NO VOTIS...

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA (RÈCORD MUNDIAL DE PARTICIPACIÓ 5.771)

13-D AVUI HI POSAREM UN ALTRE GRANET DE SORRA.

MANIFEST DE SUPORT A LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
Trenta anys després de la recuperació de les nostres institucions d'autogovern, que han suposat un avenç, tot i que limitat, en el benestar de la societat catalana i en l'aprofundiment de les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps, constatem que, en un món globalitzat com l’actual, Catalunya es troba en una cruïlla històrica difícil i, a la vegada, decisiva.
El manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol.
Aquestes polítiques ambicioses que requerim no són factibles sense un nou marc polític i jurídic. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal que no podrà resoldre el nou finançament, fa del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries per fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de la globalització.
Per tot això cal que puguem exercir el dret de decidir sobre quin marc jurídic i polític convé a la Catalunya d’avui: Independència? Autonomia? Els catalans i les catalanes volem exercir un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions, sorgides de la voluntat popular, pregonin i defensin. Més encara quan sabem que exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris i íntimament lligats a una més gran llibertat i capacitat del país per decidir les polítiques pròpies.
Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió si volem esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.
Els sotasignats, persones procedents de diversos àmbits i sectors de la societat catalana, del món professional, cultural, esportiu, agents socials i econòmics, manifestem el nostre compromís amb els valors cívics i democràtics. I voldríem que se'ns reconegués, als catalans i catalanes, com a integrants d'una nació compromesa amb aquests valors.
Per això donem suport a la Consulta sobre la Independència que se celebrarà el proper 13 de desembre en més de cent cinquanta localitats catalanes. Les quals, organitzades des de la societat civil, són una mostra de la vitalitat i empenta de la seva ciutadania.
Finalment, fem una crida a la ciutadania perquè participin i vetllin pel funcionament cívic i democràtic de la consulta.
Novembre del 2009.

350 ANYS DE RESISTÈNCIA

El proper dissabte 7 de novembre a les 4 de la tarda tothom cap a la plaça Catalunya de Perpinyà.

El programa:

Manifestació 350 anys

10h Trobada d'entitats (estands a Plaça de Catalunya)
13h Dinar
14h Animacions infantils
16h Manifestació "Commemorem els 350 anys"
18h Parlaments al Castellet
20h Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)
21h Concerts (Casa Musical)

Concerts:
AL TALL

RAPH DUMAS & THE PRIMAVERAS

ALLIOLI CLASH (Pirat's Sound SIstema + Mauresca Fracas Dub)

Més informació a 350anys.cat

ABANS I DESPRÉS DEL 13-S

No em puc estar de pujar aquest escrit publicat a l'Avui, d'algú com l'alcalde d'Arenys de Munt, en Carles Móra, un exemple de polític valent i fidel als seus ideals. Hi han dates que passen a la memòria com a petites fites que ens acosten a la nostre necessitat independentista. La Diada del 77, el 7 de març del 2009 a Brussel·les, etc. i, de ben segur el 13 de setembre del 2009, també passara com una de les diades que ens apropà a la independència de Catalunya, contra tots els poders espanyols es va poder fer una consulta, que si bé no tenia cap rellevància legal, si estava carregada de simbolisme per tal com va respondre la societat espanyola, i els símbols són molt importants. El millor de tot això és que ara i amb data de 13 de desembre s'estan plantejant moltes consultes similars, faltaran però les més grosses: Barcelona i rodalies...

El text original el podeu llegir a aquest enllaç.

Imbuït de l'èxit de la consulta sobiranista que Arenys de Munt va fer el 13 de setembre, l'alcalde explica per què volia, vol i voldrà la independència.

Abans i després del 13-S

Carles Móra Tuxans / Alcalde d'Arenys de Munt / (per Arenys de Munt 2000 - EPM)

