euros al dia. Amb el nou finançament, malgrat que recelosos, molts pensàvem que es milloraria la situació, però anàlisis acurades, contrastades i aprofundides demostren que seguirem perdent entre 50 i 55 milions d'euros diaris. L'anivellament solidari és letal per al nostre país: la nostra renda, l'índex de competitivitat i l'índex de desenvolupament humà han baixat; l'Estat de benestar se n'està ressentint progressivament i alarmant. Per vèncer la crisi econòmica necessitem poder decidir on van a parar els nostres recursos, com s'administren, quin paper donem a les entitats bancàries, què prioritzem. No cal que reparteixin els nostres diners des de fora, ja som grans.
El maridatge amb l'Estat Espanyol ens ofega des de fa anys. Catalunya ha perdut vuit llocs (del 3r a l'11è) entre les comunitats autònomes perquè pateix un espoli fiscal, contravenint l'article 206.5 de l'Estatut que exposa que "l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita". Aquest espoli es manifesta en tots els àmbits: en el sistema de pensions català (-13.097 milions d'euros), en la seguretat social catalana (els catalans aporten el 74 per cent al fons de reserva estatal), en les beques als estudiants (els nostres estudiants són el 17 per cent de tot l'Estat i només reben el 8 per cent de les beques), en la transmissió d'herències (els catalans paguem entre un 25 per cent i un 30 per cent del valor; a Madrid, entre molts altres llocs, no s'ha de pagar res), en l'IRPF (un matrimoni mitjà de casa nostra paga un 15 per cent més que un de madrileny), en l'aplicació de la llei de dependència (Andalusia ha rebut el triple que Catalunya), en el nombre de funcionaris (Catalunya, 8,3 per cent; Extremadura, 23,3 per cent)?
Un poble que n'oprimeix un altre no pot ser lliure. Un Estat que no deixa parlar el poble i desobeeix les seves pròpies lleis no pot demanar-li coresponsabilitats. Malgrat que els art 1.1, 6, 9.2, 16.1, 20.1, 22 de la Constitució espanyola, així com el 137 sobre autonomia local i el 7/85 de la llei de règim local, garanteixen les consultes populars, que són un dret constitucional inalienable i indefugible, el 4 de setembre, després de tres mesos de presentació de la moció al ple municipal, per part de la CUP, l'Estat presenta un recurs a través d'un advocat amb passat falangista, s'autoritza una concentració de la Falange i ens prohibeix, anant ensems contra el reglament d'ordenació municipal, donar suport a la Comissió Organitzadora de la Consulta Popular mitjançant la cessió d'una sala que tothom utilitza tothora.
Sense una ànima comuna, un poble només és una multitud. El dia 13-S tots érem un: abraçades, somriures de complicitat, cants i proclames, emoció desfermada quan els més grans, farcits de records, dipositaven el vot a l'urna, plataformes i entitats d'arreu del Països Catalans, periodistes provinents d'Europa i d'Amèrica? L'autoestima creixia per moments i la consciència nacional agermanava els milers de persones que celebràvem democràticament, joiosament, cívicament aquest retrobament. Ja aleshores, una idea planava i aixoplugava el nostre delit més sentit: si volem, podem!
Som una nació amb un bon futur i un horitzó excel·lent. Innovadors de mena, treballadors reconeguts, experts negociants amb escoles de prestigi internacional, amb una tradició industrial i empresarial secular, un sector turístic apreciat, capdavanters en farmacèutica i biomèdica, tecnologia, telefonia mòbil i serveis, amb una cultura i una història de pedra picada que ens arriba al moll de l'os? Reunim totes les condicions idònies per entroncar escaientment amb moltes garanties en les megaregions europees i asiàtiques, sense desmerèixer altres zones del món. Estem preparats i el nostre escenari natural és projectar-nos a l'exterior.
Una Catalunya "neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç", com deia Salvador Espriu. Amb un sistema polític canviat, una altra llei electoral, llistes obertes, amb més protagonisme de les assemblees populars, amb límit de mandats. Un sistema en què no importi tant el partit i la rendibilitat política. Amb una llei del funcionariat diferent, més d'acord amb les necessitats del país. Amb una dinàmica jurídico-administrativa i empresarial i industrial molt més ràpida i àgil que no arruïni el país ni creï tanta frustració?
Un país que prioritzi les persones, les pensions i les polítiques socials, que redueixi els impostos (societats, IRPF, cotitzacions) i creï les infraestructures que necessitem realment per ser capdavanters.
Una nació amb representació a les Nacions Unides, al Consell de Ministres de la UE, al Banc Central Europeu, amb presidència de tant en tant a la UE, que ben aviat gaudirà d'un respecte i reconeixement internacional.
La veu del poble és la veu de Déu. Necessitem un milió i mig de veus a favor de la independència, 68 escons. El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) calcula en dos milions els electors que hi estarien d'acord. S'ha de fer, però, molta pedagogia perquè els ciutadans i ciutadanes ho vegin clar. Pedagogia des de l'empatia i l'afabilitat; des de la claredat i el pragmatisme. L'independentisme és, sobretot, un projecte comú basat en la iniciativa, l'optimisme, la convivència i el diàleg. Exemples clars, concrets, per ser eficients i eficaços. Aviat podem fer costat a Montenegro, Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud, que han estat els últims a aconseguir-ho.
Treballem-hi, esmercem-hi esforços, encomanem la nostra il·lusió amb una rialla sincera dibuixada al rostre. Deixem enrere la pobra, bruta, trista i dissortada pàtria que plorava amb desesperat dolor el poeta. Pel record sagrat dels nostres avantpassats, pel futur dels nostres fills i néts, que esperen el bo i millor de tots nosaltres, dibuixem aquest nou, motivador i esperançador horitzó. Som-hi!

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Dilluns, 21 de setembre del 2009

CLASSE MAGISTRAL DE PERIODISME SAGAÇ.

2009-09-22T22:49:00.006+02:00

Avui hem pogut assistir a una classe magistral de periodisme al telenotícies de TVE1 del migdia .
Explicaven la lamentable notícia de la troballa del cadàver trossejat i dins d'una maleta d'una dona pel moment sense identificar.
La sagaç periodista entrevista a una veïna que ha vist el cadàver: "He vist el cap amb la cara blava, molt botida, amb talls al coll, molt i molt demacrada".
La exemplar entrevistadora volia saber si havien signes de cops a la cara i l'hi venta una intel·ligent pregunta a la entrevistada: Hi havien senyals de violència?
Felicitats.

INTERNET EXPLORER 8, CATALÀ DE CATALUNYA

2009-09-11T01:18:00.004+02:00

Microsoft no és que m'agradi gaire, però, a vegades es lluïxen amb detalls com aquest... Per la contra, si vols descarregar el Firefox, no el baixaràs en català, el baixaràs en català/valencià...

M'agrada EMPURIABRAVA! 4

2009-09-02T21:13:00.004+02:00

VALENCIÀ vs. CATALÀ. Digues-me negatiu, però, això ja està perpetrat...

2009-07-27T03:04:00.015+02:00

Revisant correspondència electrònica antiga, trobo uns correus que vaig creuar amb els responsables de la web del ministeri espanyol de presidència. Crec que és prou colpidor de lo fatxes políticament correctes que són els socialistes espanyols i torracollons que pot arribar a ser un servidor.
Serveixi també per si, com deia l'Albert, una nit trobo al meu carrer, un cotxe que m’espera sense llums i amb el motor en marxa...
Una nit del mes de desembre del 2004 vaig entrar a les planes del ministeri d’hisenda espanyol, no me’n recordo per què fer. Quan vull triar l’idioma, quedo perplex quan a més del gallec, de l'èuscar i del català, també es pot consultar en “valencià”, no puc evitar de fer un cop d’ull, més perplexitat encara, no s’han molestat ni en ficar cap variant dialectal del valencià, de fet l’enllaç porta a la mateixa plana que la versió catalana, dos enllaços de dos llengües diferents que porten a la mateixa traducció.
Interessant.

No puc estar-me d'enviar un correu demanant perquè no esta la web també en mallorquí o en altres llengües espanyoles com l’aranès o el bable, i també en varietats dialectals del castellà com l’andalús, que si tenen un sistema operatiu güindous també podrien tenir el preciós enllaç a hisenda...
El correu també l’envio a ERC de l’Alt Empordà, de seguida es posa en contacte amb mi en Francesc Canet, m’explica que els diputats d’ERC estan treballant el tema al congrés dels diputats.

Dos mesos més tard no hi ha resposta per part dels responsables de la web i els hi torno a escriure aquest cop a la plana de "presidéncia" a veure que passa. Al dia següent em contesten diguen-me que ho re-envien als responsables de la plana d’hisenda (els que no contesten), els hi dic que hisenda depèn d'ells i llavors haurien de ser vàlids per donar una resposta.

Vuit mesos després!!! Si, si, vuit mesos, em contesten diguen que ells consideren oficials les llengües que són oficials segons els estatuts d’autonomia de cada comunitat, així el País Valencià, ui, perdó, que ara és la Comunitat Valenciana, disposa d’un flamant idioma nou i totalment diferent del català, tant, que cal un enllaç apart!!! Tenen la barra de, pedagògicament, explicar-me també que l’aranès i el bable no son idiomes reconeguts als seus corresponents estatuts, i llavors tenien raó, ara no.

Tot i així van canviar les banderetes de les comunitats, per un flamant Benvinguts i així creien que acabarien amb el problema... Sorprèn la plana d’hisenda que tot i haver canviat les banderes pels benvinguts hi han deixat dos enllaços de benvinguts, i si passes el cursor per sobre en un diu valencià... S’ha de dir que com a mínim ara s’han preocupat de fer la traducció a la varietat dialectal valenciana; a serveis, n’han posat servicis, increïble que es gastin els calés en això...

Per aquest temps s’havia aprovat el nostre malaurat Estatut, que diu que l’aranès es llengua oficial a Catalunya, com el valencià al País Valencià... Només que els experts reconeixen l’aranès com una llengua (atenció, l’Estatut diu “llengua occitana” que a Aran es diu aranès) i el valencià com un dialecte. Resulta que en aranès, benvingut es diu ”benvengut”, després d’assegurar-me que a les planes mencionades no apareix l’enllaç a l’aranès, els hi vaig tornar a escriure per saber perquè no respectaven la doctrina que ells mateixos havien creat i mai més en varen contestar... Això passava pels vols de novembre del 2006.

El fet de que no contestin evidentment és perquè no tenen una resposta vàlida que oferir, varen posar la bandera valenciana seguint la norma espanyola de dividir tot el que pugui sonar a Països Catalans amb sodomitzants arguments legals, però, quan es tracta d’aplicar la llei com en el cas de l’aranès, s’ho passen pel forro.
El cert és que si sumem la població de Catalunya, del País Valencià, de les Illes, del sud de França i Andorra, érem uns catorze milions de possibles catalanoparlants, cap a un 30% de la població espanyola, però, si treus els valencians, tens cinc milions menys, llavors ara soms vuit milions i mig de possibles catalanoparlants i cinc de la variant valenciana.
A partir d’ara intèrprets valencià-català com al Polònia...

ESTRES BLOCAIRE

2009-07-11T14:00:00.002+02:00

Durant uns dies això no s'actualitza perquè aquest humil blocaire està estressat i amb prou feines pot obrir el portàtil per assumptes no laborals. I a sobre avui té ressaca...

M'agrada EMPURIABRAVA! 3

2009-06-15T12:11:00.008+02:00

La torre del club nàutic.

QUE LA PRUDÈNCIA NO ENS FACI TRAÏDORS (Censura a l'Avui).

2009-06-02T23:17:00.006+02:00

Publica avui al seu bloc, el company Fèlix, un article d'en Victor Alexandre, que, tot i tenir data de publicació a l'Avui, el director en funcions, Toni Cruanyes ha decidit censurar.
D'acord o no, (personalment subscric la totalitat de l'article) la censura és lamentable, tot i que segons l'e-notícies, els responsables de l'Avui diuen que no l'hi van demanar cap article, en Víctor Alexandre assegura que té un correu electrònic del cap d'opinió confirmant el dia de publicació.

Esquerra, partit conservador

[ Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pàgines de l'Avui, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari. ]
Durant força anys, com molts altres catalans, he votat Esquerra Republicana plenament convençut que votava un partit d'esquerres, que és la meva ideologia. Però ara he vist que té una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents, a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot la llibertat, després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil·lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure. Lliure per ser qui sóc, lliure per decidir, lliure per viure amb dignitat. De sobte, però, els dirigents d'Esquerra em diuen que les coses són justament a l'inrevés. És a dir, que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat són somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaeixen les bombolles de sabó en contacte amb la mà de l'infant.
Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers i milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè, com a independentista i home d'esquerres que sóc, ja fa temps que em pregunto com puc votar Esquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundària? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per transgredir una legalitat injusta. El conformisme, la covardia, la submissió i l'acomodació a la humiliació, en canvi, són trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llenties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del món posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no troba el moment d'anar més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això sí, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyó a qui l'amo ha cobert de privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'únic que lamenta és no tenir cua per agrair més explícitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
El conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Però, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva covardia. Prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més mínim gest d'autoafirmació individual o col·lectiva. Ves quin compromís que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestionant el dia a dia penitenciari. "Política social de la presó", en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha nomenat vicecarceller honorífic i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
Jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. Però em pregunto si un partit polític que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu partit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel·la contra la ignomínia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no em desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra. En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força política que no sigui conservadora, una força desacomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'ésser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i França ens han robat a mi i al meu poble.
Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat

ESTAT DE LA ILP (Rebut de 10Mil.cat i Catalunya Estat Lliure)

2009-05-28T19:53:00.007+02:00

Benvolgut/da,
Després de la presentació de la ILP al Parlament de Catalunya, s'ha iniciat un procés per a comprovar la validesa formal de la Iniciativa Legislativa Popular, que en el nostre cas no és tasca fàcil per part de la Mesa del Parlament, a l'haver presentat una Comissió Promotora de més de 10.000 membres.
El dia 21 de Maig, la Mesa es va reunir per tal d'acordar donar-nos trasllat d'una sèrie d'incidències detectades en la llista de la Comissió Promotora, per tal de ser subsanades en un període de 15 dies, sense que això signifiqui que s’invalida la ILP, com diu la pròpia acta.
A continuació us resumim les incidències posades de manifest per la Mesa:
1) Incidències Polítiques.
En aquest tema, hi ha una qüestió de principis. La Mesa considera que els ciutadans i ciutadanes del País Valencià les Illes Balears i Catalunya Nord han de ser expulsats de la Comissió Promotora. Evidentment, no podem acceptar que s’expulsin compatriotes de fora del Principat. Lluitarem perquè siguin admesos, i en tot cas, si els volen expulsar que sigui la Mesa qui els exclogui, si considera que no són catalans, i n’expliqui els motius.
2) Incidències Reals.
Aproximadament 40 persones no han informat correctament els seu nom. (O bé falta el nom o bé falta un cognom). I algunes més tenen errors al DNI. En els propers dies, enviarem un email a aquestes persones per tal que ens facilitin les dades correctes.
3) Intent de desprestigi.
Degut a la baixa quantitat d'incidències detectades entre més de 10.000 signants, la Mesa vol escapolir-se de la seva responsabilitat i intenta desprestigiar la Comissió Promotora i la mateixa ILP, menystenint i infravalorant la quantitat històrica de promotors que han signat la ILP.
- Hi ha 3 persones que han posat un nom fals. Al repassar la llista de la Comissió Promotora d’Internet, se'ns van colar 3 noms falsos que han donat lloc a algunes crítiques. 3 de 10.000 és tot el que han pogut trobar. Lògicament els traurem.
- 8.700 persones, segons la Mesa del Parlament, han de signar manuscritament la llista de la comissió promotora.Aquest és el punt més important. La Mesa del Parlament, en una interpretació errònia de la llei, ens demana la signatura dels 8.700 promotors que heu signat per la web. Segons la llei, la ILP ha d'anar acompanyada de la relació dels membres de la comissió promotora amb les seves dades personals. Per tant, nosaltres vàrem lliurar la relació de membres donant el nom i el DNI. Demanarem a la Mesa del Parlament reconsidrei la seva postura en aquest punt.
Els membres de la Mesa del Parlament són molt conscients que darrera d'aquesta ILP hi ha més de 10.000 promotors.
De la llista presentada, només 100 podrien tenir algun error. A la resta no hi han detectat cap problema en les dades facilitades. Per tant, ens hem de felicitar per la bona feina feta, pel compromís de tots vosaltres en posar correctament les dades, i per l'èxit aconseguit al presentar una Comissió Promotora tant extensa. A més a més els membres de la Mesa han rebut més de 7.500 emails vostres demanant-los l’admissió a tràmit. Per tant, felicitats a tothom per la vostra implicació.
Hem encertat el projecte, estan molt nerviosos perquè legalment tindran molts problemes en el cas de no admetre a tràmit la ILP, i és per això que intenten minimitzar l'èxit inicial aconseguit.
El més important, però, és que tard o d'hora la Mesa haurà de decidir si permet o no permet que es debati al Parlament la convocatòria d'un Referèndum d'Autodeterminació. Poden minimitzar la força que tenim, poden desprestigiar la iniciativa, però no poden defugir de la seva responsabilitat política.

