II FESTIVAL D’ART INDEPENDENT PEPE SALES 2009

El passat dimarts 27 de Gener del 2009, vàrem poder presenciar al Centre Cultural La Mercé de Girona el Festival d’art independent Pepe Sales aquest any dedicat al poeta Miquel Bauçà.

Els mecenes del festival Consol Ribas i Lluis Llamas.

Això és el que diu la Viquipèdia sobre Bauçà:

Miquel Bauçà Rosselló fou un escriptor i poeta mallorquí. De malnom Meravell. Va néixer a les cases de sa Clota, a Felanitx, Mallorca dia 7 de febrer del 1940 i morí a Barcelona dia 3 de gener del 2005. Orfe de mare als 12 anys, es va educar en un seminari. Socialment esquerp però personalment afable, va triar la literatura, la beguda i la soledat com a vies per afrontar l'esquizofrènia que l'afectava des de ben jove. Amic de Jordi Coca, va irrompre en el món literari com a una veu nova i fresca. Però, voluntàriament, va anar perdent tot contacte amb familiars i amics i només es comunicava amb l'editorial Empúries, a través d'un apartat de correu. El 3 de gener de 2005 el seu cadàver fou trobat pels mossos d'esquadra a casa seva, en avançat estat de descomposició. La seva mort es devia produir els últims dies de 2004, en circumstàncies desconegudes, malgrat que tot apuntava a una mort natural.
Fou un escriptor minoritari i singular, admirat però poc llegit, va deixar una obra inclassificable i elogiada per la crítica. Representava una literatura radical, sense consciència de ser-ho, escrita sense afany de notorietat, que abordava amb naturalitat els grans temes de l'home contemporani, enfrontat al temps i al sagrat.

LA RECOLLIDA SELECTIVA DE BRAGUES

Va ser tot un èxit, aconseguint als contenidors dipositats arreu de la ciutat, unes 2.500 calces segons els organitzadors, 2.000 segons la Guàrdia Urbana. També es van recollir per correu electrònic.

EL FESTIVAL

La nit va començar presentada per en Jordi Miquel de Deambulants, un tipus força divertit, dins l’antiga església de La Mercè, la segona actuació va ser de les més esperades de la nit, Arianna Puello, Nhoma i Factor Primo que van rimar “Unika Salida”, el nou single del seu darrer disc.

Unes quantes actuacions més i ens envien al gèlid (tot i els esforços de l'organització) claustre de l’antic convent per a presenciar algunes actuacions més. Aquí hi va haver els moments més hilarants de la nit, destacar el duet d’improvitzadors de jotes mallorquines, va ser molt sorprenent, el public deia dues paraules i les rimaven, com si fossin raperos, però, en mallorquí i a ritme de jota, espectacular.

Un assistent força col·locat va demanar pujar a l’escenari per a “els seus cinc minuts de glòria” que va dir el presentador, va ser una tallada de rotllo pel discurs inconnex que va perpetrar, però, son les coses que té l’art independent i contemporani. A l'apartat freak també inclouré una de les actuacions que més aplaudiments va aconseguir. En Dràcula.

La darrera actuació al claustre la va interpretar un noi disfressat de Dràcula, amb uns collons com un brau, que sense música, va estar durant deu increïbles minuts ballant (suposo), el vàrem aplaudir molt, per l’estrany de la proposta, pot ser que fos una aposta amb el seus col·legues, “si perdo, pujo a un escenari vestit de Dràcula amb dents postisses de botigues dels xinesos i ballaré sense música”.

Una altre cop cap a dins, ben calentets amb els plats forts de la nit, amb els mallorquins Oliva Trencada i The Marzipan Man entre altres, aquest van fer una interpretació molt eclèctica i espectacular dels versos d’en Bauçà. Un altre souvenir de la nit va ser la jam session que es va marcar en José Domingo amb components d'altres grups.

Per acabar destacar els espectaculars bocatas de pernil serrà amb alvocat que servien per 2€ al bar, en la línia del festival, pur art...

Moment bocata

El bar petat, lògicament.

L'11-M. Fracàs d'Aznar?

Llegeixo al diari que l’Aznar va publicar un article a Le Figaro, (no aconsegueixo entendre perquè l’hi paguen per dir rucades, jo també les dic, però, no cobro) sobre el seu únic tema des de fa uns anys, la defensa d’en Bush. Fumut llepaculs.

Frases brillants com “la historia l’hi farà justícia” o “la gran contribució de Bush a la supervivència de la llibertat a les nacions”. Arriba a dir que, en realitat, en Bush, lluitava per les idees i valors de la revolució francesa!!! I que ara hi ha menys dictadors al món que quan va arribar al poder. Jo afegeixo i menys feixistes perquè ells dos ja no hi son.

Hipòcrita!!! I les armes de destrucció massives que?

Diu també que el principal èxit de Bush ha estat que no hi hagi hagut més atemptats als Estats Units. Llavors, vol dir, que el principal fracàs de l’Aznar va ser no aconseguir-ho, per dues bandes, l’atac terrorista a Madrid i per l’altre els nombrosos atemptats d’ETA.