Indignació és la vivència d'uns avis que acabaven d'arribar de veure els seus parents d'una altra comunitat espanyola. El seu nebot gaudia d'un pis social per 46 euros al mes i abastava més subsidi d'atur treballant menys, entre molts altres greuges que m'exposaven, enutjats. Era a finals d'agost, en un sopar organitzat per l'Esplai Verge del Remei: "Aquí és molt més difícil de viure? i cada dia més".
El dèficit fiscal català és escandalós, inassumible, més d'un 10 per cent del PIB, és a dir, 22.000 milions d'euros l'any, 3.000 € per persona i any, 12.000 € per família i any, 60 milions d'euros al dia. Amb el nou finançament, malgrat que recelosos, molts pensàvem que es milloraria la situació, però anàlisis acurades, contrastades i aprofundides demostren que seguirem perdent entre 50 i 55 milions d'euros diaris. L'anivellament solidari és letal per al nostre país: la nostra renda, l'índex de competitivitat i l'índex de desenvolupament humà han baixat; l'Estat de benestar se n'està ressentint progressivament i alarmant. Per vèncer la crisi econòmica necessitem poder decidir on van a parar els nostres recursos, com s'administren, quin paper donem a les entitats bancàries, què prioritzem. No cal que reparteixin els nostres diners des de fora, ja som grans.
El maridatge amb l'Estat Espanyol ens ofega des de fa anys. Catalunya ha perdut vuit llocs (del 3r a l'11è) entre les comunitats autònomes perquè pateix un espoli fiscal, contravenint l'article 206.5 de l'Estatut que exposa que "l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita". Aquest espoli es manifesta en tots els àmbits: en el sistema de pensions català (-13.097 milions d'euros), en la seguretat social catalana (els catalans aporten el 74 per cent al fons de reserva estatal), en les beques als estudiants (els nostres estudiants són el 17 per cent de tot l'Estat i només reben el 8 per cent de les beques), en la transmissió d'herències (els catalans paguem entre un 25 per cent i un 30 per cent del valor; a Madrid, entre molts altres llocs, no s'ha de pagar res), en l'IRPF (un matrimoni mitjà de casa nostra paga un 15 per cent més que un de madrileny), en l'aplicació de la llei de dependència (Andalusia ha rebut el triple que Catalunya), en el nombre de funcionaris (Catalunya, 8,3 per cent; Extremadura, 23,3 per cent)?
Un poble que n'oprimeix un altre no pot ser lliure. Un Estat que no deixa parlar el poble i desobeeix les seves pròpies lleis no pot demanar-li coresponsabilitats. Malgrat que els art 1.1, 6, 9.2, 16.1, 20.1, 22 de la Constitució espanyola, així com el 137 sobre autonomia local i el 7/85 de la llei de règim local, garanteixen les consultes populars, que són un dret constitucional inalienable i indefugible, el 4 de setembre, després de tres mesos de presentació de la moció al ple municipal, per part de la CUP, l'Estat presenta un recurs a través d'un advocat amb passat falangista, s'autoritza una concentració de la Falange i ens prohibeix, anant ensems contra el reglament d'ordenació municipal, donar suport a la Comissió Organitzadora de la Consulta Popular mitjançant la cessió d'una sala que tothom utilitza tothora.
Sense una ànima comuna, un poble només és una multitud. El dia 13-S tots érem un: abraçades, somriures de complicitat, cants i proclames, emoció desfermada quan els més grans, farcits de records, dipositaven el vot a l'urna, plataformes i entitats d'arreu del Països Catalans, periodistes provinents d'Europa i d'Amèrica? L'autoestima creixia per moments i la consciència nacional agermanava els milers de persones que celebràvem democràticament, joiosament, cívicament aquest retrobament. Ja aleshores, una idea planava i aixoplugava el nostre delit més sentit: si volem, podem!
Som una nació amb un bon futur i un horitzó excel·lent. Innovadors de mena, treballadors reconeguts, experts negociants amb escoles de prestigi internacional, amb una tradició industrial i empresarial secular, un sector turístic apreciat, capdavanters en farmacèutica i biomèdica, tecnologia, telefonia mòbil i serveis, amb una cultura i una història de pedra picada que ens arriba al moll de l'os? Reunim totes les condicions idònies per entroncar escaientment amb moltes garanties en les megaregions europees i asiàtiques, sense desmerèixer altres zones del món. Estem preparats i el nostre escenari natural és projectar-nos a l'exterior.
Una Catalunya "neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç", com deia Salvador Espriu. Amb un sistema polític canviat, una altra llei electoral, llistes obertes, amb més protagonisme de les assemblees populars, amb límit de mandats. Un sistema en què no importi tant el partit i la rendibilitat política. Amb una llei del funcionariat diferent, més d'acord amb les necessitats del país. Amb una dinàmica jurídico-administrativa i empresarial i industrial molt més ràpida i àgil que no arruïni el país ni creï tanta frustració?
Un país que prioritzi les persones, les pensions i les polítiques socials, que redueixi els impostos (societats, IRPF, cotitzacions) i creï les infraestructures que necessitem realment per ser capdavanters.
Una nació amb representació a les Nacions Unides, al Consell de Ministres de la UE, al Banc Central Europeu, amb presidència de tant en tant a la UE, que ben aviat gaudirà d'un respecte i reconeixement internacional.
La veu del poble és la veu de Déu. Necessitem un milió i mig de veus a favor de la independència, 68 escons. El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) calcula en dos milions els electors que hi estarien d'acord. S'ha de fer, però, molta pedagogia perquè els ciutadans i ciutadanes ho vegin clar. Pedagogia des de l'empatia i l'afabilitat; des de la claredat i el pragmatisme. L'independentisme és, sobretot, un projecte comú basat en la iniciativa, l'optimisme, la convivència i el diàleg. Exemples clars, concrets, per ser eficients i eficaços. Aviat podem fer costat a Montenegro, Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud, que han estat els últims a aconseguir-ho.
Treballem-hi, esmercem-hi esforços, encomanem la nostra il·lusió amb una rialla sincera dibuixada al rostre. Deixem enrere la pobra, bruta, trista i dissortada pàtria que plorava amb desesperat dolor el poeta. Pel record sagrat dels nostres avantpassats, pel futur dels nostres fills i néts, que esperen el bo i millor de tots nosaltres, dibuixem aquest nou, motivador i esperançador horitzó. Som-hi!

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Dilluns, 21 de setembre del 2009

QUE LA PRUDÈNCIA NO ENS FACI TRAÏDORS (Censura a l'Avui).

Publica avui al seu bloc, el company Fèlix, un article d'en Victor Alexandre, que, tot i tenir data de publicació a l'Avui, el director en funcions, Toni Cruanyes ha decidit censurar.
D'acord o no, (personalment subscric la totalitat de l'article) la censura és lamentable, tot i que segons l'e-notícies, els responsables de l'Avui diuen que no l'hi van demanar cap article, en Víctor Alexandre assegura que té un correu electrònic del cap d'opinió confirmant el dia de publicació.