Catalunya Estat Lliure

10Mil per l'Autodeterminació

Cada dia un pas més.

FINAL DE LA CHAMPIONS, MÉS MOTIUS PER LA INDEPENDÈNCIA

2009-05-28T18:37:00.004+02:00

Si ahir Catalunya hagués estat independent, no hauríem hagut de suportar la nefasta retransmissió que ens vàrem haver de tragar per part dels inefables d'Antena3 i haver d'escoltar els putos anuncis de "Los Hombres Del Paco" o de "La Chica de Ayer". Però el que de ben segur no hauríem suportat es haver de veure en una pantalla minúscula el lliurament de copa i medalles alternant-se amb anuncis que ocupaven tota la pantalla.

Lamentable.

Potser TV3 hauria d'haver piratejat l'emissió, per l'interés general de Catalunya, quan es va veure el que s'estava perpetrant i emetre sense anuncis les celebracions blau granes, després ja ho trobaríem.

Visca el Barça i visca Catalunya!!!

GOOGLE PAÏSOS CATALANS

2009-05-17T15:48:00.034+02:00

Curiosa iniciativa, algú (no he aconseguit esbrinar qui), ha creat un mirall del cercador Google, per poder fer un Google Països Catalans.
Quan parlem de Google com cercador, parlem d'Internet, de webs, d'escrits, en definitiva de paraules, que és el que forma una llengua. No hauríem d'entendre l'abast d'un cercador amb fronteres polítiques, més aviat les possibles fronteres haurien de ser idiomàtiques. Google abans era més innocent i estava més per l'idioma que per les fronteres, però, és una empresa, i les empreses reben pressions de tota mena i ells no s'han escapat.
Hi va haver un temps que existia un domini anomenat http://google.ppcc.cat/le.ppcc.cat/, era una web privada sense anim de lucre, Google va acabar amb ella amb un burofax de quatre planes, com explica RacoCatalà. Això és una practica habitual, fer servir la portada de Google, però, sembla ser que no ho pots fer servir com Països Catalans, ja estem acostumats. Poc que passa pas res.

Diuen els més vells que va existir fa temps un Google Catalunya, però, no m'ho acabo de creure, tot i que tinc clar que algun dia ho arribarem a tenir. Actualment hi ha un Google en català, i un Google.cat, però, no us emocioneu, no han afavorit ni molt menys la versió catalana, també hi ha un Google espanyol a més del Espanya.

Just no?

Doncs no.

El .es funciona perfectament, en canvi el .cat té errors. És el que hi ha.
Si intentes pitjar l'enllaç de Entra (típic del Google, a dalt a la dreta, per a accedir amb un compte Gmail) a la plana de Google.cat, et surt un missatge d'error, hi has de pitjar un altre cop a Entra-hi. Això no passa a Google.es. Serà per culpa dels nostres menystinguts pronoms febles?

Passa pas res...

Respecte a fer servir el Google.cat o la versió .es en català, hi ha un gran problema que els usuaris ja fa temps que hem detectat i que descriu perfectament el blocaire Francesc Sánchez al seu article Google: Una amenaça pel català. De vegades fan que sigui més pràctic cercar en castellà que en català, no anem bé.

Certament Google és el meu cercador de referència, perquè funciona molt bé, però...

Cal que Google es posi les piles, com deia al principi, un cercador és un cercador de mots, d'escrits, no pas de fronteres i menys encara si aquestes ho son administratives.

Fins la independència no tindrem un cercador en condicions?

D'acord.

Ja ho aconseguirem... Algun dia.

M'agrada EMPURIABRAVA! 2

2009-05-14T09:08:00.005+02:00

STEP BY STEP I CK GROUP ARRASEN AL CAMPIONAT D'ESPANYA DE HIP HOP CORNELLÀ 2009.

2009-05-11T00:59:00.014+02:00

Els ballarins rosincs del GimRos han tornat a triomfar a sobre l'escenari. Llàstima dels més petits de Zona8 que avui no han pogut pujar al podi a la categoria de junior en que participaven, han quedat vuitens.

La primera alegria de la nit ha vingut amb Step By Step, que després d'una exhibició de ball quasi perfecte, han aconseguit situar-se en primer lloc de la categoria Absoluta.

Després ha tocat el torn a CK Group que a la categoria Professional han aconseguit tornar a ser els primers classificats per segon any consecutiu.

Això només es pot aconseguir amb talent i molta feina.

El campionat d'enguany ha tornat a ser un èxit tant de participació com d'organització. La participació de més de cent grups ja assegurava l'èxit en termes de quantitat. Amb aquesta gran assistència hem pogut assistir a exhibicions de bon hip hop. Actuacions magistrals com la de Salah que ha aconseguit fer embogir tot el parc esportiu de Cornellà al ritme de Din Da Da. També hi havia algun famoset de Fama que feien que les més petites xisclessin com una mala cosa.
L'organització de la Irene, com sempre, impecable. Els grups amb els que té relació, (La Vieja Escuela, etc...) no han participat, així s'evita el lamentable espectacle que vàrem presenciar a Sitges. Només dos temes no m'han agradat de l'organització, un, el servei de bar, que aquest any ha quedat reduït, dels dos taulells d'altres edicions a un aquest any, atès només per dues noies. Al bar les cues han sigut de vint minuts i a sobre quan encara quedava tota la categoria professional per actuar ja no els hi quedaven entrepans i el pitjor de tot: No hi havia cervesa!!!

L' altra cosa que segueix sense agradar-me gens és el tema de la llengua i és que és pràcticament impossible trobar res en català a l'organització, llavors es don l'estrany cas que sents al public i als participants, parlant en català, i l'organització en canvi seguix apostant només pel castellà com a única llengua del campionat. Malament!!!

P.D.: Respecte a la polèmica sobre el campionat de Sitges, dir que el grup De Vertigo que, tot i clavar-ho a Cornellà no han aconseguit estar entre els tres primers de la categoria professional a la que competien, demostrant que amb un jurat imparcial i objectiu no ho tenen tan fàcil.

MOLT BON PAPER DELS GRUPS ROSINCS AL CAMPIONAT DE HIP HOP SITGES'09 (Crònica d'un "tongo" anunciat).

2009-05-06T21:31:00.026+02:00

Step By Step

El passat cap de setmana es perpetrava a Sitges el campionat de Hip Hop organitzat pel club New S-Tudio de Sant Adrià del Besòs (o agregats que pel cas és el mateix).
Els grups del GimRos de Roses van quedar molt ben classificats, així els ballarins de Zona 8 van quedar tercers, el premiat CK Group també en tercer lloc en aquest cas de la categoria absoluta i els mitjans (d'edat) Step By Step van acabar classificats en un molt honrós cinquè lloc de la categoria absoluta.

Nosaltres vàrem arribar tard, com sempre, tot i així vam pagar els quinze euros d'entrada, com les més de mil persones que ens vàrem congregar a l'auditori de l'hotel Melià de Sitges.
Eduardo, el presentador de la competició amb la seva agudíssima veu, juntament amb l'organitzador del concurs, ens van estar matxacant moltes vegades explicant-nos que el jurat l'havien triat pensant que fos el més neutral possible, no cal, ja ho suposem (digues-me innocent) i que no tenien cap relació amb ells.

El primer premi i viatge a Las Vegas d'absoluta i de junior s'ho va endur els grups organitzadors (d'acord, potser aquests grups no ho organitzaven, però, si, els agregats en forma de familiars) De Vértigo i SuperNenas.

Al mateix moment del lliurament dels premis ja es sentien els primers crits de "tongo, tongo" entre el public.I aquí va arribar el caos, per molt que els organitzadors i el jurat volien donar lliçons de civisme esbroncant als pares i mares, no se n'adonaven que qui estava muntant el sidral eren els propis ballarins, farts de la farsa que allà havien presenciat.
Després al vestíbul de l'auditori els ballarins a l'uníson cridaven consignes del tipus... "manos arriba esto es un atraco" o "el año que viene no volvemos"...

Després la gresca es va traslladar dins l'auditori...

EL TONGO:

De vegades per arreglar un resultat no cal manar als jutges exactament que han de votar, també es pot fer d'altres formes, orientant, aconsellant, atabalant...
Moltes vegades ens van dir durant el campionat, que, per evitar susceptibilitats ,s'havien adreçat a jurats que no tinguessin rel·lació amb els organitzadors ¿perqué ho van repetir tant? doncs perqué no era veritat.
Exemples:
El cap dels jurats, un italià anomenat Cuzio, te penjat al seu MySpace des de fa més d'un any un video amb una actuació del grup organitzador, tot i no haver estat penjat per ell, és evident que sabia qui era el grup.
Un altre jurat, també italiana, Margherita Vasselli, va ser cap de jurats l'any anterior al mateix campionat i també els va jutjar al campionat de Las Vegas del 2008.
En Bobby Newberry que era un altre dels jurats també el van contractar per fer dos dies de masterclass, els seus bons i merescuts calés s'endurà, com per mossegar la mà de l'amo.
Queda clar doncs, que si hi havia un tracte anterior al campionat i que els jurats (o almenys una part) sabien qui era De Vértigo.

El dia abans al campionat hi va haver una sessió "prejudjing", que tot i que no és nou, als campionats de hip hop que es fan a Catalunya no es habitual, de fet, no en conec cap que en faci.
La sessió "prejudjing" consisteix en un passi privat davant dels jutges per a que ajudin als coreògrafs i ballarins a millorar. El problema es que la gent que està lluny d'on es fa aquesta sessió no hi poden anar i automàticament queden en inferioritat de condicions.
Aquesta sessió es va celebrar a Sant Adrià del Besòs, ciutat on tenen l'estudi els grups guanyadors.
D'aquesta forma els jutges ja els hi va quedar ben clar qui eren els equips que havien de guanyar.

Sens dubte una llàstima, perquè l'actuació d'aquests grups que van guanyar és molt bona i es nota que hi ha molta feina i il·lusions al darrere, que van quedar eclipsades per la moguda, però, també els altres participants s'hi deixen la pell i no es mereixen manipulacions d'aquests tipus.
El que està clar: Aquest any els hi hem pagat nosaltres el viatge a Las Vegas per a que tornin a fer el préssec com van fer l'any passat, però, al 2010, crec que s'ho hauran de pagar ells, perquè molts (tots) els grups que van participar s'ho pensaran molt abans de tornar-hi.

La moguda a arribat a extrems sorprenents, des de no permetre comentar al Fotolog del grup o la creació d'un Facebook.

Ja hem anat a uns quants campionats i puc assegurar que la revolució que es va viure a Sitges no ho havia vist mai. Increïble.

Canviant una mica de tema: ¿Perquè els esdeveniments de Hip Hop, sobretot a Barcelona, son exclusivament en castellà? ¿No hi ha presentadors que parlin mínimament el català?

M'agrada EMPURIABRAVA! 1

2009-04-29T21:51:00.010+02:00

Panoràmica des dels edificis del Delta Muga, les típiques cases empuriabravenques i La Muga en primer terme, darrere Castelló d'Empúries i cap al fons les les muntanyes de l'Albera i El Canigó nevades.

PATRIOTISME I DIGNITAT: CATALUNYA NO MEREIX MENYS (Joan Carretero)

2009-04-28T00:30:00.010+02:00

Aquest article publicat a l'Avui l'hi ha costat a en Carretero la suspensió provisional de militància a ERC. Tot i que crec que el tornaran a readmetre, caldrà veure si en Carretero ho accepta. Personalment estic d'acord en quasi tot, però on més coincideixo es en el penúltim paràgraf sobre l'ètica que ha de manar a l'independentisme, no pot ser que un president de Diputació el primer que faci quan pren possessió del càrrec sigui apujar-se el sou un 42% (Enric Vilert, Diputació de Girona, any 2007, 98.000€ bruts anyals per catorze pagues), o "tunejar" cotxes ja de per sé força "tunejats", etc...

PATRIOTISME I DIGNITAT

A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d’euros– de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús. Es veu que de terminis n’hi ha que sí que són d’obligat compliment!

Des d’aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l’Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d’euros una caixa d’estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l’aportació espanyola a l’FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d’excusa per no millorar el finançament de Catalunya...

Mentrestant, l’executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d’Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d’ingressos que la Generalitat va patir l’any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules.Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l’aprovació de l’Estatut, no s’han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l’aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.

A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l’Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció.

El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l’actuació dels partits que haurien d’ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se’n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L’èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d’aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d’aquestes entitats, cal que els seus objectius siguin inequívocament assumits pels partits.

L’Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d’aquest fracàs ens ha de portar a superar, d’una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l’estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.

Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.

El sobiranisme i l’independentisme, i els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l’Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a llengua vehicular en tots els àmbits... Sense compromisos en aquesta línia, i d’acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.

Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l’Estat han portat el nostre país a l’atzucac en què es troba. Catalunya ha d’utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.

Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s’ha de convocar des de l’actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.

Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit.

L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.

El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l’extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.

FONT: reagrupament.cat

Diari AVUI. Dissabte, 18 d'abril de 2009 (pàgina 6)

DEFENSEM EL TREN, ATUREM LA MAT, SALVEM L’EMPORDÀ (2a, part: El vídeo).