Esquerra, partit conservador

[ Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pàgines de l'Avui, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari. ]
Durant força anys, com molts altres catalans, he votat Esquerra Republicana plenament convençut que votava un partit d'esquerres, que és la meva ideologia. Però ara he vist que té una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents, a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot la llibertat, després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil·lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure. Lliure per ser qui sóc, lliure per decidir, lliure per viure amb dignitat. De sobte, però, els dirigents d'Esquerra em diuen que les coses són justament a l'inrevés. És a dir, que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat són somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaeixen les bombolles de sabó en contacte amb la mà de l'infant.
Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers i milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè, com a independentista i home d'esquerres que sóc, ja fa temps que em pregunto com puc votar Esquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundària? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per transgredir una legalitat injusta. El conformisme, la covardia, la submissió i l'acomodació a la humiliació, en canvi, són trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llenties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del món posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no troba el moment d'anar més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això sí, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyó a qui l'amo ha cobert de privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'únic que lamenta és no tenir cua per agrair més explícitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
El conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Però, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva covardia. Prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més mínim gest d'autoafirmació individual o col·lectiva. Ves quin compromís que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestionant el dia a dia penitenciari. "Política social de la presó", en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha nomenat vicecarceller honorífic i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
Jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. Però em pregunto si un partit polític que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu partit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel·la contra la ignomínia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no em desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra. En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força política que no sigui conservadora, una força desacomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'ésser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i França ens han robat a mi i al meu poble.
Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat

ESTAT DE LA ILP (Rebut de 10Mil.cat i Catalunya Estat Lliure)

Benvolgut/da,
Després de la presentació de la ILP al Parlament de Catalunya, s'ha iniciat un procés per a comprovar la validesa formal de la Iniciativa Legislativa Popular, que en el nostre cas no és tasca fàcil per part de la Mesa del Parlament, a l'haver presentat una Comissió Promotora de més de 10.000 membres.
El dia 21 de Maig, la Mesa es va reunir per tal d'acordar donar-nos trasllat d'una sèrie d'incidències detectades en la llista de la Comissió Promotora, per tal de ser subsanades en un període de 15 dies, sense que això signifiqui que s’invalida la ILP, com diu la pròpia acta.
A continuació us resumim les incidències posades de manifest per la Mesa:
1) Incidències Polítiques.
En aquest tema, hi ha una qüestió de principis. La Mesa considera que els ciutadans i ciutadanes del País Valencià les Illes Balears i Catalunya Nord han de ser expulsats de la Comissió Promotora. Evidentment, no podem acceptar que s’expulsin compatriotes de fora del Principat. Lluitarem perquè siguin admesos, i en tot cas, si els volen expulsar que sigui la Mesa qui els exclogui, si considera que no són catalans, i n’expliqui els motius.
2) Incidències Reals.
Aproximadament 40 persones no han informat correctament els seu nom. (O bé falta el nom o bé falta un cognom). I algunes més tenen errors al DNI. En els propers dies, enviarem un email a aquestes persones per tal que ens facilitin les dades correctes.
3) Intent de desprestigi.
Degut a la baixa quantitat d'incidències detectades entre més de 10.000 signants, la Mesa vol escapolir-se de la seva responsabilitat i intenta desprestigiar la Comissió Promotora i la mateixa ILP, menystenint i infravalorant la quantitat històrica de promotors que han signat la ILP.
- Hi ha 3 persones que han posat un nom fals. Al repassar la llista de la Comissió Promotora d’Internet, se'ns van colar 3 noms falsos que han donat lloc a algunes crítiques. 3 de 10.000 és tot el que han pogut trobar. Lògicament els traurem.
- 8.700 persones, segons la Mesa del Parlament, han de signar manuscritament la llista de la comissió promotora.Aquest és el punt més important. La Mesa del Parlament, en una interpretació errònia de la llei, ens demana la signatura dels 8.700 promotors que heu signat per la web. Segons la llei, la ILP ha d'anar acompanyada de la relació dels membres de la comissió promotora amb les seves dades personals. Per tant, nosaltres vàrem lliurar la relació de membres donant el nom i el DNI. Demanarem a la Mesa del Parlament reconsidrei la seva postura en aquest punt.
Els membres de la Mesa del Parlament són molt conscients que darrera d'aquesta ILP hi ha més de 10.000 promotors.
De la llista presentada, només 100 podrien tenir algun error. A la resta no hi han detectat cap problema en les dades facilitades. Per tant, ens hem de felicitar per la bona feina feta, pel compromís de tots vosaltres en posar correctament les dades, i per l'èxit aconseguit al presentar una Comissió Promotora tant extensa. A més a més els membres de la Mesa han rebut més de 7.500 emails vostres demanant-los l’admissió a tràmit. Per tant, felicitats a tothom per la vostra implicació.
Hem encertat el projecte, estan molt nerviosos perquè legalment tindran molts problemes en el cas de no admetre a tràmit la ILP, i és per això que intenten minimitzar l'èxit inicial aconseguit.
El més important, però, és que tard o d'hora la Mesa haurà de decidir si permet o no permet que es debati al Parlament la convocatòria d'un Referèndum d'Autodeterminació. Poden minimitzar la força que tenim, poden desprestigiar la iniciativa, però no poden defugir de la seva responsabilitat política.

Catalunya Estat Lliure

10Mil per l'Autodeterminació

Cada dia un pas més.

FINAL DE LA CHAMPIONS, MÉS MOTIUS PER LA INDEPENDÈNCIA

Si ahir Catalunya hagués estat independent, no hauríem hagut de suportar la nefasta retransmissió que ens vàrem haver de tragar per part dels inefables d'Antena3 i haver d'escoltar els putos anuncis de "Los Hombres Del Paco" o de "La Chica de Ayer". Però el que de ben segur no hauríem suportat es haver de veure en una pantalla minúscula el lliurament de copa i medalles alternant-se amb anuncis que ocupaven tota la pantalla.

Lamentable.

Potser TV3 hauria d'haver piratejat l'emissió, per l'interés general de Catalunya, quan es va veure el que s'estava perpetrant i emetre sense anuncis les celebracions blau granes, després ja ho trobaríem.

Visca el Barça i visca Catalunya!!!

GOOGLE PAÏSOS CATALANS

Curiosa iniciativa, algú (no he aconseguit esbrinar qui), ha creat un mirall del cercador Google, per poder fer un Google Països Catalans.
Quan parlem de Google com cercador, parlem d'Internet, de webs, d'escrits, en definitiva de paraules, que és el que forma una llengua. No hauríem d'entendre l'abast d'un cercador amb fronteres polítiques, més aviat les possibles fronteres haurien de ser idiomàtiques. Google abans era més innocent i estava més per l'idioma que per les fronteres, però, és una empresa, i les empreses reben pressions de tota mena i ells no s'han escapat.
Hi va haver un temps que existia un domini anomenat http://google.ppcc.cat/le.ppcc.cat/, era una web privada sense anim de lucre, Google va acabar amb ella amb un burofax de quatre planes, com explica RacoCatalà. Això és una practica habitual, fer servir la portada de Google, però, sembla ser que no ho pots fer servir com Països Catalans, ja estem acostumats. Poc que passa pas res.

Diuen els més vells que va existir fa temps un Google Catalunya, però, no m'ho acabo de creure, tot i que tinc clar que algun dia ho arribarem a tenir. Actualment hi ha un Google en català, i un Google.cat, però, no us emocioneu, no han afavorit ni molt menys la versió catalana, també hi ha un Google espanyol a més del Espanya.

Just no?

Doncs no.

El .es funciona perfectament, en canvi el .cat té errors. És el que hi ha.
Si intentes pitjar l'enllaç de Entra (típic del Google, a dalt a la dreta, per a accedir amb un compte Gmail) a la plana de Google.cat, et surt un missatge d'error, hi has de pitjar un altre cop a Entra-hi. Això no passa a Google.es. Serà per culpa dels nostres menystinguts pronoms febles?

Passa pas res...

Respecte a fer servir el Google.cat o la versió .es en català, hi ha un gran problema que els usuaris ja fa temps que hem detectat i que descriu perfectament el blocaire Francesc Sánchez al seu article Google: Una amenaça pel català. De vegades fan que sigui més pràctic cercar en castellà que en català, no anem bé.

Certament Google és el meu cercador de referència, perquè funciona molt bé, però...

Cal que Google es posi les piles, com deia al principi, un cercador és un cercador de mots, d'escrits, no pas de fronteres i menys encara si aquestes ho son administratives.

Fins la independència no tindrem un cercador en condicions?

D'acord.

Ja ho aconseguirem... Algun dia.

PATRIOTISME I DIGNITAT: CATALUNYA NO MEREIX MENYS (Joan Carretero)

Aquest article publicat a l'Avui l'hi ha costat a en Carretero la suspensió provisional de militància a ERC. Tot i que crec que el tornaran a readmetre, caldrà veure si en Carretero ho accepta. Personalment estic d'acord en quasi tot, però on més coincideixo es en el penúltim paràgraf sobre l'ètica que ha de manar a l'independentisme, no pot ser que un president de Diputació el primer que faci quan pren possessió del càrrec sigui apujar-se el sou un 42% (Enric Vilert, Diputació de Girona, any 2007, 98.000€ bruts anyals per catorze pagues), o "tunejar" cotxes ja de per sé força "tunejats", etc...

PATRIOTISME I DIGNITAT

A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d’euros– de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús. Es veu que de terminis n’hi ha que sí que són d’obligat compliment!

Des d’aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l’Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d’euros una caixa d’estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l’aportació espanyola a l’FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d’excusa per no millorar el finançament de Catalunya...

Mentrestant, l’executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d’Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d’ingressos que la Generalitat va patir l’any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules.Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l’aprovació de l’Estatut, no s’han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l’aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.

A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l’Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció.

El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l’actuació dels partits que haurien d’ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se’n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L’èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d’aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d’aquestes entitats, cal que els seus objectius siguin inequívocament assumits pels partits.

L’Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d’aquest fracàs ens ha de portar a superar, d’una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l’estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.

Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.

El sobiranisme i l’independentisme, i els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l’Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a llengua vehicular en tots els àmbits... Sense compromisos en aquesta línia, i d’acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.

Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l’Estat han portat el nostre país a l’atzucac en què es troba. Catalunya ha d’utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.

Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s’ha de convocar des de l’actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.

Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit.

L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.

El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l’extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.

FONT: reagrupament.cat

Diari AVUI. Dissabte, 18 d'abril de 2009 (pàgina 6)

AGRAIMENT DES DE DEUMIL.CAT

M'he pres la llibertat (no crec que els hi molesti) d'afusellar el text del correu que varen enviar ahir des del deumil.cat, totalment d'acord en tot.

AGRAÏMENTS I ENDAVANT, QUE TOT ESTÀ PER FER!