2009-04-27T23:19:00.006+02:00

Vídeo explicatiu de les nombroses barbaritats que des de Figueres, Barcelona i Madrid es vol perpetrar al nostre estimat Empordà.

El vídeo no mostra totes les infraestructures previstes a les rodalies de Figueres perquè no haurien cabut, però, si que mostra la nova barrabassada, els molins d'energia eòlica de 180 metres d'alçada, una alçada equivalent a la d'un edifici de més de cinquanta plantes.

La COPE reconeix que hauria d'haver apartat abans Losantos

2009-04-25T18:47:00.006+02:00

Fins que el fill de puta no ha mossegat la mà de l'amo no l'han retirat... Només recordar que Terra Lliure el va segrestar i l'hi va cardar un tret a la cama...
Font ElPeriódico.cat

25/4/2009 COMUNICADOR CONDEMNAT PER INJÚRIES

La COPE reconeix que hauria d'haver apartat abans Losantos

• Els bisbes recolzen la decisió de relegar el controvertit locutor

JUAN RUIZ SIERRAMADRID
El president de la COPE, Alfonso Coronel de Palma, va anar dijous passat a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per parlar de Federico Jiménez Losantos. Tres setmanes abans, la cadena havia comunicat al polèmic locutor la decisió de traslladar-lo del seu actual horari matinal, el de més repercussió, a un programa del vespre juntament amb un altre controvertit periodista, César Vidal, així que Coronel es va presentar davant el ple de l'episcopat, format per més de 80 bisbes, i va explicar el perquè de la degradació, o expulsió encoberta, de Losantos. Segons fonts pròximes a diversos assistents a la reunió, el dirigent de la cadena propietat de l'Església va reconèixer dues coses: que el correctiu hauria d'haver-se portat a terme abans i que el locutor, condemnat unes quantes vegades per injúries, actuava més com una espècie de telepredicador que com a professional del periodisme.La cadena ha recorregut a la mesura per forçar la marxa de Losantos --cosa que està sospesant, com ell mateix ha reconegut-- i d'aquesta manera evitar pagar-li la costosa indemnització a la qual tindria dret si fos acomiadat.Els bisbes van estar d'acord amb la mesura. Fins ara, el seu president, el cardenal Antonio María Rouco Varela, exercia de defensor del locutor. No obstant, al criticar i ridiculitzar personatges tan importants dins de la jerarquia eclesiàstica com l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, o el nunci del Vaticà a Espanya, Manuel Monteiro de Castro, Losantos havia tensat la corda en excés. La prova es troba en la nota que ahir va distribuir la CEE, després de la conclusió de la seva assemblea plenària, que va començar dilluns. "El president de la cadena ha presentat un informe sobre els acords adoptats en les setmanes passades --diu el comunicat--. La direcció de la COPE, a qui correspon la responsabilitat de la presa de decisions en l'empresa, compta amb la confiança de la Conferència Episcopal com a accionista majoritari".L'EUGENÈSIALa nota va ser explicada ahir pel secretari general de la CEE, Juan Antonio Martínez Camino, que no va parlar de la visita de Coronel als bisbes, però va carregar contra la selecció genètica d'embrions, que permet evitar les malalties hereditàries. La va qualificar de "tècnica eugenèsica", una expressió que apunta als experiments racials del règim nazi.

ET CANVIARÀ EL SISTEMA O EL CANVIARÀS TU?

2009-04-13T19:05:00.005+02:00

http://www.error104.com/0/

DEAR KAREN;

2009-04-09T00:54:00.008+02:00

Estimada Karen:

Si estàs llegint això,
vol dir que he trobat el valor per a enviar-t’ho,
bé per mi.
No em coneixes molt bé,
però, si m'ho permets,
tinc tendència a repetir una vegada i una altra lo dur que em resulta escriure,
però, això és el més difícil que he hagut d'escriure mai.
No existeix una manera fàcil de dir-ho, així que simplement ho diré:

he conegut algú.
Va ser una casualitat,
jo no ho estava buscant,
no ho vaig planejar,
va ser la tempesta perfecta;
Ella va dir una cosa, jo vaig dir una altra,
quan em vaig adonar volia passar la resta de la meva vida al mig d'aquella conversa.
Ara tinc la sensació en les meves entranyes que pot ser ella,
Està completament boja, d'una forma que em fa somriure, extremadament neuròtica i exigeix un manteniment exhaustiu,
ella ets tu Karen.
Aquesta és la bona notícia, la dolenta és que no sé com estar amb tu ara,
m’espanta.
Perquè si no estic amb tu immediatament, tinc la sensació que ens perdrem allà fora.
Aquest és un món enorme i dolent, ple de voltes i racons i n'hi ha prou amb parpellejar perquè desaparegui el moment.
El moment que va poder canviar-ho tot,

no sé el que hi ha entre nosaltres i no puc dir-te que hauries de saltar al buit per algú com jo.
Però,
fas tanta bona olor com la llar,
i fas un cafè excel·lent,
això també és important, veritat?
Truca’m.

Infidelment teu.
Hank Muddy.

OUR FIRST HOUSE.

2009-04-05T17:26:00.005+02:00

Aquest és el títol d'un bloc curiós dels EEUU. A Our first house trobarem les vicissituds d'una feliç parella en el que expliquen setmanalment els progressos que van fent amb la construcció de la seva primera casa. El més sorprenent és la rapidesa de tot plegat, jo creia que després de veure pelis com "Aquesta casa és una ruïna" allà era si fa o no fa com aquí, allò que deien a la peli "dues setmanes", que era el que sempre responien quan els hi preguntaven si faltava molt. Doncs aquesta parella, na Jen i en Justin, en tres setmanes ja tenen l'estructura. Hi ha coses típicament americanes, cases de fusta enormes, urbanitzacions tipus "Dones desesperades", i per suposat la religió, ja a la primera setmana expliquen que sortint de missa els Diumenges s'hi passaran per a veure com va la casa i fer fotos per a després poder pujar-les al bloc.

Fa un parell d'anys vàrem fer a casa ampliacions i reformes, van durar quatre mesos quan no havien de durar més d'un, a sobre els paletes van marxar abans d'acabar perquè... "S'havien compromès amb altres feines i a casa ja feia molt que hi eren"... Igual que na Jen i en Justin, igual...

ABRAÇADES D'AQUELLES QUE MARQUEN.

2009-04-04T18:40:00.015+02:00

Quan algú que aprecies et diu que si l'hi queden cinc, deu o quinze anys de vida vol saber-ho, és quelcom que et colpeix. Si aquest algú que et diu això, t'ho diu perquè les successives negligències mediques l'estan acollonint, és de jutjat de guàrdia.

El problema és, que al jutjat s'ha d'anar només quan ja s'ha comés la negligència, no abans, tot i que sàpigues del cert que la cometran, no pots anar abans perquè llavors hauràs begut oli, tothom passarà de tu, per por a ser denunciat.

Però si que pots anar a la inspecció de la seguretat social.

Això és el que va fer una bona amiga, i va aconseguir que el seu cas que fins ara havien anat portant a la Corunya, ho revisi un metge a l'Hospital Clínic de Barcelona. Aquest metge la mirà als ulls i l'hi donà bones notícies. El seu cas és curable, probablement sense quiròfans.
La casualitat va fer que dormíssim a la mateixa ciutat, Barcelona, el dijous passat i així poguéssim veure'ns i xerrar una estoneta (una hora i mitja i dues birres van passar en un moment) i abraçar-nos, i és que aquesta noia don unes abraçades, d'aquelles que no s'obliden, perquè son abraçades de valentia i optimisme, com poques persones en saben fer.

Ja ho tens guanyat això reina.
T'estimem Sesé.

L’ESTRATOSFÈRIC FERRAN ADRIÀ, XEF DE L’ANY ALS ESTATS UNITS.

2009-03-29T18:22:00.004+02:00

Ahir la universitat Culinary Institute of America va atorgar a Ferran Adrià el premi millor xef de l’any.
Estem davant d’un geni d’unes proporcions universals, que al meu parer no és suficientment reconegut a casa nostra, potser si ho és a nivell oficial, no hi hagut més remei, però, no tant a nivell popular. Sembla que com és una persona de parla propera, que assisteix a tots els actes que pot, per minúsculs que siguin, com pot ser la mostra del vi de Figueres, que com a l’Empordà és prou conegut i a Roses encara més, no apreciem la verdadera dimensió de la seva genialitat. Potser se n’han de fer performances freaks, com feia l’admira’t Salvador Dalí? Per a que et reconeguin a Catalunya. En qualsevol ocasió que es presenta el tema, miro de fer entendre la genialitat d’aquest cuiner, que ha aconseguit posar la cuina catalana a un nivell del que fa només una dècada no podríem ni arribar a imaginar.

Fa uns anys vaig tenir la satisfacció de sopar una nit al Bulli. Dels restaurants d’aquest nivell en els que he estat, és sens dubte el millor amb molta diferència. El Bulli té tres estrelles Michelin perquè no hi han més.
Això si, no esperis trobar-te un tall de carn i molt menys, estris tipus forquilla i ganivet. Si vols això no vagis al Bulli. Hi ha restaurants boníssims, en els que trobaràs el tall de carn que a tots ens agrada. Però al Bulli no. Allà el que trobaràs són plats que no has tastat mai, on la prioritat no és la diferència, si no el sabor i l'experiència culinària extrema. I és que al Bulli, tot, insisteixo, tot, és molt bo, brutalment bo, no hi ha matisos. A més de ben presentat, són plats macos i ultra moderns, tot està molt ben servit, aquí en Lluís i en Juli s’ho treballen d’allò més.

Recentment vaig veure un excel·lent documental sobre la cuina del Bulli, Decoding Ferran Adrià by Anthony Bourdain, començava a la Boqueria, mostraven el Bulli Taller, pujaven a Montjoi per suposat i acabaven com no podia ser d’un altre manera, amb en Ferran i en Bourdain, foten-se unes gambes de Roses al mític Rafa’s, que és un altre dels millors restaurants de l’Empordà.
Recentment una bona notícia i una de dolenta, la bona, la Sílvia i l’Albert han tingut descendència, ja era hora!!!, felicitats!!!. La dolenta, que l’Albert es retira de l’alta cuina, suposo que per a poder dedicar-se a la seva família i al seu bar de Barcelona. Sens dubte una gran pèrdua per a la cuina d’aquest país. En Ferran sempre diu que el millor cuiner del món no és ell, el millor cuiner del mon és l’Albert Adrià.

MARICONADA SOSTENIBLE.

2009-03-28T00:15:00.005+01:00

La mare que els va matricular... cada dia més quecos!!!

AGRAIMENT DES DE DEUMIL.CAT

2009-03-15T12:47:00.003+01:00

M'he pres la llibertat (no crec que els hi molesti) d'afusellar el text del correu que varen enviar ahir des del deumil.cat, totalment d'acord en tot.

AGRAÏMENTS I ENDAVANT, QUE TOT ESTÀ PER FER!

Ara que han passat uns dies de la manifestació a Brussel·les i hem pogut fer les nostres primeres reflexions del bon resultat de la marxa i tot el que han suposat mesos de dedicació i esforç col·lectiu, el consell dels Deumil.cat es vol dirigir a tots i cadascú dels qui heu fet possible aquesta gran fita que heu estat els veritables protagonistes.
Els DEUMIL.CAT volem fer patent l'enorme agraïment envers tantes i tantes persones que anomenar-les una a una seria difícil i del tot impossible en un text breu com aquest. L'esforç desinteressat i la col·laboració d'un estol important de gent ens ha permès descobrir persones de gran vàlua i d'extraordinària capacitat, gent que ens heu encomanat un gran optimisme i confiança amb el nostre poble, tots vosaltres. Per primer cop a la història, una munió de milers de catalans i catalanes hem anat al cor d'Europa a dir ben alt i ben clarament que som un poble i lluitem per la nostra independència. El nostre clam, tingueu ben present això, no caurà en l'oblit i haurà servit per començar a construir la part final d'un recorregut que sabem com conclou: amb la recuperació plena de les nostres llibertats, amb la proclamació de la nostra independència. I el passat dissabte dia 7 de març vosaltres vareu ajudar, amb la vostra participació massiva en la manifestació, a iniciar aquest recorregut.
Gràcies als manifestants que vareu fer més de 1.400 km de camí responent a la crida que varem llançar. Gràcies a vosaltres la nostra classe política sap, ara molt millor, que existeix una demanda creixent vers la nostra sobirania dins la societat catalana i sap, també, que som un sector que no ens quedarem a casa. Que continuarem movent-nos i pressionant perquè abandonin tot vassallatge i trenquin tota submissió envers la subjecció de la nostra nació a un Estat que ni ens reconeix ni ens vol com a catalans.
Gràcies a vosaltres els delegats que des del territori heu aguantat mesos de treball en condicions difícils en aquesta campanya on els recursos econòmics i logístics han estat més aviat escassos. La nostra força rau, precisament, en vosaltres. Sense el vostre compromís i promoció de la manifestació, motivant, engrescant a tothom, no haguéssim mobilitzat a milers de patriotes. Moltes mercès als qui us vareu comprometre -i no heu defallit- gairebé des del primer dia.
Gràcies a la aportació desinteressada de tants col·lectius i entitats: a les plataformes ciutadanes que treballen pel reconeixement del dret de decidir PDD i SiP, a la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes. A entitats com l'ADAC de Girona, el CIEMEN, a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, Agència del Cens Nacional del Poble Català, Cercle Català de Negocis, FNEC i Club FNEC, Estatpropi.cat, Amics de la UNESCO-Girona, Bloc Gran del Sobiranisme, Fundació Cat-Món, Decidim.cat, Coordinadora d'Associacions per la Llengua, Associació Catalunya Estat Lliure, Catalunya Acció, Fòrum per l'Autodeterminació-Reus, Som 10 Milions, Òmnium Cultural (Baix Camp, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès), Mesa Cívica per la Llengua Pla de L'Estany, Escola de Natura de Banyoles, Comissió de Festes de Porqueres, Mototurisme-Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Catalònia Acord, Cercle d'Estudis Sobiranistes, DNI.cat, Acció Nacionalista de Catalunya, Foment de la Sardana Pep Ventura-Figueres, Associació Vèneto-Catalana, Centre Excursionista de Terrassa, Fòrum dels Pobles en Lluita, Unió Catalanista de Sabadell, Democràcia per Occitània, Colla Samarruga, Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes (Catalunya Nord), Assemblea Nord Catalana, Associació des Cadres Catalans de Tolouse, Punt-Cat, Catalans al Món.
Gràcies a la gent que ens ha ajudat a difondre la nostra iniciativa a nivell internacional, a contactar amb la premsa internacional amb gestions de tota mena i hores de treball...Gràcies a vosaltres que heu demostrat formar un gran equip: Anna, Jordi Miquel, Alexia, Jordi, Hendrik, Montse, Daniel. Gràcies als qui ens heu ajudat a traduir i corregir textos: Jordi, Joan, Eugènia, Toni...
Gràcies a la Roser que amb la seva gestió, experiència i consells ens ha ajudat a coordinar tanta feina a fer i ens ha suportat. Gràcies a l'Estela que sense la seva tasca, allà a Brussel·les, tots aquests mesos de dures gestions i negociacions tot això no hagués sortit endavant.
Gràcies a Gerard Sesé. La seva aparició fou una descoberta immensa. Gràcies a ell no només tenim una cançó i un himne, sinó que va saber injectar un esperit constructiu i ple d'optimisme, com demostra la cançó que va composar per als Deumil.
També volem fer esment a col·laboracions especials com la d'en Bernat Joan i l'Aurel·li Argemí, que han estat cabdals. Gràcies també a l'Arnau, a en Marc i l'Ana. A en Vicent Partal i a en Josep Puigbó.
Com sempre hem dit, aquesta aventura ha estat una experiència que es va iniciar a la xarxa, a Internet. Però sense vosaltres, sense el vostre treball diari al carrer, sense l'esforç i contacte amb la gent hagués estat inviable. I, sobretot, milers de gràcies perquè vosaltres ho heu fet amb un somriure, el que ens ha motivat i captivat.
Plegats, heu demostrat ser un gran equip humà. Un equip que ha de continuar creixent i sumant noves aportacions. Som conscients que això és només un inici. Que hi ha un llarguíssim camí per recórrer i que trobarem obstacles, també nous reptes. Us esperem per emprendre noves proves per a les quals ens caldrà determinació i valentia amb el convenciment que només hi ha un final possible: la llibertat.
Consell dels Deumil.cat
Març del 2009

WE WANT A CATALAN STATE
VOLEM UN ESTAT CATALÀ
HEM ESTAT I SOM MÉS DE DEU MIL!
VISCA CATALUNYA LLIURE!