Ara que han passat uns dies de la manifestació a Brussel·les i hem pogut fer les nostres primeres reflexions del bon resultat de la marxa i tot el que han suposat mesos de dedicació i esforç col·lectiu, el consell dels Deumil.cat es vol dirigir a tots i cadascú dels qui heu fet possible aquesta gran fita que heu estat els veritables protagonistes.
Els DEUMIL.CAT volem fer patent l'enorme agraïment envers tantes i tantes persones que anomenar-les una a una seria difícil i del tot impossible en un text breu com aquest. L'esforç desinteressat i la col·laboració d'un estol important de gent ens ha permès descobrir persones de gran vàlua i d'extraordinària capacitat, gent que ens heu encomanat un gran optimisme i confiança amb el nostre poble, tots vosaltres. Per primer cop a la història, una munió de milers de catalans i catalanes hem anat al cor d'Europa a dir ben alt i ben clarament que som un poble i lluitem per la nostra independència. El nostre clam, tingueu ben present això, no caurà en l'oblit i haurà servit per començar a construir la part final d'un recorregut que sabem com conclou: amb la recuperació plena de les nostres llibertats, amb la proclamació de la nostra independència. I el passat dissabte dia 7 de març vosaltres vareu ajudar, amb la vostra participació massiva en la manifestació, a iniciar aquest recorregut.
Gràcies als manifestants que vareu fer més de 1.400 km de camí responent a la crida que varem llançar. Gràcies a vosaltres la nostra classe política sap, ara molt millor, que existeix una demanda creixent vers la nostra sobirania dins la societat catalana i sap, també, que som un sector que no ens quedarem a casa. Que continuarem movent-nos i pressionant perquè abandonin tot vassallatge i trenquin tota submissió envers la subjecció de la nostra nació a un Estat que ni ens reconeix ni ens vol com a catalans.
Gràcies a vosaltres els delegats que des del territori heu aguantat mesos de treball en condicions difícils en aquesta campanya on els recursos econòmics i logístics han estat més aviat escassos. La nostra força rau, precisament, en vosaltres. Sense el vostre compromís i promoció de la manifestació, motivant, engrescant a tothom, no haguéssim mobilitzat a milers de patriotes. Moltes mercès als qui us vareu comprometre -i no heu defallit- gairebé des del primer dia.
Gràcies a la aportació desinteressada de tants col·lectius i entitats: a les plataformes ciutadanes que treballen pel reconeixement del dret de decidir PDD i SiP, a la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes. A entitats com l'ADAC de Girona, el CIEMEN, a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, Agència del Cens Nacional del Poble Català, Cercle Català de Negocis, FNEC i Club FNEC, Estatpropi.cat, Amics de la UNESCO-Girona, Bloc Gran del Sobiranisme, Fundació Cat-Món, Decidim.cat, Coordinadora d'Associacions per la Llengua, Associació Catalunya Estat Lliure, Catalunya Acció, Fòrum per l'Autodeterminació-Reus, Som 10 Milions, Òmnium Cultural (Baix Camp, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès), Mesa Cívica per la Llengua Pla de L'Estany, Escola de Natura de Banyoles, Comissió de Festes de Porqueres, Mototurisme-Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Catalònia Acord, Cercle d'Estudis Sobiranistes, DNI.cat, Acció Nacionalista de Catalunya, Foment de la Sardana Pep Ventura-Figueres, Associació Vèneto-Catalana, Centre Excursionista de Terrassa, Fòrum dels Pobles en Lluita, Unió Catalanista de Sabadell, Democràcia per Occitània, Colla Samarruga, Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes (Catalunya Nord), Assemblea Nord Catalana, Associació des Cadres Catalans de Tolouse, Punt-Cat, Catalans al Món.
Gràcies a la gent que ens ha ajudat a difondre la nostra iniciativa a nivell internacional, a contactar amb la premsa internacional amb gestions de tota mena i hores de treball...Gràcies a vosaltres que heu demostrat formar un gran equip: Anna, Jordi Miquel, Alexia, Jordi, Hendrik, Montse, Daniel. Gràcies als qui ens heu ajudat a traduir i corregir textos: Jordi, Joan, Eugènia, Toni...
Gràcies a la Roser que amb la seva gestió, experiència i consells ens ha ajudat a coordinar tanta feina a fer i ens ha suportat. Gràcies a l'Estela que sense la seva tasca, allà a Brussel·les, tots aquests mesos de dures gestions i negociacions tot això no hagués sortit endavant.
Gràcies a Gerard Sesé. La seva aparició fou una descoberta immensa. Gràcies a ell no només tenim una cançó i un himne, sinó que va saber injectar un esperit constructiu i ple d'optimisme, com demostra la cançó que va composar per als Deumil.
També volem fer esment a col·laboracions especials com la d'en Bernat Joan i l'Aurel·li Argemí, que han estat cabdals. Gràcies també a l'Arnau, a en Marc i l'Ana. A en Vicent Partal i a en Josep Puigbó.
Com sempre hem dit, aquesta aventura ha estat una experiència que es va iniciar a la xarxa, a Internet. Però sense vosaltres, sense el vostre treball diari al carrer, sense l'esforç i contacte amb la gent hagués estat inviable. I, sobretot, milers de gràcies perquè vosaltres ho heu fet amb un somriure, el que ens ha motivat i captivat.
Plegats, heu demostrat ser un gran equip humà. Un equip que ha de continuar creixent i sumant noves aportacions. Som conscients que això és només un inici. Que hi ha un llarguíssim camí per recórrer i que trobarem obstacles, també nous reptes. Us esperem per emprendre noves proves per a les quals ens caldrà determinació i valentia amb el convenciment que només hi ha un final possible: la llibertat.
Consell dels Deumil.cat
Març del 2009

WE WANT A CATALAN STATE
VOLEM UN ESTAT CATALÀ
HEM ESTAT I SOM MÉS DE DEU MIL!
VISCA CATALUNYA LLIURE!

OBJECTIVITAT PERIODÍSTICA (Clase magistral).

Tafanejant a les planes de diferents mitjans europeus, espanyols i catalans sobre el tractament de la noticia dels Deumil a Brussel·les, m'he trobat amb una perla del insigne humorista del diari La Razón, L.Vázquez (ja sé que no pot ser bo llegir aquests tipus de diaris, però sóc un xic massoca). A la crònica aquest pseudo-periodista ens regala una impressionant classe magistral d'objectivitat periodística, copio literalment part de l'article titulat "We Want A Catalan State".

El don de lenguas de los independentistas catalanes se extiende a Bruselas. Ayer pasaron del «Volem un estat català» al «We want a catalan state». Dos formas distintas –una en catalán y otra en inglés– para expresar lo mismo de siempre: «Queremos un Estado catalán». Por supuesto, esta última fórmula, la del castellano, no se escuchó en ningún rincón de la concentración que ayer tuvo lugar en la capital belga. En la protesta no faltó de nada. Banderas independentistas y cuatribarradas, ikurriñas, enseñas flamencas y también de Córcega y Venecia. Y para complementar la puesta en escena, una representación bereber. Todo encabezado por representantes de la entidad civil promotora de la marcha, «Diez mil en Bruselas por la autodeterminación de la nación catalana», militantes de CDC, ERC y la cantante Núria Feliu. El lugar no fue ni mucho menos elegido al azar. Con las elecciones europeas a la vuelta de la esquina, los manifestantes –2.900, según la Policía belga y 10.000, según la organización– colgaron, boca abajo, carteles con las caras de algunos eurodiputados catalanes, como el socialista Raimon Obiols, el convergente Ignasi Guardans, o el popular Vidal-Quadras.

Que els hi passa? estan molt rabiosos? o només m'ho sembla?...

10 MIL A BRUSSEL·LES PER L'AUTODETERMINACIÓ. Gran éxit indiscutible.

Ja hem tornat...
Ha sigut una experiència inoblidable. Sorpresa quan arribem a Catalunya i ens adonem del poc ressò informatiu que hi ha hagut, lamentable... Però tots els que allà hi érem sabem del cert que ara estem una mica més a prop de la independència de la nostra nació. Sabem que el que va passar a Brussel·les ahir dissabte ha estat molt important.

La delegació castellonina moments abans de la hipotèrmia.

10 MIL A BRUSSEL·LES PER L'AUTODETERMINACIÓ. Tot preparat.

Ja està.

Ja som 6 de març.

Tot preparat per al gran dia. Aquella bogeria que va començar des d'un bloc, concretament El Bloc Gran Del Sobiranisme, i més concretament l'article d'Enric Canela, Perplex Jo? Ha sigut, abans inclòs de començar, un gran èxit.

Un gran èxit perquè aquesta iniciativa aplegarà dissabte una gran multitud, que ha estat convocada per la societat civil i per a la societat civil, sense partits polítics, sense cap ajut institucional, ans al contrari, encara hi ha hagut declaracions contraries per part d'alguns polítics i algun funcionari, com la delegada de la Generalitat a Brussel·les i sense gens o quasi gens suport dels mitjans, per no sortir als mitjans, no surt aquesta iniciativa ni per desproticar. Exemple; Si a la plana de 3/24 escrius al cercador 10 mil Brussel·les, surten 8 entrades i cap correspon a la manifestació, si poses la paraula calçots, surten 43 entrades i a un ràpid cop de vista semblen totes les entrades bones. Vergonyós.

Ja ho tenim tot llest, els mapes impresos (això dels gps no m'acaben de convèncer), roba d'hivern perquè sembla ser que farà fred, màximes de només 8º i possible pluja és el previst, les càmeres carregades i amb targetes buides, l'mp3 preparat amb bon Underground House i una miqueta de Chillout per dormir. Estelades, pancartes, decoració del vehicle... tot ja està preparat.

Sortirem cap a quarts de 8 del vespre amb la intenció d'arribar cap a les 8 del matí a Brussel·les, la manifestació començarà a les 11, quan hagi acabat, una miqueta de visita turística i cap a Valenciannes que és on dormirem, Diumenge tornem cap a casa, a veure si podem arribar no massa tard i podem anar a veure a la Mala Rodriguez que actua a La Mirona de Salt.Sobretot, espero que tot aquest esforç que fem, serveixi per quelcom. Que serveixi per apropar-nos una miqueta més a l'anhel sobirà del nostre poble, la nostra terra lliure.

SALUT I INDEPENDÈNCIA!!!

PERQUÈ TOT PASSARÀ EL SET DE MARÇ? (7.03.2009 The imprescindible day)

Fa uns dies ens assabentem, a les segones jornades cap a la independència de Torroella, la iniciativa 10mil.cat http://deumil.cat/ es tracta de manifestar-nos davant el parlament europeu* per “la internacionalització del dret de decidir a tenir un estat propi del poble català”**, bé… Revisem el tema, sembla quelcom interessant, ens engresquem i finalment hi decidim anar, anirem amb cotxe amb quatre companys més, en total sis. Sortirem la nit del dia sis, ens manifestarem el set i gaudirem de la famosíssima hospitalitat belga***… el vuit ben d’hora, tornem cap a casa.

D’acord.

Uns dies després descobrim que a l'entranyable ciutat de L’Hospitalet de Llobregat es celebrarà el mateix cap de setmana la fira expodeejay http://www.expodeejay.com/ on a partir del divendres sis, des de les deu del matí començaran els sets de diversos deejays o be la imprescindible taula rodona "Nit i música, és possible sense drogues?". El divendres punxarà la barcelonina Nuria Ghia, en Mikel Molina i en Christian Varela, a més de la presentació del nou disc de Telephunken “Que viva el ritmo”... El diumenge començarà força hiphoperu amb 7 notas 7 colores i Mucho Muchacho entre altres****Al vespre fi de festa amb César de Melero (Matinee), César del Rio (Privilege) i I. Reche (Space)...
Mecatxis...