ENQUESTA: MONÀRQUICS O TREPES LLEPACULS

2009-03-11T21:25:00.004+01:00

El nomenament per part d'uns gerents d'empreses (no pròpies) d'un príncep com a president d'honor d'una fundació, d'un territori antimonàrquic on es cremen fotos dels seus pares, creus que és una actitud:
Respon l'enquesta que hi ha a la dreta, pots marcar varies opcions...

MONÀRQUICS RECALCITRANTS O TREPES LLEPACULS? La Fundació Príncep de Girona.

2009-03-10T22:23:00.006+01:00

Avui m'han fet ennuegar amb el sopar, miràvem les notícies quan sento que s'han matxembrat per a crear la Fundació Príncep de Girona, la Fundació Gala-Dalí, la Caixa de Girona, La Caixa i la Cambra de Comerç de Girona. Serà el President d'Honor el Príncep de Girona, en Felip.
Però de què van!!!
Deixant de banda l'objecte social de la fundació, que sens dubte serà molt lloable, faig les següents reflexions.

Amb quin dret es creuen aquests ricatxons a donar peixet a la monarquia, embrutint així el nom de Girona, que hem fet els gironins per haver de suportar això? Jo i molts més ciutadans gironins no en volem saber res de la monarquia. El que sabem és que aquest príncep d'ara, que regnarà (esperem que no) com Felip VI té per avantpassat a Felip V, que a Xàtiva el tenen cap per avall, qui va imposar el nefast Decreto de Nueva Planta.

Si el que volen els gerents d'aquestes entitats, és entrar en el cercle de pilotes i trepes d'en Felip i la Letízia, que ho facin amb el seus diners i amb els seus contactes, no amb el nom d'empreses catalanes que no mereixen ser fumudes en aquestes històries.
Mal punt per La Caixa (no en sóc client), la Caixa de Girona (tampoc ho sóc), la Fundació Gala-Salvador Dalí (aquí si que m'he gastat força pasta) i la Cambra de Comerç de Girona (hauré de consultar si l'associació empresarial que pertanyo, pertany alhora a la de Girona, tindré excusa per donar-me de baixa).

També recordar que la parelleta va aconseguir que un jutge segrestés la revista satírica catalana el Jueves, demostrant així el tarannà poc democràtic dels Borbons, fidels a la tradició familiar.

OBJECTIVITAT PERIODÍSTICA (Clase magistral).

2009-03-10T01:12:00.005+01:00

Tafanejant a les planes de diferents mitjans europeus, espanyols i catalans sobre el tractament de la noticia dels Deumil a Brussel·les, m'he trobat amb una perla del insigne humorista del diari La Razón, L.Vázquez (ja sé que no pot ser bo llegir aquests tipus de diaris, però sóc un xic massoca). A la crònica aquest pseudo-periodista ens regala una impressionant classe magistral d'objectivitat periodística, copio literalment part de l'article titulat "We Want A Catalan State".

El don de lenguas de los independentistas catalanes se extiende a Bruselas. Ayer pasaron del «Volem un estat català» al «We want a catalan state». Dos formas distintas –una en catalán y otra en inglés– para expresar lo mismo de siempre: «Queremos un Estado catalán». Por supuesto, esta última fórmula, la del castellano, no se escuchó en ningún rincón de la concentración que ayer tuvo lugar en la capital belga. En la protesta no faltó de nada. Banderas independentistas y cuatribarradas, ikurriñas, enseñas flamencas y también de Córcega y Venecia. Y para complementar la puesta en escena, una representación bereber. Todo encabezado por representantes de la entidad civil promotora de la marcha, «Diez mil en Bruselas por la autodeterminación de la nación catalana», militantes de CDC, ERC y la cantante Núria Feliu. El lugar no fue ni mucho menos elegido al azar. Con las elecciones europeas a la vuelta de la esquina, los manifestantes –2.900, según la Policía belga y 10.000, según la organización– colgaron, boca abajo, carteles con las caras de algunos eurodiputados catalanes, como el socialista Raimon Obiols, el convergente Ignasi Guardans, o el popular Vidal-Quadras.

Que els hi passa? estan molt rabiosos? o només m'ho sembla?...

10 MIL A BRUSSEL·LES PER L'AUTODETERMINACIÓ. Gran éxit indiscutible.

2009-03-09T00:04:00.004+01:00

Ja hem tornat...
Ha sigut una experiència inoblidable. Sorpresa quan arribem a Catalunya i ens adonem del poc ressò informatiu que hi ha hagut, lamentable... Però tots els que allà hi érem sabem del cert que ara estem una mica més a prop de la independència de la nostra nació. Sabem que el que va passar a Brussel·les ahir dissabte ha estat molt important.

La delegació castellonina moments abans de la hipotèrmia.

10 MIL A BRUSSEL·LES PER L'AUTODETERMINACIÓ. Tot preparat.

2009-03-06T00:23:00.007+01:00

Ja està.

Ja som 6 de març.

Tot preparat per al gran dia. Aquella bogeria que va començar des d'un bloc, concretament El Bloc Gran Del Sobiranisme, i més concretament l'article d'Enric Canela, Perplex Jo? Ha sigut, abans inclòs de començar, un gran èxit.

Un gran èxit perquè aquesta iniciativa aplegarà dissabte una gran multitud, que ha estat convocada per la societat civil i per a la societat civil, sense partits polítics, sense cap ajut institucional, ans al contrari, encara hi ha hagut declaracions contraries per part d'alguns polítics i algun funcionari, com la delegada de la Generalitat a Brussel·les i sense gens o quasi gens suport dels mitjans, per no sortir als mitjans, no surt aquesta iniciativa ni per desproticar. Exemple; Si a la plana de 3/24 escrius al cercador 10 mil Brussel·les, surten 8 entrades i cap correspon a la manifestació, si poses la paraula calçots, surten 43 entrades i a un ràpid cop de vista semblen totes les entrades bones. Vergonyós.

Ja ho tenim tot llest, els mapes impresos (això dels gps no m'acaben de convèncer), roba d'hivern perquè sembla ser que farà fred, màximes de només 8º i possible pluja és el previst, les càmeres carregades i amb targetes buides, l'mp3 preparat amb bon Underground House i una miqueta de Chillout per dormir. Estelades, pancartes, decoració del vehicle... tot ja està preparat.

Sortirem cap a quarts de 8 del vespre amb la intenció d'arribar cap a les 8 del matí a Brussel·les, la manifestació començarà a les 11, quan hagi acabat, una miqueta de visita turística i cap a Valenciannes que és on dormirem, Diumenge tornem cap a casa, a veure si podem arribar no massa tard i podem anar a veure a la Mala Rodriguez que actua a La Mirona de Salt.Sobretot, espero que tot aquest esforç que fem, serveixi per quelcom. Que serveixi per apropar-nos una miqueta més a l'anhel sobirà del nostre poble, la nostra terra lliure.

SALUT I INDEPENDÈNCIA!!!

BUENAFUENTE HOMENATJA A PEPE RUBIANES The Show must go on!

2009-03-04T00:27:00.008+01:00

Quan en Buenafuente va estrenar programa d'abast espanyol a Antena3, una bona amiga madrilenya, na Marta, que no el coneixia, em va dir que va quedar sorpresa per la semblança gestual i inclòs de forma de parlar, meva amb en Buenafuente. L'hi vaig haver d'explicar que la semblança no era amb en Buenafuente, era amb en Rubianes, el que passava que tant en Buenafuente, com jo, com molta altra gent de la meva generació teníem a en Pepe Rubianes un referent a imitar, també l'hi vaig explicar qui era en Pepe Rubianes, perqué certament és força desconegut a les Espanyes (tot això va passar abans de l'incident sobre la unitat espanyola). L'única vegada que vaig tenir l'honor de veure'l actuant, va ser un estiu, en una actuació a l'aire lliure a Castelló d'Empúries fa set o vuit anys, varem acabar amb una terrible luxació maxil·lar, avui he tornat a veure la mateixa obra, gravada a l'any dos mil tres que ha emès TV3 i he tornat a riure com aquella nit d'estiu.

Dimarts va començar el programa en Buenafuente amb un dels monòlegs més brillants que l'hi he sentit mai. El que més m'ha sorprès, i m'ha servit per confirmar-me de la gran professionalitat d'en Buenafuente, ha sigut veure com aguanta el tipus el mateix dia que ha enterrat al seu gran amic Rubianes, suposo, que el xou ha de continuar.

http://www.buenafuente.lasexta.com/seccion/monologos/grande/unico/pepe/rubianes/422217

SPACE, EIVISSA WORK IT OUT!!!

2009-03-01T00:47:00.006+01:00

Sempre dic que la millor discoteca que conec es l'Space d'Eivissa, per maca, per bon só, per bon ambient, per bones copes (cares però bones)...

Al següent video es veu un dels dee-jais residents Carl Cox, punxant a la molt maca sala La Discoteca i després a la sala La Terraza amb en Pepe Rosselló al darrere controlant.

http://video.google.com/videoplay?docid=6370290887690151617

En aquest altre video es veu moment de Work It Out a la sala La Terraza, impressionant.

http://www.youtube.com/watch?v=MDOAu4UB_q8&hl=ca

Tenen previst obrir el darrer cap de setmana de Maig.

MÚSICA LLIURE (Si, gràcies)

2009-02-28T08:46:00.002+01:00

«A MusicaLliure els artistes comparteixen, senten i fan créixer la seva feina. És gratuït, legal i sense límits!»

Així es defineixen a la plana de recent creació Música Lliure.

http://www.musicalliure.cat/

La iniciativa és d'aquelles que costa trobar a la web, ara que els continguts multimèdia d'internet comencen a ser cada vegada més controlats, en aquesta web hi trobem grups que donen la seva musica en descàrrega gratuïta i sota llicencia Creative Comons, és clar que no son grups coneguts, però sens dubte és una bona plataforma de promoció en aquests temps que les discogràfiques només promocionen als quatre de sempre o als quatre que surten per la tele o que els ha creat la tele o que s'han follat a en Falete.
Només espero que si algun d'aquests autors que pengen la seva producció a Música Lliure, ho segueixin fent si un dia son famosos i reconeguts.

BOADELLA ENS DEIXA (No sé si podrem suportar-ho)

2009-02-23T01:07:00.009+01:00

Llegeixo que l’Albert Boadella ha dit que no sent res ja per Catalunya i que ha acceptat l'oferta per dirigir el Teatro del Canal de la comunitat de Madrid. Com si a Madrid no tinguessin prou amb aguirres, rajoys, aznars, corrupció, espionatge, atemptats, etc... ara els hi cau en Boadella, que no els hi passi res.

El Boadella artista, sempre m’ha agradat, des de la serie dels monjos venjadors Orden Especial que feien a televisió als principis dels anys 90, (per cert el monestir que surt a la presentació de la serie, és el fantàstic, oblidat i mal cuidat monestir benedictí de Sant Quirze de Colera), anys més tard vaig poder assistir a l'estrena a Figueres de la genial obra Daaaali, era dels pocs espectadors que havien pagat entrada, hi havia tota la plana major del PSC que havien entrat de gorra. L'obra la van voler estrenar a Figueres per ser el lloc de naixement d'en Dalí, la van fer en castellà perquè deien que marxaven després de gira per Sud-Amèrica i Espanya, mai vaig acabar d’entendre perquè no l'estrenaven en català i després la representaven abans per Catalunya. Vaig llegir les seves interessants memòries on s’explica moltes vivències d'una època convulsa com va ser les acaballes de la dictadura feixista d’en Franco i l'incomplerta transició, dic incomplerta, doncs com republicà que sóc no puc dir una altra cosa.

Un dia me n’assabento que en Boadella ha fundat un partit polític, em va causar sorpresa perquè jo creia que en Boadella era molt de la corda del PSC, si més no, això em va semblar a la mencionada estrena figuerenca. Es diu Ciutadans, hi han fet un manifest, entro a la web i llegeixo el manifest, en principi no em sembla massa allunyat de l'esquerra si no fos per aquesta dèria pel bilingüisme oficial a l’estil valencià. Se m’acut escriure al fòrum de la plana aquesta i els suposats progressistes, lliberals, etc… que monopolitzen aquest fòrum se'm llencen a la jugular quan veuen que se'ls ha colat un catalanista secessionista a les seves planes, vaig decidir no tornar a entrar en aquest molt feixista fòrum perquè era d’un malt gust insuportable.

Fa temps que en Boadella no té èxit a Catalunya, el públic l’abandonat i ho sap, sap que ara pertany a un públic que a Catalunya és minoria i sobretot en un àmbit cultural català. Per això s'ha anat a Madrid on de moment ja ha començat a llepar culs i figues amb declaracions tipus que no l’importa que l’hagin espiat, en referencia a l'actual escàndol d’espies castizos. Entenc a en Boadella, veu com ja s’està fent gran i necessita urgentment uns darrers calerons per a acabar el que li quedi de vida sense maldecaps econòmics, i fa bé. Que caram. Un cop s’hagi enriquit com funcionari de la Comunitat de Madrid, segur que és retirarà definitavement a l'Empordà, concretament a Jafre on fins ara tenia la residència.

El que a mi em sap greu és que renegui tant de Catalunya, dels catalans, del català, etc... Perquè tant d’odi? Si no agrades, no agrades i a Catalunya l’Albert Boadella fa molt que no agrada. Però la culpa la te ell, no la resta de la ciutadania catalana.
El que hauria de molestar a l’Albert és que es parli més d’ell per la seva vessant política anti-nacionalista que pas per la seva obra.