Serà a L’Hospitalet, segurament no hi hauríem anat (excuses), però...

Consultem el calendari del Black Music Festival de Salt***** http://www.blackmusicfestival.com/ 2009és clar, com no... el dia set, la inauguració amb Txell Sust entre altres, el dia vuit, la Mala “Tengo lo que tu quieres” Rodriguez, pffff, perquè? Segons la seva web, actuarà, de moment, només aquest dia a les comarques Gironines... Anirem, per suposat, però, serà dur... Després del pilot d'hores de viatge!!!

En conclusió...

El sis partim al vespre, arribem de bon matí a Brussel·les, ens manifestem, sant tornem-hi cap a casa, pel camí pararem a fer nit per algun poblet del nord de França, el dia vuit tornem cap a casa, arribar a casa agafar el cotxe i cap a Salt a gaudir de la Mala “Solamente quiero verte” Rodríguez, els teloners començaran a les vuit del vespre pel què suposo que la Mala actuarà cap a les deu, a veure si ens don temps a arribar.
Anar fent...

__________________________________________

* El Parlament europeu és el conjunt dels Parlaments estatals europeus, el que vol dir que les institucions catalanes se les passen pels…
** Dret a decidir no vol dir reclamar la independència, vol dir reclamar el dret a poder reclamar la independència, un dret que ara per ara a Espanya (i quasi tota Europa) està prohibit per llei.
***Això de la famosa hospitalitat belga m’ho acabo d'inventar. Són hospitalaris? És famosa la seva hospitalitat? Properament…
****Eres un número que no contaba,quemabas como el fuego, ríos de lava,nena ,el rollo que llevabas,si, tú me gustabas,pensaba en ti desde que me levantaba,hasta que me acostaba,y por las noches te soñaba,te juro que era eléctrico cuando me tocabas,hoy nos separan vallas electrificadas,pero el show debe continuar todo se acaba,Porque ya no estás aquí para secarme las lágrimas,porque las cosas no son como yo pensaba,pero tu me importabas,tenía malas armas

*****Força interessant el cartell d’aquest any del Black Music Festival la Saltenca-Dominicana Arianna "Calamitat" Puello , Cris Juanico, Bill Wyman’s Rhythm Kings, Living Colour, Telephunken (el dj) i la Mala “Jugadores, jugadoras” Rodriguez, entre altres.

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 2a part.

EL CONSELLER TRESSERAS O EL GERRO D’AIGUA FREDA (GELADA)

La darrera intervenció va ser la del Conseller de Cultura Joan Manuel Tresseras, després de tot un dia sentint oradors amb un independentisme del tot optimista, i dins d’un ambient en el que quasi tots, de tant parlar d’independència ja ens ho creiem i quasi la tocàvem, va arribar el torn de Joan Manuel “Desbaratador” Tresseras, que ens ho va pintar, de moment, negre, molt negre. Bàsicament i a grans trets, ens va venir a explicar que la independència ha de ser un procés assegurat, molt consensuat, amb acords amb totes les parts, un exemple del que deia quan va treure el tema de les pensions, a la persona que se jubili en el moment de la esperada independència, qui li pagarà la pensió? Home, senyor Treserras, no foti. Es clar que a tots ens interessa que ens retornin el que hem cotitzat quan ens jubilem, però, parlem de la independència de Catalunya!!! Poc que pensava el president Macià en la seva pensió quan proclamà l’Estat Català des del balcó de la Generalitat, i els milers de lluitadors que no només van perdre la pensió? molts ho van perdre tot. Al dia següent de la independència, ja en parlarem, vull dir, ja ho trobarem això de les pensions. Veient com va evolucionant la relació amb l’estat, dubto que mai Espanya ens retorni la part que ens pertoqui de les pensions ni de res. Si esperem això, mai aconseguirem la independència (Només cal veure que es el que està passant actualment amb les negociacions pel finançament). Potser haurem de deixar una mica de banda el sentiment d’allò que valoren tant a Madrid de la governabilitat i la col·laboració dels catalans i plantar cara.
Dir prou.

Quan volem anar a manifestar-nos a Brussel·les per entre altres, internacionalitzar el conflicte i així forçar el referèndum, ens diu el conseller que vigilem no sigui que si un dia aconseguim la independència no cobrem les pensions quan toqui.
Frases com “L'indepentisme radical és un mon auto referent tancat en ell mateix” o que “hem de treballar sense radicalitzar-nos”, demostren l’aversió del conseller amb les postures més extremes, llavors penso, no amic no, i tant que ens hem de radicalitzar i no pas poc. “Som bàsicament una cultura”, aquí ens va explicar per on hem d’anar, donar a conèixer la nostra llengua, folklore, cultura... Obrir ambaixades perquè la nostra potent cultura es conegui arreu... No crec pas que aquesta sigui l’única via, també la radicalització es important, de moment sabem el que hem aconseguit sense ser radicals, només cal recordar com ens està anant amb el dòcil, molt dòcil i esquifit i difunt Estatut. Jo no vull només una cultura supeditada a una de més “oficial” com l'espanyola jo vull una cultura plena, sense haver de demanar permís a cap parlament d'una altre realitat cultural, ni estar sempre justificant el nostre fet cultural. De que ens servirà un estat cultural supeditat a l'espanyol?

El conseller acompanyat pel tinent d'alcalde de Torroella.

Va parlar de la immigració actual i va fer un comentari, que no va aprofundir, al meu gust desafortunat, sobre que havien d'integrar i guanyar-nos aquesta immigració, "no fos que ens passés com als anys seixanta amb l’altre gran immigració" (suposo que l'espanyola), perdoni? Com a fill d'immigrants que sóc, només dir que voler culpar d’alguna cosa als immigrants, com podria ser la dissolució del sentiment nacionalista, o esvair el fet cultural català (que no ho va fer), es força curiós, fluxos d’immigrants no hi ha hagut masses ens els darrers 300 anys excepte el mencionat i l'actual, i seguim estant igual, amb alguns drets més, però, subordinats encara a Espanya, no és culpa dels inmigrants, som nosaltres i Espanya, els inmigrants prou tenen amb subsistir. Tots els assistents vàrem estar plenament d’acord quan va explicar que actualment hi ha una revolució interna molt important a Catalunya, referint-se al moment que estem vivint amb la immigració africana i d'Europa de l’est.Crec, que si no som encara independents no és pels fluxos migratoris, ni per què la nostra cultura no sigui suficientment potent, diria que és precisament per la manca extrema de radicalitat. Entre altres coses suposo que és per què les vegades que hem intentant ser radicals en aquest 300 anys hem estat esclafats per les armes espanyoles o franceses. En 30 anys de suposada "democràcia a l'espanyola" no hem aconseguit més autogovern, ens hem estancat i ara toca avançar.
Va acabar la intervenció amb un llarg aplaudiment del public assistent, constatant lamentablement una vegada més, que no sóc mai majoria, de fet ni minoria, sóc marginal, això si, un marginal força radical.
Ho va dir l’ex-president d’ERC Jordi Carbonell: “Que la prudència no ens faci ser traïdors”

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 1a part.

Vàrem assistir a les molt interessants conferències que ens van oferir els organitzadors de l'acte, la secció local d'ERC de Torroella de Montgrí.

Com van ser aquestes jornades molt extenses, fem només cinc cèntims.

UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ

Plataforma pro seleccions catalanes amb Xavier Vinyals president i Xavier-Albert Canal de la Federació de Rugbi.

Tot i que no vàrem poder presenciar a tota la ponència, vam arribar tard, com sempre, que diria l'Ainoa, si que vàrem presenciar una part de la ronda de preguntes del públic que va haver de ser tallada pel moderador degut a que ja s'havia sobrepassat el temps assignat. Indignació va aixecar entre tots els assistents quan es va explicar la sentència que condemna la Federació Catalana a pagar danys morals a l'espanyola a més, i això és el pitjor, de no reconèixer la selecció com a oficial. A grans pinzellades la federació catalana era membre fundadora de la federació internacional a l'any 1934, ara el jutge parisenc ha considerat que no té dret a ser membre de l'internacional La federació espanyola va fer servir el decret franquista de l'any 1941 que abolia totes les federacions esportives no espanyoles, i a sobre el jutge ho va admetre com legal, es clar que el jutge és d'un altre estat igual o més opressor que l'espanyol.


Moment pel café.

PROGRESSANT CAP A LA SOBIRANIA

Amb Miquel Strubell, Elisenda Romeu, Xavier Altadill i Enric Canela. Presentat i moderat pel senador Miquel Bofill, sens dubte un "prehistòric" de l'independentisme gironí.

Aquesta conferencia va ser molt interessant amb les dades del senyor Strubell o l'experiència de la senyora Romeu de la plataforma pel dret a decidir. Però el que vaig trobar més "productiu" va ser la presentació d'Enric Canela de la futura concentració preparada pel 7 de març a Brussel·les, coneguda com 10mil.cat. En Joel Joan estava anunciat per a aquesta part de les jornades, però, no hi va poder assistir.

ÒMNIUM CULTURAL

Després del dinar tocava el torn a Òmnium Cultural amb Vicent Sanchis i Roger Buch. Moderat per lAlbert Bou.

Tocava parlar de la feina que fa l'Òmnium Cultural, va començar un optimista Roger Buch, m'agraden els independentistes optimistes, perquè jo també en sóc d'optimista i és que cada vegada veig més aprop el dia que podrem decidir el nostre futur i que aquest passarà, segur, per la independència. Després en Sanchis, (que no Sanchís...) que va fer una exposició brillant com ens té acostumats.

TAULA RODONA

En Josep Maria Pascual va moderar aquest entretingut debat, amb roda de preguntes del públic, mentrestant esperàvem l'exposició del conseller Tresserras que tractaré en un altre escrit.

Continuarà...

CAP A BRUSSEL·LES QUE HI FALTA GENT. 10mil.cat

Excel·lent la convocatòria de l'associació 10mil.cat, de convocar-nos a viatjar el set de març a Brussel·les a manifestar-nos per l'autodeterminació i així internacionalitzar el conflicte (frase que està molt de moda) ja ens hem apuntat. Anirem relatant al bloc com prospera aquest tema, de moment a buscar el transport més adient.

Alguna de les consignes:

-Segons la gent que hi entén de les manifestacions a Brussel·les, no ens hem de manifestar en plan radical i separatista de tot, ha de ser una reclamació europeista, no contra tot.

-Cal portar banderes no només catalanes, també europees, si anem a reclamar a Europa ha de quedar clar que som i volem ser Europa.

El vídeo promocional de la moguda al youtube:

http://es.youtube.com/watchvpV_pAIwDE_E

Enllaços:

http://deumil.cat/