ELS CROISSANTS ARRIBEN A LES VUIT

2009-02-22T23:37:00.002+01:00

-¿Qué quiere tomar?
-Té croissants?
-No, bueno si, pero son de ayer. Están un poco duros pero son buenos.
-Millor no. Te alguna cosa més per a esmorzar?
-Tengo Donuts i magdalenas de bolsa.
-Els Donuts son d’avui?
-No, pero están buenos porqué están en la caja. Las magdalenas son de bolsa, también están buenas.
-Mmm… Millor no.
-Es qué los croissants llegan a las ocho.
-…
-Entonces ¿va a tomar algo?.
-No.
-Vale, pues voy a limpiar los lavabos.

(En aquest moment sentía per darrera els riures dels altres clients, tots disfressats que estaven presenciant la escena)
Transcripció conversa mantinguda avui Diumenge de carnaval a Roses a les set del matí.

MARTA DEL CASTILLO VS. VASIRKA VELIKOVA

2009-02-21T16:32:00.007+01:00

N'Anna “escric poc al bloc” Laporta http://uaveuvis.blogspot.com/ m’ha fet veure la diferencia notable de tractament dels mitjans sobre les molt lamentables notícies que aquests dies han sacsejat l'opinió pública. L’assassinat de Marta Del Castillo i el de Vasirka Velikova. L’assassinat de na Marta ha tingut molt més reconeixement per part dels mitjans que el da na Vasirka. Perquè? Intentem esbrinar-ho…

Na Marta va desaparèixer el 24 de gener, encara no l’han trobada, na Vasirka la van trobar morta el dilluns 16 de febrer.
Na Marta tenia 17 anys na Vasirka 22.
Na Marta era espanyola, na Vasirka búlgara.
Un assassinat l’ha tractat la molt sensacionalista premsa espanyola, l’altre la poc (massa poc?) sensacionalista premsa catalana.
Na Marta era estudiant, na Vasirka prostituta.

A na Marta la busquen al Guadalquivir a Sevilla, a na Vasirka la van trobar al rec Del Grau de Santa Margarida a Roses.
A na Marta suposadament l'han matada a cops, a na Vasirka a cops i asfixiada.
A na Marta sembla ser que l’ha matada la seva ex-parella, en el cas de na Vasirka la policia cerca com principal sospitós al seu proxeneta.
Les masses a Sevilla volen justícia i intenten linxar al suposat assassí, a na Vasirka no la vetlla ningú, a l’espera que el jutge doni permís per a portar-la amb els seus a Bulgària.

Si poses al Google, Marta Del Castillo surten 2.390.000 resultats.
Si poses al Google, Vasirka Velikova surten… 2 resultats.

Totes dos presenten una esgarrifosa coincidència, les dos estan mortes.

Descanseu en pau noies.

EDITAT 16.06.2009

Notícia apareguda a El Punt sobre la Vasirka.

Batuda contra una banda de proxenetes vinculats amb la prostituta morta a Roses
La víctima va ser trobada assassinada en un canal i l'autor material no ha estat detingut

10/06/09 02:00 - Roses -
MARC BATALLER / TURA SOLER

Els Mossos d'Esquadra van fer ahir al matí a Roses i Empuriabrava una batuda contra una banda de presumptes proxenetes, alguns dels quals estan vinculats amb la prostituta que va ser trobada assassinada el mes de febrer en un canal de Santa Margarida. En total, van fer sis detencions. Els investigadors consideren que entre els detinguts no hi hauria l'autor material del crim, que hauria fugit del país. Vasirka Velicova Vancheva, de 22 anys i natural de Bulgària, es prostituïa a la carretera C-260 i també en un bordell. La policia creu que el proxeneta de la noia, un home búlgar, és el principal sospitós del crim.
Vasirka Velicova Vancheva va aparèixer morta el 16 de febrer passat en un canal de la urbanització de Santa Margarida, al terme municipal de Roses. La noia havia desaparegut el dia abans i, segons les hipòtesis policials, van asfixiar-la i després van llançar-la al canal. La policia va centrar les seves sospites en el proxeneta de la jove, que va desaparèixer. Es tracta d'un home que tant parlava búlgar com turc i que circulava amb un BMW 320 amb matrícula de Barcelona. Els Mossos, a més, van intensificar els contactes amb la policia italiana, perquè sospiten que l'home es podria amagar en aquest país. De moment, no l'han localitzat, però ahir a primera hora del matí els Mossos d'Esquadra van fer una operació policial per desarticular una banda de proxenetes a Roses i a Empuriabrava i que, directament o indirecta, estarien relacionats amb Vasirka Velicova. Els equips especials dels mossos van entrar, com a mínim, en dos pisos i van fer sis detencions. A l'hora de tancar aquesta edició, els sospitosos estaven a la comissaria de Roses i els agents intentaven aclarir com explotaven les prostitutes i també la seva relació amb Velicova. La majoria dels detinguts són de nacionalitat búlgara.
Vasirka Velicova Vancheva vivia en un pis de Santa Margarida, a prop del lloc on van trobar el seu cadàver, i generalment es prostituïa a la carretera C-260, al giratori que enllaça amb Castelló d'Empúries i amb la carretera de Sant Pere Pescador.

PERQUÈ TOT PASSARÀ EL SET DE MARÇ? (7.03.2009 The imprescindible day)

2009-02-20T00:52:00.013+01:00

Fa uns dies ens assabentem, a les segones jornades cap a la independència de Torroella, la iniciativa 10mil.cat http://deumil.cat/ es tracta de manifestar-nos davant el parlament europeu* per “la internacionalització del dret de decidir a tenir un estat propi del poble català”**, bé… Revisem el tema, sembla quelcom interessant, ens engresquem i finalment hi decidim anar, anirem amb cotxe amb quatre companys més, en total sis. Sortirem la nit del dia sis, ens manifestarem el set i gaudirem de la famosíssima hospitalitat belga***… el vuit ben d’hora, tornem cap a casa.

D’acord.

Uns dies després descobrim que a l'entranyable ciutat de L’Hospitalet de Llobregat es celebrarà el mateix cap de setmana la fira expodeejay http://www.expodeejay.com/ on a partir del divendres sis, des de les deu del matí començaran els sets de diversos deejays o be la imprescindible taula rodona "Nit i música, és possible sense drogues?". El divendres punxarà la barcelonina Nuria Ghia, en Mikel Molina i en Christian Varela, a més de la presentació del nou disc de Telephunken “Que viva el ritmo”... El diumenge començarà força hiphoperu amb 7 notas 7 colores i Mucho Muchacho entre altres****Al vespre fi de festa amb César de Melero (Matinee), César del Rio (Privilege) i I. Reche (Space)...
Mecatxis...

Serà a L’Hospitalet, segurament no hi hauríem anat (excuses), però...

Consultem el calendari del Black Music Festival de Salt***** http://www.blackmusicfestival.com/ 2009és clar, com no... el dia set, la inauguració amb Txell Sust entre altres, el dia vuit, la Mala “Tengo lo que tu quieres” Rodriguez, pffff, perquè? Segons la seva web, actuarà, de moment, només aquest dia a les comarques Gironines... Anirem, per suposat, però, serà dur... Després del pilot d'hores de viatge!!!

En conclusió...

El sis partim al vespre, arribem de bon matí a Brussel·les, ens manifestem, sant tornem-hi cap a casa, pel camí pararem a fer nit per algun poblet del nord de França, el dia vuit tornem cap a casa, arribar a casa agafar el cotxe i cap a Salt a gaudir de la Mala “Solamente quiero verte” Rodríguez, els teloners començaran a les vuit del vespre pel què suposo que la Mala actuarà cap a les deu, a veure si ens don temps a arribar.
Anar fent...

__________________________________________

* El Parlament europeu és el conjunt dels Parlaments estatals europeus, el que vol dir que les institucions catalanes se les passen pels…
** Dret a decidir no vol dir reclamar la independència, vol dir reclamar el dret a poder reclamar la independència, un dret que ara per ara a Espanya (i quasi tota Europa) està prohibit per llei.
***Això de la famosa hospitalitat belga m’ho acabo d'inventar. Són hospitalaris? És famosa la seva hospitalitat? Properament…
****Eres un número que no contaba,quemabas como el fuego, ríos de lava,nena ,el rollo que llevabas,si, tú me gustabas,pensaba en ti desde que me levantaba,hasta que me acostaba,y por las noches te soñaba,te juro que era eléctrico cuando me tocabas,hoy nos separan vallas electrificadas,pero el show debe continuar todo se acaba,Porque ya no estás aquí para secarme las lágrimas,porque las cosas no son como yo pensaba,pero tu me importabas,tenía malas armas

*****Força interessant el cartell d’aquest any del Black Music Festival la Saltenca-Dominicana Arianna "Calamitat" Puello , Cris Juanico, Bill Wyman’s Rhythm Kings, Living Colour, Telephunken (el dj) i la Mala “Jugadores, jugadoras” Rodriguez, entre altres.

II FESTIVAL D’ART INDEPENDENT PEPE SALES 2009

2009-02-16T02:17:00.014+01:00

El passat dimarts 27 de Gener del 2009, vàrem poder presenciar al Centre Cultural La Mercé de Girona el Festival d’art independent Pepe Sales aquest any dedicat al poeta Miquel Bauçà.

Els mecenes del festival Consol Ribas i Lluis Llamas.

Això és el que diu la Viquipèdia sobre Bauçà:

Miquel Bauçà Rosselló fou un escriptor i poeta mallorquí. De malnom Meravell. Va néixer a les cases de sa Clota, a Felanitx, Mallorca dia 7 de febrer del 1940 i morí a Barcelona dia 3 de gener del 2005. Orfe de mare als 12 anys, es va educar en un seminari. Socialment esquerp però personalment afable, va triar la literatura, la beguda i la soledat com a vies per afrontar l'esquizofrènia que l'afectava des de ben jove. Amic de Jordi Coca, va irrompre en el món literari com a una veu nova i fresca. Però, voluntàriament, va anar perdent tot contacte amb familiars i amics i només es comunicava amb l'editorial Empúries, a través d'un apartat de correu. El 3 de gener de 2005 el seu cadàver fou trobat pels mossos d'esquadra a casa seva, en avançat estat de descomposició. La seva mort es devia produir els últims dies de 2004, en circumstàncies desconegudes, malgrat que tot apuntava a una mort natural.
Fou un escriptor minoritari i singular, admirat però poc llegit, va deixar una obra inclassificable i elogiada per la crítica. Representava una literatura radical, sense consciència de ser-ho, escrita sense afany de notorietat, que abordava amb naturalitat els grans temes de l'home contemporani, enfrontat al temps i al sagrat.

LA RECOLLIDA SELECTIVA DE BRAGUES

Va ser tot un èxit, aconseguint als contenidors dipositats arreu de la ciutat, unes 2.500 calces segons els organitzadors, 2.000 segons la Guàrdia Urbana. També es van recollir per correu electrònic.

EL FESTIVAL

La nit va començar presentada per en Jordi Miquel de Deambulants, un tipus força divertit, dins l’antiga església de La Mercè, la segona actuació va ser de les més esperades de la nit, Arianna Puello, Nhoma i Factor Primo que van rimar “Unika Salida”, el nou single del seu darrer disc.

Unes quantes actuacions més i ens envien al gèlid (tot i els esforços de l'organització) claustre de l’antic convent per a presenciar algunes actuacions més. Aquí hi va haver els moments més hilarants de la nit, destacar el duet d’improvitzadors de jotes mallorquines, va ser molt sorprenent, el public deia dues paraules i les rimaven, com si fossin raperos, però, en mallorquí i a ritme de jota, espectacular.

Un assistent força col·locat va demanar pujar a l’escenari per a “els seus cinc minuts de glòria” que va dir el presentador, va ser una tallada de rotllo pel discurs inconnex que va perpetrar, però, son les coses que té l’art independent i contemporani. A l'apartat freak també inclouré una de les actuacions que més aplaudiments va aconseguir. En Dràcula.

La darrera actuació al claustre la va interpretar un noi disfressat de Dràcula, amb uns collons com un brau, que sense música, va estar durant deu increïbles minuts ballant (suposo), el vàrem aplaudir molt, per l’estrany de la proposta, pot ser que fos una aposta amb el seus col·legues, “si perdo, pujo a un escenari vestit de Dràcula amb dents postisses de botigues dels xinesos i ballaré sense música”.

Una altre cop cap a dins, ben calentets amb els plats forts de la nit, amb els mallorquins Oliva Trencada i The Marzipan Man entre altres, aquest van fer una interpretació molt eclèctica i espectacular dels versos d’en Bauçà. Un altre souvenir de la nit va ser la jam session que es va marcar en José Domingo amb components d'altres grups.

Per acabar destacar els espectaculars bocatas de pernil serrà amb alvocat que servien per 2€ al bar, en la línia del festival, pur art...

Moment bocata

El bar petat, lògicament.

L'11-M. Fracàs d'Aznar?

2009-02-09T11:30:00.006+01:00

Llegeixo al diari que l’Aznar va publicar un article a Le Figaro, (no aconsegueixo entendre perquè l’hi paguen per dir rucades, jo també les dic, però, no cobro) sobre el seu únic tema des de fa uns anys, la defensa d’en Bush. Fumut llepaculs.

Frases brillants com “la historia l’hi farà justícia” o “la gran contribució de Bush a la supervivència de la llibertat a les nacions”. Arriba a dir que, en realitat, en Bush, lluitava per les idees i valors de la revolució francesa!!! I que ara hi ha menys dictadors al món que quan va arribar al poder. Jo afegeixo i menys feixistes perquè ells dos ja no hi son.

Hipòcrita!!! I les armes de destrucció massives que?

Diu també que el principal èxit de Bush ha estat que no hi hagi hagut més atemptats als Estats Units. Llavors, vol dir, que el principal fracàs de l’Aznar va ser no aconseguir-ho, per dues bandes, l’atac terrorista a Madrid i per l’altre els nombrosos atemptats d’ETA.

Que preguntin als supervivents Iraquians, qui son els verdaders terroristes en el seu malaurat país.

VICTORIANO IZQUIERDO RAMÍREZ. El talent.

2009-02-03T10:41:00.024+01:00

Un company de l’associació fotogràfica de Palamós a la que pertanyo, m'ha regalat via correu electrònic l’enllaç de la plana d’aquest fantàstic fotògraf.

http://www.victorianoizquierdo.com/

http://lacomunidad.elpais.com/pixel-fugaz/posts

El primer que sento és admiració i enveja sana, sempre em passa quan presencio l’obra d’un geni. Si la inspiració, les muses, o com vulgueu dir-l’hi, et toquen i et recolzen de tant en tant a l’hora de prémer l’obturador d’una càmera, en Victoriano ho aconsegueix en cada captura.

La seva fotografia és de la que m’agrada fer a mi (encara que molt millor resolta que la meva) poc estudi, molt carrer, suposo que per la manca de mitjans. Fotografia robada, quasi de voyeur, amb molt sentit del humor, amb retocs probablement de Photoshop, que la converteixen en art totalment actual i d'avantguarda, perquè, tot i que hi han encara molts detractors del retoc, tot i que sigui retoc subtil com els que aplica en Victoriano, el cert és, que si la fotografia ha passat per diverses tendències, l’actual és sens dubte la del retoc subtil, subtil però, aconseguint aquest vel de realitat irreal.

El que més m’agrada de les seves fotos és la composició, i en el que més destaca, pel meu gust, és en un dels temes més difícils que hi han a la fotografia, el retrat, aconsegueix que un simple primer pla es converteixi en una imatge plena de matisos on la mirada es desplaça d’un cantó a l’altre de la imatge, apreciant-te’ls tots. Acariciar l’art fotogràfic com ho fa en Victoriano només ho aconsegueix un geni.

He volgut deixar pel final el més sorprenent, acaba de complir divuit anys, això vol dir que ens queden molts anys de seguir gaudint del seu art fotogràfic.

Recordeu aquest nom: Victoriano Izquierdo, artista fotògraf.

Nota: Totes les fotografies d'aquest post estan subjectes a drets d'autor i han estat publicades amb permís de l'autor.

EL CATALÀ LA SEGONA LLENGUA D’US ALS BLOCS (Curiós, curiós…)

2009-02-01T13:45:00.006+01:00

Aquesta estadística ha estat publicada per NTLE Blog Census
http://www.knowledgesearch.org/census/index.html

Com es pot veure, diu que la primera llengua de publicació en blocs és l’anglès, després una categoria que s’anomena Too_Short (massa curt) que no sé ben bé que és, suposo que deu ser un cul de sac on deixen les estadístiques dels blocs que no poden identificar i el segon idioma identificat és… SORPRESA!!! El català.

Costa de creure, negatius com som de mena, però és el que diu aquesta estadística que no està feta des de Catalunya. Revisant el que diu sobre la metodologia emprada, sembla ser que molts blocs en castellà, francès o altres idiomes principals poden tenir la plantilla en anglès, pel que s’identifica com a tal, els que escrivim en català normalment hem de canviar l’idioma que normalment és el castellà (del sistema operatiu, dels exploradors d’internet, etc…) pel que automàticament ja canviem la plantilla al català.

També és cert que als catalans ens agrada molt això dels blocs, revisem: Conec blocaries que disposen de diversos blocs i col·laboren en d’altres. Hi han també els partits polítics que han obert blocs per a tots els seus membres, a nivell estatal, català, provincial, o municipal, només amb ERC, CiU, i PSC ja deuen ser milers. Hi ha els blocs dels col·legis i universitats, està també Vilaweb que deuen ser també milers (acabo de mirar i en el que portem de matí s’han actualitzat més de cinquanta). Només a la xarxa de blocs sobiranistes http://www.xbs.cat/ ja hi som 800 els blocs adherits.
Potser no estarà gaire errada aquesta estadística… Curiós, molt curiós…

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 2a part.

2009-01-27T00:17:00.011+01:00

EL CONSELLER TRESSERAS O EL GERRO D’AIGUA FREDA (GELADA)

La darrera intervenció va ser la del Conseller de Cultura Joan Manuel Tresseras, després de tot un dia sentint oradors amb un independentisme del tot optimista, i dins d’un ambient en el que quasi tots, de tant parlar d’independència ja ens ho creiem i quasi la tocàvem, va arribar el torn de Joan Manuel “Desbaratador” Tresseras, que ens ho va pintar, de moment, negre, molt negre. Bàsicament i a grans trets, ens va venir a explicar que la independència ha de ser un procés assegurat, molt consensuat, amb acords amb totes les parts, un exemple del que deia quan va treure el tema de les pensions, a la persona que se jubili en el moment de la esperada independència, qui li pagarà la pensió? Home, senyor Treserras, no foti. Es clar que a tots ens interessa que ens retornin el que hem cotitzat quan ens jubilem, però, parlem de la independència de Catalunya!!! Poc que pensava el president Macià en la seva pensió quan proclamà l’Estat Català des del balcó de la Generalitat, i els milers de lluitadors que no només van perdre la pensió? molts ho van perdre tot. Al dia següent de la independència, ja en parlarem, vull dir, ja ho trobarem això de les pensions. Veient com va evolucionant la relació amb l’estat, dubto que mai Espanya ens retorni la part que ens pertoqui de les pensions ni de res. Si esperem això, mai aconseguirem la independència (Només cal veure que es el que està passant actualment amb les negociacions pel finançament). Potser haurem de deixar una mica de banda el sentiment d’allò que valoren tant a Madrid de la governabilitat i la col·laboració dels catalans i plantar cara.
Dir prou.

Quan volem anar a manifestar-nos a Brussel·les per entre altres, internacionalitzar el conflicte i així forçar el referèndum, ens diu el conseller que vigilem no sigui que si un dia aconseguim la independència no cobrem les pensions quan toqui.
Frases com “L'indepentisme radical és un mon auto referent tancat en ell mateix” o que “hem de treballar sense radicalitzar-nos”, demostren l’aversió del conseller amb les postures més extremes, llavors penso, no amic no, i tant que ens hem de radicalitzar i no pas poc. “Som bàsicament una cultura”, aquí ens va explicar per on hem d’anar, donar a conèixer la nostra llengua, folklore, cultura... Obrir ambaixades perquè la nostra potent cultura es conegui arreu... No crec pas que aquesta sigui l’única via, també la radicalització es important, de moment sabem el que hem aconseguit sense ser radicals, només cal recordar com ens està anant amb el dòcil, molt dòcil i esquifit i difunt Estatut. Jo no vull només una cultura supeditada a una de més “oficial” com l'espanyola jo vull una cultura plena, sense haver de demanar permís a cap parlament d'una altre realitat cultural, ni estar sempre justificant el nostre fet cultural. De que ens servirà un estat cultural supeditat a l'espanyol?

El conseller acompanyat pel tinent d'alcalde de Torroella.

Va parlar de la immigració actual i va fer un comentari, que no va aprofundir, al meu gust desafortunat, sobre que havien d'integrar i guanyar-nos aquesta immigració, "no fos que ens passés com als anys seixanta amb l’altre gran immigració" (suposo que l'espanyola), perdoni? Com a fill d'immigrants que sóc, només dir que voler culpar d’alguna cosa als immigrants, com podria ser la dissolució del sentiment nacionalista, o esvair el fet cultural català (que no ho va fer), es força curiós, fluxos d’immigrants no hi ha hagut masses ens els darrers 300 anys excepte el mencionat i l'actual, i seguim estant igual, amb alguns drets més, però, subordinats encara a Espanya, no és culpa dels inmigrants, som nosaltres i Espanya, els inmigrants prou tenen amb subsistir. Tots els assistents vàrem estar plenament d’acord quan va explicar que actualment hi ha una revolució interna molt important a Catalunya, referint-se al moment que estem vivint amb la immigració africana i d'Europa de l’est.Crec, que si no som encara independents no és pels fluxos migratoris, ni per què la nostra cultura no sigui suficientment potent, diria que és precisament per la manca extrema de radicalitat. Entre altres coses suposo que és per què les vegades que hem intentant ser radicals en aquest 300 anys hem estat esclafats per les armes espanyoles o franceses. En 30 anys de suposada "democràcia a l'espanyola" no hem aconseguit més autogovern, ens hem estancat i ara toca avançar.
Va acabar la intervenció amb un llarg aplaudiment del public assistent, constatant lamentablement una vegada més, que no sóc mai majoria, de fet ni minoria, sóc marginal, això si, un marginal força radical.
Ho va dir l’ex-president d’ERC Jordi Carbonell: “Que la prudència no ens faci ser traïdors”

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 1a part.

2009-01-25T17:06:00.020+01:00

Vàrem assistir a les molt interessants conferències que ens van oferir els organitzadors de l'acte, la secció local d'ERC de Torroella de Montgrí.

Com van ser aquestes jornades molt extenses, fem només cinc cèntims.

UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ

Plataforma pro seleccions catalanes amb Xavier Vinyals president i Xavier-Albert Canal de la Federació de Rugbi.

Tot i que no vàrem poder presenciar a tota la ponència, vam arribar tard, com sempre, que diria l'Ainoa, si que vàrem presenciar una part de la ronda de preguntes del públic que va haver de ser tallada pel moderador degut a que ja s'havia sobrepassat el temps assignat. Indignació va aixecar entre tots els assistents quan es va explicar la sentència que condemna la Federació Catalana a pagar danys morals a l'espanyola a més, i això és el pitjor, de no reconèixer la selecció com a oficial. A grans pinzellades la federació catalana era membre fundadora de la federació internacional a l'any 1934, ara el jutge parisenc ha considerat que no té dret a ser membre de l'internacional La federació espanyola va fer servir el decret franquista de l'any 1941 que abolia totes les federacions esportives no espanyoles, i a sobre el jutge ho va admetre com legal, es clar que el jutge és d'un altre estat igual o més opressor que l'espanyol.

Moment pel café.

PROGRESSANT CAP A LA SOBIRANIA

Amb Miquel Strubell, Elisenda Romeu, Xavier Altadill i Enric Canela. Presentat i moderat pel senador Miquel Bofill, sens dubte un "prehistòric" de l'independentisme gironí.

Aquesta conferencia va ser molt interessant amb les dades del senyor Strubell o l'experiència de la senyora Romeu de la plataforma pel dret a decidir. Però el que vaig trobar més "productiu" va ser la presentació d'Enric Canela de la futura concentració preparada pel 7 de març a Brussel·les, coneguda com 10mil.cat. En Joel Joan estava anunciat per a aquesta part de les jornades, però, no hi va poder assistir.

ÒMNIUM CULTURAL

Després del dinar tocava el torn a Òmnium Cultural amb Vicent Sanchis i Roger Buch. Moderat per lAlbert Bou.

Tocava parlar de la feina que fa l'Òmnium Cultural, va començar un optimista Roger Buch, m'agraden els independentistes optimistes, perquè jo també en sóc d'optimista i és que cada vegada veig més aprop el dia que podrem decidir el nostre futur i que aquest passarà, segur, per la independència. Després en Sanchis, (que no Sanchís...) que va fer una exposició brillant com ens té acostumats.

TAULA RODONA

En Josep Maria Pascual va moderar aquest entretingut debat, amb roda de preguntes del públic, mentrestant esperàvem l'exposició del conseller Tresserras que tractaré en un altre escrit.

Continuarà...

CAP A BRUSSEL·LES QUE HI FALTA GENT. 10mil.cat

2009-01-25T15:19:00.007+01:00

Excel·lent la convocatòria de l'associació 10mil.cat, de convocar-nos a viatjar el set de març a Brussel·les a manifestar-nos per l'autodeterminació i així internacionalitzar el conflicte (frase que està molt de moda) ja ens hem apuntat. Anirem relatant al bloc com prospera aquest tema, de moment a buscar el transport més adient.

Alguna de les consignes:

-Segons la gent que hi entén de les manifestacions a Brussel·les, no ens hem de manifestar en plan radical i separatista de tot, ha de ser una reclamació europeista, no contra tot.

-Cal portar banderes no només catalanes, també europees, si anem a reclamar a Europa ha de quedar clar que som i volem ser Europa.

El vídeo promocional de la moguda al youtube:

http://es.youtube.com/watchvpV_pAIwDE_E

Enllaços:

http://deumil.cat/

WEEDS (Males herbes)

2009-01-23T02:33:00.006+01:00

Aquesta serie, que si no m’erro l’han feta per la sexta, ho dubto perquè la he baixada per linterné, per a no estar pendent de si fan futbol, o no, o ara ens surt dels collons de canviar-la de dia i hora, si abans la fotíem el dimarts a les deu de la nit, em don, que per alguna cosa sóc el puto programador, de fotre-la a les tres de la matinada dels dijous, la foto i punto... gràcies sant Emule….
Doncs això, que per a no estar a expenses del programador la he baixada i la veig quan me rota…
La primera temporada son deu capítols, tota la sèrie està molt bé, una viuda recent d’una luxosa urbanització americana (rotllo mujeres desesperadas), s’ha de buscar la vida per treure endavant dos ganàpies adolescents (un molt trastornat que tot ho amaga darrere de que es orfe i l’altre obsessionat pel sexe i per les drogues, aquest darrer que extrany… sexe i drogues…decccsss) …
Bé al darrer capítol parlen de la guerra d’Iraq i la vaig flipar tant que després de passar-ho tres o quatre cops, vaig decidir transcriure-ho aquí, per brutal, per insolent i per dir veritats com a punys…
Deien això…

Andy: Me han encontrado.
Doug: Mala suerte. ¿Quién te ha encontrado?
Andy: El puto ejercito… Esos… hace años en Colorado (mentrestant s’encén una pipa de marihuana) intentaba impresionar a una tia, tomamos Eggermeister y firmé para la reserva del ejercito, luego me olvidé del tema pero ahora recibo una carta en la que me dicen que me presente o me encerraran en una prisión militar, yo… ¿cómo me han encontrado? Estoy fuera del radar… Soy Andy, el fuera del radar.
Doug: Te detuvieron por posesión y ahora estás en el sistema, Andy.
Andy: Tienes que ayudarme tío, estás en el consejo del ayuntamiento, diles que la ciudad me necesita.
Doug: ¿Qué te necesita para qué?
Andy: Yo que sé, para plantar árboles, para un programa para chicas con problemas…
Doug: Podría ayudarte por tirar papeles en el parque pero ahí termina mi poder.
Andy: Vale, me hare objetor de conciencia.
Doug: No, no, tú firmaste para la reserva libremente por un calentón, estás jodido.
Ara ve lo bo…
Andy: Jodido?... No pienso ir a Irak, a luchar en una guerra de mierda por culpa del petróleo.
Doug: Guerra de mierda? Y el 11 de Septiembre Irán no ocultó a los terroristas?
Andy: La guerra es en Irak, vale, y ninguno de los dos países tiene nada que ver con lo del World Trade Center.
Doug: Bueno, ambos tienen arena.
Andy: Bush invadió una nación soberana desafiando a naciones unidas, es un criminal de guerra ¿Y ahora se supone que yo tengo que ser uno de sus matones desechables con una jodida diana en la cabeza? En medio del desierto… esperando que me vuele en pedazos un coche bomba preparado por un crio de doce años al que le encantaba Friends hasta que uno de nuestros misiles destrozó su casa… me parece que no…
Doug: ¡¡¡Tenían armas de destrucción masiva!!!
Andy: ¡¡¡No habían armas de destrucción masiva!!!
Doug: ¿No? Bien… que mas da… mmm, tengo cosas importantes que hacer…
Andy: Dime… Que hay más importantes que impedir que las corporaciones se apoderen de la democracia…
Doug: Tengo que ir a cagar…
Andy: Tienes que ayudarme tío.
Doug: Lo haré, lo haré… pondré una de esas pegatinas con una cinta amarilla en mi coche, por ti…
Andy: ¿por qué apoyas tan ciegamente a Bush?
Doug: Me gusta su mujer, Laura. Le compraba hierba en la universidad, buena mierda, buena mierda…

Al Youtube: http://es.youtube.com/watch?v=JNrcKdaOezc

Una actualització de l’antivirus Panda fa malbé milers d’ordinadors amb Windows XP. (I encara no s’han disculpat).

2009-01-23T01:44:00.007+01:00

El passat setze de gener em truquen d’una empresa perquè tenen un problema amb un dels ordinadors (de fet l’únic que funcionava en aquell moment), l’antivirus Panda l’hi ha demanat de re iniciar perquè havia trobat un troià i al tornar a windows es troben que no funciona l’ordinador. En principi penses, un virus es clar, el Panda l’ha detectat i quan l’ha esborrat s’ha carregat el windows o bé no ha pogut elimina’l i està fent de les seves... A l'estona truquen d’una altre empresa amb dos ordinadors més amb els mateixos problemes, hem reparat deu ordinadors amb aquest problema. Des del dilluns ja es soluciona automàticament alguns ordinadors que estaven connectats a Internet.Tot passava perquè el divendres setze, l’equip de Panda va deixar anar una actualització que directament esborrava l’arxiu rpcss.dll (en principi només a ordinadors amb XP SP3 en castellà). Fins el dia vint-i-u no penjaven a la web el comunicat amb la solució.

Suposo que tot devia anar així...
Es divendres, avui els tècnics de l’Ós fan jornada intensiva, tot i així han baixat una estoneta al bar de sota de l'oficina a fer una miqueta de vermut, com és l’aniversari d’en Fuentes, si clar, el project manager de no se quina martingala informàtica, convida a una ronda, a més hi ha també present en Pujol de comercial i com és català ha de demostrar que no som garrepes i paga una altra ronda, total, ja és divendres i ja no pujaran a l'oficina, excepte en Salcedo que si ha de pujar per llançar l'actualització que tenia quasi acabada. Després de prendre la darrere copa i d’acomiadar-se de tots els companys i amb mig somriure que descobreix el punt que porta, es dirigeix cap a la cova, ensenya l’acreditació a la vigilant de la porta que ni tan sols es molesta en aixecar la mirada de la revista d’armes que llegeix, sobretot perquè està molt dolguda del dia que va quedar amb ell i a més d’haver de pagar el sopar, també va haver de portar-lo a casa a rastres pel colocón que gràcies a l'alcohol i diverses drogues va aconseguir. Es una bona peça en Salcedo, en definitiva, un dels nostres...

A l’ascensor s’emmiralla i descobreix que realment va molt passat, ara quan arribi, directe a fer un glopet a la petaca de bourbon que té el seu company al calaix. Quan ja hi és per fi a la seva taula, és curiós com es pot confondre tantes vegades de taula, però, és que son tan semblants... Re-envia un parell de correus d’aquells de cadenes del Dalai Dama i se posa mans a la feina, pfffff, li costa fins i tot llegir, i de sobte... que es això de Rpcss.dll? Una .dll que no conec... putu windows, a veure que diu Yahoo Respuestas... mmmm... oh no!!! L’usuari anaconda68 (Perquè es dirà anaconda?) diu que es un troià... ara mateix mel carrego...
Cinc minuts després ja està l’actualització llançada i el mal fet, fins el diumenge al vespre no rectificaran, ja que no se'n van adonar, perquè lògicament, ells fan servir altres antivirus millors i fins el dimecres 21 no penjaran a la web la solució, cabrons...

En Salcedo ja acabat la seva obra magna, això li suposarà que no el facin cap de departament, de totes formes no l’anaven a fer, perquè la cap de personal estava molt picada d’aquella vegada que la va abordar en una convenció enviant-l’hi missatges obscens i quan ella per fi li va donar el número d’habitació, en Salcedo es va quedar adormit amb el mòbil a una mà i un got de whisky a l’altre. No en van tornar a parlar.
Abans de marxar cap al bar, obre l’Emule perquè vol baixar-se unes pelis porno, tancarà el monitor i així semblara que l’ordenata està tancat. Es torna a mirar al mirall de l’ascensor quan baixa, de mentres que pensa, foteu-vos pringats.

LES DINGUES DU RACHDINGUE (La festa de cap d’any a la mítica discoteca de Vilajuïga).

2009-01-11T17:17:00.019+01:00

Bestial, sorprenent, moderna, babilònica, underground… Tot això i més és la sorprenent discoteca de Vilajuïga, i és que sempre que hi vaig m’ho acabo passant molt i molt bé. Per a qui no la conegui, dir que la discoteca és un mas situat a sobre d’un turonet a un parell de quilometres de Vilajuïga. La discoteca va estar apadrinada per en Dalí i dissenyada per Miette i el mateix Pierre, llavors, el resultat de la decoració es una barreja molt sorprenent i molt surrealista. Mítica es la foto d’en Dalí i en Mick Jagger fent-la petar al Rachdingue... Pensar que en Mick Jagger va estar en aquesta sala al darrer racó de Catalunya fa posar els pèls de punta, sobretot per a qui sàpiga qui es en Mick "Farres" Jagger...
Arribem cap a les 5 (havíem treballat aquella nit fent fotos), de moment el pàrquing està molt ple, de fet des de que va actuar en Jeff Mills fa cap a deu anys que jo no veia tanta gent, i és que estava molt i molt plena, però, com que és tant gran i la penya se fa molt també la festa al pàrquing, no atabala gaire, tot i estar petada. L’ambient està molt bé, ara ja no és la disco hard-techno només per francesos dels darrers anys, és nota un canvi a la clientela cada vegada més del país, de Girona, Perpinyà i Barcelona principalment i guiris en general.
De moment no conec al porter i ens toca pagar els raonables (per ser cap d’any) 20€ consumició inclosa. Recordo llavors quan vivia en Pierre i l’hi demanàvem de entrar gratis i sempre deia amb el seu català de Perpinyà: “Si us deixo entrar gratis amb que pago dj’s?” Un crack...
Anem directes a la sala de la piscina que per a aquesta ocasió li diuen “Groovy New Year behind the Swimming pool! Champagne Bar & Groovy sound”, allà estan punxant house molt actual del tipus Circoloco eivissenc. Li diuen groovy tot i que jo el conec més per underground , sequential o també: aquell house que m’agrada a mi... Només entrar, lipotímia per l’Anna, y això que encara no hem començat a beure, la nit promet.
Un cop amb l’Anna recuperada, en vaig haver de beure el seu combinat, que hi farem (jo no volia senyor policia), anem a veure que passa per la resta del garitu, anem a la sala abans anomenada terrassa i que ara li diuen la Gallery, i sorpresa: ¡Han traslladat el hard-techno de la sala central a adalt a la gallery!, tot aquest estiu allà hi anava el minimal. De fet fa més de deu anys que a la sala central només és punxa techno del millor... Per la festa han anomenat aquesta sala: “Energic New Year in the Gallery! Long Drink Bar & Techno sound”. Vale tito... Fem un parell de balls hipnòtics, i s'ha acabat, paren la música d’aquesta sala i cap a la barra que hi falta gent, merda ja ens estan cardant fora, au, cap a la sala central...
A la sala central hi punxen mínimal tot i que ja son quarts de nou i costa identificar els estils, si que identifico bé a l’amic Jack que continua baixant a bon ritme gola avall... Aquesta sala per a la ocasió li diuen “Sensitive New Year in the Circus! Cocktail Bar & Minimal Electro sound”, d’acord... Quedem atrapats molt gustosament al replà que hi ha entre la barra de dalt i la pista central, aquí l’ambient es molt lisèrgicament xafogós, que barrejat amb la minimal sessió que s’estan marcant fa que sigui un dels millors moments de la nit, aquest es el millor lloc per a veure els deejais que s’ho estan currant molt. De fet no ens moguem d’aquí, perquè l’ambient mola i també perquè les sis escales que baixen fins davant de les rentadores* son bastant xungues a aquestes alçades de la nit, no oblidem que parlem d’un mas amb parets, paviments i per suposat escales, molt irregulars. Però en Jack ens torna a cridar des de la barra principal i hi anem a veure que s’explica... Aquí passem bona estona fent fotos, vídeos, xerrant amb uns i amb altres i és que l’ambient és de molta germanor, extasiant podríem dir!!!... També d’aquí ens venen a fotre fora, ja son cap a les nou del matí i de fet ja fa una hora que hauria d’haver començat a la sala de la piscina el: “Café & Soft bar with lounge sound from 08h to 10h for VIP member”... Això mereix un punt i seguit.
.
Café & Soft bar with lounge sound from 08h to 10h for VIP member???: Això anava de lounge sound, no? Per baixar la festa una mica de cafè i chillout, perfecte. Si, si, es clar, lounge sound... Per si encara ens havíem quedat amb ganes, gran sessió d’una molt curta horeta de la discjockey Freeda, marcant-se una de les millors sessions undergrounds que hem presenciat darrerament i n’hem presenciat unes quantes. Potència, ritme, i seqüenciacions a parts desiguals. Davant del centenar de zombis que quedàvem a aquesta hora del matí, a més de l’espectacle va fer que ningú ens poguéssim quedar parats, impossible... Això de cafè és referia a dos empleats de la discoteca amb caixes de croissants i napolitanes que repartien entre l’afamada clientela...

Potser hi havia cafè, però, el senyor Daniel’s ens ho amagava. Passades les deu del matí començava la lounge sessió, era el moment de partir, tenint en compte que una retirada a temps és quasi sempre una victòria.
Memorable.
*rentadores: Si et poses a la pista central davant de la cabina, és el que veus, i és que la cabina està feta de rentadores... llàstima que mai me’n recordi de fer fotos, perquè és molt kitsch.

http://es.youtube.com/watch?v=HBA4oiOCOrk

PERÒ AQUEST PAIO NO ESTABA MORT? Fraga returns.

2008-12-11T21:27:00.007+01:00

Que trist lo d’aquest individu. Es dels pocs feixistes que queden vius i segueix tocant els collons.
¿Quina diferencia hi ha entre les declaracions d’en Tardà i les d’en Fraga?
Tots dos son nacionalistes, l’un català i l’altre espanyol, però, com la potencia mediàtica es a favor del nacionalisme espanyol, ja veureu que no donaran importància a les declaracions del feixista.
A en Tardà es clar ja l’han crucificat, la brunete mediàtica i companyia...

Paraules prohibides.

2008-12-07T20:14:00.007+01:00

Traducció d’una carta que he enviat a la revista National Geographic, ara cal que la publiquin, tot i que per experiència (subscriptor des de el primer número fá deu anys), no es solen ficar en temes politics europeus o americans.

PARAULES PROHIBIDES
Tracten a l'article Paraules prohibides, dintre de la secció Cultura de la revista de Desembre, sobre la falta de llibertat d'expressió. En referència a Espanya expliquen un cas d'injúries a la corona ocorregut en l'any 1995 i no expliquen massa bé si la llei que permet al rei querellar-se és espanyola o marroquina. A Espanya existeix una llei que prohibeix expressament la calúmnia o injúries a la corona, en concret el punt 3 de l'article 490 del codi penal.
Hi han dos casos molt més recents que el que nomenen a l'article i els dos amb resolucions judicials.
Un d'ells ocorregut en el 2007, va ser la persecució inaudita a republicans catalans per cremar fotos dels reis, amb l'espantall inclòs d'haver de repetir un judici perquè el jutge es va negar a contar amb intèrpret de català, dret que si s'atorga sempre als terroristes d'ETA o als terroristes implicats en els atemptats yihadistes de Madrid. Els republicans acusats només van cremar fotos. El jutge va rebre la declaració dels acusats en una llengua que no entenia. Els fets van ocórrer a Girona i els acusats varen ser jutjats dues vegades a Madrid i hauran de ser jutjats una tercera a Girona per un tribunal ordinari ja que l'Audiència Nacional ho ha traspassat.
L'altre cas també de 2007, va ser el lamentable segrest, en democràcia! de la revista satírica El Jueves, a la que apareixia una caricatura de l'hereu mantenint relacions sexuals amb la seva esposa. Una portada que a mi em va semblar molt divertida i encertada, vaig córrer al quiosc abans que s'esgotés com va acabar passant, en aquesta portada es qüestionaven les promeses electorals i la poca feina que té, aquesta i qualsevol altra monarquia.
No entenc com no s'esmenten aquests dos casos sent molt més actuals i sense cap dubte molt més greus, pel desproporcionada de la reacció judicial.

Resposta rebuda avui 10 de desembre per part de National Geographic. (No diuen si publiquen o no la carta, però, pel to de la resposta entenc que serà mes aviat no).

Apreciado lector:

En primer lugar, muchas gracias por colaborar en el foro de nuestra revista. Nos gustaría aclarar el ejemplo que usted cita se refiere al rey de Marruecos, no el rey de España. El monarca marroquí se querelló contra el entonces director del diario 16, José Luís Gutiérrez, por una información aparecida en su diario que lo relacionaba directamente con el tráfico de drogas. La acusación se basó en una ley preconstituncional que permitía imputar directamente al director de la publicación en casos como este.
Lamentamos que el texto no quedara claro.
Atentamente
La Redacción

ASHA IBRAHIM DHUHULOW (Mogasdicio 1995 – Kismaayo 2008)

2008-11-29T11:50:00.006+01:00

Asha Ibrahim Dhuhulow va néixer víctima l’any 1995 al camp de refugiats Hagardeer de Kenia, on la seva família va haver de refugiar-se tres anys abans procedent de Mogadiscio.
Asha patia epilèpsia, per el que la família va enviar-la amb els avis a Mogadiscio, per a rebre millor atenció sanitària.
Asha no va arribar mai a Mogadiscio perquè la guerra la va aturar a mig camí, a Kismaayo.
Asha va poder sobreviure dos mesos a aquesta ciutat gràcies als coneguts que va fer pel camí, però se li acabaven els calés.
Asha va ser obligada per tres homes del clan més poderós de la ciutat, a anar a la platja, allà la van violar.
Asha va ser violada per tres adults.
Asha va trucar al pare per demanar-l’hi consell, i aquest li va dir que els denunciés.
Asha va creure als familiars del seus agressors, que li van prometre amb bones paraules, joies i calés, ella tant necessitada com estava, si retirava la denúncia i els perdonava.
Asha va ser denunciada pels familiars dels agressors per extorsió, al mateix temps que ella la retirava.
Asha va anar al tribunal islàmic per a retirar la acusació i al moment va ser arrestada i acusada d’adulteri per mantenir relacions sexuals sense estar casada, deien que tenia trenta-quatre anys, era bígama i prostituta.
Asha no va tenir dret a un advocat ni a un metge.
Asha va ser condemnada a morir lapidada, assassinada, a l’estadi de futbol de Kismaayo.
Asha va trucar al seu pare Ibrahim per dir-l’hi: “Papà, sóc la teva filla, volen matar-me, si us plau digui’ls-hi que em perdonin”. Ibrahim l’hi va preguntar qui la volia matar, “l’home que tinc al costat no em permet dir les raons”. Ibrahim va parlar amb l’home, l'hi va preguntar qui era i perquè vol matar la seva fila Asha, l’home va respondre que no podia contestar això “però que sàpigues que la teva filla serà lapidada d’aquí a una hora”.
Ibrahim es va desmaiar.
Asha va aixecar la compassió d’una part del miler d’assistents que van anar a veure l’espectacle de la seva mort i es van revoltar. Aquests assistents van veure clarament que no era cap prostituta de trenta-quatre anys, es van adonar que era una nena de catorze.
Asha va poder veure, abans no la enterressin tot el cos només deixant-l’hi el cap el cap a la vista, com els milicians integristes obrien foc contra els assistents que la intentaven defendre i mataven a un nen de sis anys i malferien a sis persones més.
Asha va veure com arribava un camió ple de pedres que acabarien amb la seva curta vida.
Asha també va veure com la rodejaven una multitud d’homes i agafaven pedres preparats per acabar amb ella. L’últim que va veure va ser aquell que se l’hi apropava amb una caputxa, tot i que a aquestes alçades ja no veia massa bé perquè no tenia ningú que li netegés les llàgrimes.
Asha , segons els testimonis, segurament va patir varis atacs epilèptics mentre tot això passava.
Asha no va saber que varen haver d’interrompre l’assassinat fins a tres vegades per comprovar si per fi era morta.
Asha tampoc es va assabentar que els islamistes es van disculpar pels trets i que buscarien els responsables, només dels trets, no del camió de pedres, ni de la no assistència medica, ni de la manca d’advocat.
Asha no va poder saber que la lapidació no està mencionada a l’Alcorà, com no ho saben molts musulmans.
Asha va ser una víctima tota la seva vida des de que va néixer catorze anys enrere en un camp de refugiats.
Asha Ibrahim Dhuhulow va morir víctima i assassinada el 26 d’octubre del 2008 a Kismaayo, Somàlia.

Font: Lali Cambra, corresponsal de El País a Ciutat del Cap.

DEFENSEM EL TREN, ATUREM LA MAT, SALVEM L’EMPORDÀ (1a, part: El concert).

2008-11-27T22:28:00.002+01:00

El passat dimarts 25 de Novembre vàrem poder gaudir d’un molt bon concert al Teatre Jardí de Figueres. El concert organitzat per la plataforma Salvem L’Empordà, totalment reivindicatiu i amb la col·laboració d’artistes poc coneguts pel gran públic, però d’una qualitat indiscutible.
Com sempre passa als concerts va començar amb retard, però només de 20 minutets, força suportable. Com també sempre passa en aquests actes l’assistència va ser pobre, més si tenim en compte que les dos principals reivindicacions eren prou impor-tants com per a aplegar molts més especta-dors, però, per ser un dimarts, amb sis graus de temperatura i forta tramuntana es normal que no hi haguessin més de quatre-cents assistents, tot i que sembla ser que es van vendre cap a sis-centes entrades a la anticipada.
La presentació va anar a càrrec de La Funcional Teatre, que amb humor i mala llet justificada, ens van fer cinc cèntims dels motius (masses) pel que estàvem allà.

El primer en actuar va ser en Toti Soler que ens va regalar cinc peces tocades amb virtuosisme, la fusió a les seves cançons, va fer que el públic quedés al moment hipnotitzat per la dolçor de la seva guitarra, entre els temes que va tocar, destacaria Susanna, la cançó de Leonard Cohen adaptada al català, llàstima que la veu no es sentia massa, hauria estat perfecte.
Després va actuar el cantant xativenc Feliu Ventura, que amb bones dosis d’ironia ens va deixar un bon gust de boca. Cal destacar el guitarrista que l’acompanyava, un jove anomenat Pau Figueras que tocant a una velocitat vertiginosa es va guanyar un públic una mica ensopit.
Acabada l’actuació d’en Feliu, va llegir el manifest l’actor i director Quim Lecina (molt abrigat per cert) un manifest un xic llarg, punyent i molt més assenyat que les decisions politiques que ens van portar al teatre Jardí.
Després va actuar Titot acompanyat per la pianista (de veu excepcional) Meritxell Gené, sens dubte va esser la part més reivindicativa de la nit, no en va, tots dos es declaren “independentistes i d’esquerra”. La cançó Terra Lliure ens va arribar a tots molt endins.
Seguim amb un altre encertat parlament de La Funcional mentrestant Nen Magem acabava de muntar i provar (i afinar). Aquest va ser un moment un xic freak i elèctric, bàsicament perquè va aparèixer l’únic instrument elèctric de la nit, que era la guitarra que tocava d’una manera fosca, en Nen Magem, aconseguint una atmosfera molt eclèctica, que acompanyat a la percussió per en Xavi de Llers i a la guitarra per en Josep de Romanyà, feien de l’actuació un dels millors moments de la nit.
Per finalitzar i amb un públic força adormit, i es que ja passaven les dotze, va tocar quatre cançons en Josep Thió, com va explicar en Josep, una cançó reivindicativa, dos d’amor i la conegudíssima i cantada també pel públic, Empordà.
Bon concert, bon públic, bons artistes... Vaig trobar a faltar la presència de l’alcalde de Figueres, en Santi Vila, deu ser que no li agraden els concerts de cantautors catalans... O... Potser no deu ser això.
Sortíem cap a quarts d’una i a Figueres feia una tramuntana molt freda que et treia la son de cop.

La sort del Galgo: el deliri de l'indescriptible

2008-11-27T00:38:00.006+01:00

Rebo aquest correu de http://www.ciudadanimal.org/una de les moltes protectores que es dediquen a salvar galgos i altres races de la intolerable barbàrie que s’està vivint en molts llocs d’Espanya.
A primers de novembre, la Guàrdia Civil va poder recuperar quasi dos-cents galgos i detenir cap a quaranta persones a Andalusia, Extremadura i La Manxa. Entre els detinguts hi havia veterinaris conxorxats amb les màfies de tràfic de gossos, aquestes havien arribat a vendre un galgo per 30.000€. Aquest ha sigut el cop més fort que la policia ha donat mai a aquestes màfies, ara només cal que els jutges estiguin a l’alçada. Però sense cap dubte l'única solució per a acabar amb aquesta lacra passa per la i legalització de la caça i les carreres, ja que s’ha demostrat que es impossible d'una altre manera.

La sort del Galgo: el deliri de l'indescriptible (original en castellà).

Estic aquí a un lloc de La Mancha de nombre que no vull recordar, es de nit y volto pel camp, cercant no sé que, si menjar o aixopluc..., del mal que em fa tot, de la gana, por, fred, cansament, no recordo ja si m’abandonaren o si vaig marxar jo de tan malament que estava...

L’horror quotidià que envolta i aguaita al galgo en gran part del territori espanyol és l'escenificació d'una brutalitat i una violència que només pot tractar-se de comprendre dintre d'una dinàmica d'espantall i bogeria. No només és incomprensible sinó absolutament incomprensible la crueltat sistemàtica a la qual està sotmès, igual que molts altres gossos que tenen la desgràcia de trobar-se en aquest mateix entorn, però on el galgo s'ha erigit en símbol per antonomàsia d'aquesta maledicció que està destinat a arrossegar fins al final sense cap escapatòria ni possibilitat mínima de guanyar.

Sobre el seu cos i el seu ésser ha caigut com una làpida la maquinària destructora i despietada del món galguero que en cap etapa de la vida d'aquest animal dóna treva. Des de la mateixa criatura descontrolada i indiscriminada i moltes vegades en condicions molt precàries, passant pel robatori i el tràfic, les nefastes condicions bàsiques de vida a les quals està sotmès, i si sobreviu a això, la facilitat amb la qual al no considerar-se útil per a la caça, o perquè ja ha acabat la temporada i no li interessa al subjecte mantenir-lo la resta de l'any, es maltracta, es tortura, s'abandona (que és gairebé una mort segura encara que seguit de molt sofriment), o s'executa de manera cruel i sanguinària, o bé penjant-lo d'un arbre, o ofegant-lo en un pou, o cremant-lo, o en un malbaratament de generositat, gastant un cartutx d'escopeta, per no parlar de caçadors més compassius (provo de no ennuegar-me) que quan no els serveix ja el galgo ho duen a sacrificar mitjançant injecció letal. I per no parlar de galgueros que diuen que per a ells els seus galgos són com de la família, i que no són galgueros els quals fan això, no són federats, i que les protectores fan sortir de polleguera l'escala del problema. És clar que ells còmodament defensen interessos econòmics enfront de les protectores que es desviuen per defensar a aquests animals, convivint diàriament amb el sens fi d'horrors.

...sense cap culpa, aquí en la més profunda foscor de la nit no puc més amb la meva ànima, escolto una mica al lluny, un soroll estricent, oloro alguna cosa darrere d'unes oliveres, tot negre, no puc pensar més que a caminar cap a davant, no hi ha res darrere, no hi ha res que aferrar-me, cap a endavant, oloro alguna cosa, el soroll segueix però més fort, ve a per mi, que faig?, corro però no puc, faig els moviments però no avanço, llums, que ja vénen, el soroll i les llums, em quedo, intentar esquivar-lo, enreeeraaaaaaaaaaaa...

I el que és summament aterridor en tot això, més enllà de l'abominable crueltat comesa contra aquests éssers indefensos, i la pròpia cultura de brutalitat que existeix i es considera fins a normal en determinats entorns, més enllà de tot l'horror, està la posició d'un govern que és a pesar de les seves promeses electorals, incapaç de prendre amidades referent a això, no se sap si totalment indiferent a aquesta qüestió, o de por de perdre vots en un lloc de la Manxa, i per res disposat a valorar el que suposaria de positiu una decisió d'actuar en contra de semblant barbàrie, en contra de la cultura de desprotección absoluta que predomina, i potser en contra de la violència en general.

A Dani, el trobem una nit de dissabte, atropellat i fet pols, amb múltiples fractures i ferides, i llençat en la cuneta d'una carretera comarcal en un lloc de la Manxa del nom del qual no vol acordar-se. Ens van avisar i com en altres casos semblants vam anar a buscar al malferit galgo, i com estava tan dolgut, espantat, i sens dubte famolenc, es va deixar tocar i examinar sense posar cap trava ni queixa. AL final ho van haver d'operar per a reparar els danys, reconstruir el seu muscle mitjançant l'implant d'una placa, tractar una luxació de colze. Ara a pesar del seu aspecte de mapamundi en forma allargada, es recupera favorablement en la protectora i amb un poc de sort es posarà bo en poc temps i passat un temps més sortirà en adopció per a la seva nova vida en el nord d'Europa. I així al final es pot dir que és un galgo amb sort, perquè molts no arriben a veure aquesta llum.

Dani el dia que va ser salvat per Ciudad Animal.

A la radiografia es poden veure els nombrosos ploms dels cartutxos.

Una vegada rescatats i recuperats per les protectores que es dediquen en cos i ànima a salvar aquests i molts altres de l'infern galguero/caçador, es troba en la següent baula de la cadena de maledicció d'aquests animals, o en l'altre costat del mirall, i és que ningú els vol. Ningú aquí els vol. Com si no estiguessin homologats per a ser animals de companyia, per a caminar pel carrer amb el seu amo. De fet, llevant uns pocs que tenim i volem a nostre(s) galgo(s), la resta en el millor dels casos, els considera com curiositats de circ, que es poden veure i admirar, però de cap manera plantejar-se salvar-los d'aquesta injustícia i aquesta vergonya nacional. I es veu en el carrer que tot el món comenta, ?un galgo? aquí i ?un galgo? allà com si d'un conjur es tractés, o com d'una estranya simpatia perduda en l'abstracció. I aquest sentiment ambigu també fa estralls en la labor de protecció d'aquests animals, ja que perquè les protectores poden atendre a més víctimes, necessiten més adoptants, i el que és més important, perquè aquesta tragèdia deixi de ser una tragèdia quotidiana, ha d'haver una resposta de la societat, prenent consciència mitjançant la integració del galgo en el panorama social, igual que fomentant l'adopció abans que la compra d'animals de companyia, i d'aquesta manera fer que la societat alci la seva veu per a exigir canvis summament importants en la legislació vigent. I aquest últim passa clarament per prohibir la caça amb galgo i així desmuntar la base d'aquesta maquinària cruel i sanguinària d'una vegada per sempre...

Thomas Shanahan
Refugio de Animales Abandonados Ciudad Animal
http://www.ciudadanimal.org/

Agraïments:
Ivàn, Thomas, Ciudad Animal

2008-11-26T11:57:00.010+01:00

La Nina (blanca) i la Inca (negre) fent una cursa al parc del Trabuc d'Empuriabrava.

Lluís Companys, Franco, llei de la memòria històrica i la conferència episcopal. O quina merda de transició-continuisme es va fer en aquest país.

2008-11-24T23:33:00.012+01:00

Mirant el diari de diumenge llegeixo dues notícies d’aquelles que et deixen mal sabor de boca i fins i tot un alè insuportable tot el fotut dia.
1a Noticia:
Han aparegut pintades al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, on van afusellar a l’únic president de la Generalitat assassinat, pintades feixistes es clar, les frases son: "Companys asesino. Se hizo justicia", "Aquí yace un asesino. Arriba España" i "Honor a los caídos por España. ¡Presentes!". Ho sento, ho havia de transcriure, ja sé que és vomitiu.
El que més sorprèn és que els acòlits dels botxins, els assassins, li diguin assassí al President Companys.
Lamentable.

2a Notícia:
La Guàrdia Civil impedeix els actes franquistes al Valle de los Caídos . Hom pot pensar que això es una bona noticia, però, si seguim llegint i si la informació es correcta, la guàrdia Civil va fer complir l’article 16 de la llei light de la memòria històrica que diu: "en cap lloc del recinte del Valle de los Caídos s'hi podran celebrar actes de naturalesa política ni exaltats de la guerra civil, dels seus protagonistes o del franquisme", perdó? Només a la vall, i a la resta que? De fet avui es tornaven a reunir a la plaça Colon (la plaça de la mega-bandera que hem pagat entre tots) i anirien cap a la vall, sabent que no hi podrien accedir.

[anècdota: passant una nit de marxa amb taxi per questa plaça, un bon amic amb un bon estat etílic li va demanar al taxista que parés per pixar-hi, records Albert]

Costa imaginar a una cèntrica plaça de Berlín un homenatge a Hitler o a les SS.

Sorprèn molt, constatar, que els de sempre, que fins ara dissimulaven, ara tenen la desvergonyia suficient per a sortir als mitjans posicionant-se en contra de la llei, i per tant en contra, entre altres, que, l’estat, d’ofici desenterri a les prop de 150.000 persones que encara hi son als vorals de les carreteres de tota Espanya, o que obliga a retirar i canviar els noms feixistes que queden en molts racons d’Espanya. Recordo una conversa de fa temps amb una amiga, molt d’esquerres, molt culta i sobretot molt jove, ella deia que calia mantenir aquests símbols per a no oblidar (segur que ara no pensa així, li he de preguntar, records Marta). Per contra, avui s’ha reunit la Conferéncia Episcopal i han llegit un comunicat opinant en contra de la Llei De La Memòria Històrica deu ser que aquests carques tenen por de quedar implicat en algun judici dels que sens dubte començaran a caure.
Diuen que el president Companys abans de ser abatut pels traïdors que el van afusellar, els digué: ASSASSINEU UN HOME HONRAT. PER CATALUNYA!!!

La primera vegada. (The Desvirgation Day)

2008-11-23T12:11:00.000+01:00

Per fi tinc un bloc, tant de temps de pensar en fer-ho, i quan he vist que era tan senzill no m’he pogut estar.
Ara cal omplir-ho, Peró, de què? Poc que ho sé. Ja ho anirem veient sobre la marxa.