Que preguntin als supervivents Iraquians, qui son els verdaders terroristes en el seu malaurat país.

VICTORIANO IZQUIERDO RAMÍREZ. El talent.

Un company de l’associació fotogràfica de Palamós a la que pertanyo, m'ha regalat via correu electrònic l’enllaç de la plana d’aquest fantàstic fotògraf.

http://www.victorianoizquierdo.com/

http://lacomunidad.elpais.com/pixel-fugaz/posts

El primer que sento és admiració i enveja sana, sempre em passa quan presencio l’obra d’un geni. Si la inspiració, les muses, o com vulgueu dir-l’hi, et toquen i et recolzen de tant en tant a l’hora de prémer l’obturador d’una càmera, en Victoriano ho aconsegueix en cada captura.

La seva fotografia és de la que m’agrada fer a mi (encara que molt millor resolta que la meva) poc estudi, molt carrer, suposo que per la manca de mitjans. Fotografia robada, quasi de voyeur, amb molt sentit del humor, amb retocs probablement de Photoshop, que la converteixen en art totalment actual i d'avantguarda, perquè, tot i que hi han encara molts detractors del retoc, tot i que sigui retoc subtil com els que aplica en Victoriano, el cert és, que si la fotografia ha passat per diverses tendències, l’actual és sens dubte la del retoc subtil, subtil però, aconseguint aquest vel de realitat irreal.

El que més m’agrada de les seves fotos és la composició, i en el que més destaca, pel meu gust, és en un dels temes més difícils que hi han a la fotografia, el retrat, aconsegueix que un simple primer pla es converteixi en una imatge plena de matisos on la mirada es desplaça d’un cantó a l’altre de la imatge, apreciant-te’ls tots. Acariciar l’art fotogràfic com ho fa en Victoriano només ho aconsegueix un geni.

He volgut deixar pel final el més sorprenent, acaba de complir divuit anys, això vol dir que ens queden molts anys de seguir gaudint del seu art fotogràfic.

Recordeu aquest nom: Victoriano Izquierdo, artista fotògraf.

Nota: Totes les fotografies d'aquest post estan subjectes a drets d'autor i han estat publicades amb permís de l'autor.

EL CATALÀ LA SEGONA LLENGUA D’US ALS BLOCS (Curiós, curiós…)

Aquesta estadística ha estat publicada per NTLE Blog Census
http://www.knowledgesearch.org/census/index.html

Com es pot veure, diu que la primera llengua de publicació en blocs és l’anglès, després una categoria que s’anomena Too_Short (massa curt) que no sé ben bé que és, suposo que deu ser un cul de sac on deixen les estadístiques dels blocs que no poden identificar i el segon idioma identificat és… SORPRESA!!! El català.

Costa de creure, negatius com som de mena, però és el que diu aquesta estadística que no està feta des de Catalunya. Revisant el que diu sobre la metodologia emprada, sembla ser que molts blocs en castellà, francès o altres idiomes principals poden tenir la plantilla en anglès, pel que s’identifica com a tal, els que escrivim en català normalment hem de canviar l’idioma que normalment és el castellà (del sistema operatiu, dels exploradors d’internet, etc…) pel que automàticament ja canviem la plantilla al català.

També és cert que als catalans ens agrada molt això dels blocs, revisem: Conec blocaries que disposen de diversos blocs i col·laboren en d’altres. Hi han també els partits polítics que han obert blocs per a tots els seus membres, a nivell estatal, català, provincial, o municipal, només amb ERC, CiU, i PSC ja deuen ser milers. Hi ha els blocs dels col·legis i universitats, està també Vilaweb que deuen ser també milers (acabo de mirar i en el que portem de matí s’han actualitzat més de cinquanta). Només a la xarxa de blocs sobiranistes http://www.xbs.cat/ ja hi som 800 els blocs adherits.
Potser no estarà gaire errada aquesta estadística… Curiós, molt curiós…

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 2a part.

EL CONSELLER TRESSERAS O EL GERRO D’AIGUA FREDA (GELADA)

La darrera intervenció va ser la del Conseller de Cultura Joan Manuel Tresseras, després de tot un dia sentint oradors amb un independentisme del tot optimista, i dins d’un ambient en el que quasi tots, de tant parlar d’independència ja ens ho creiem i quasi la tocàvem, va arribar el torn de Joan Manuel “Desbaratador” Tresseras, que ens ho va pintar, de moment, negre, molt negre. Bàsicament i a grans trets, ens va venir a explicar que la independència ha de ser un procés assegurat, molt consensuat, amb acords amb totes les parts, un exemple del que deia quan va treure el tema de les pensions, a la persona que se jubili en el moment de la esperada independència, qui li pagarà la pensió? Home, senyor Treserras, no foti. Es clar que a tots ens interessa que ens retornin el que hem cotitzat quan ens jubilem, però, parlem de la independència de Catalunya!!! Poc que pensava el president Macià en la seva pensió quan proclamà l’Estat Català des del balcó de la Generalitat, i els milers de lluitadors que no només van perdre la pensió? molts ho van perdre tot. Al dia següent de la independència, ja en parlarem, vull dir, ja ho trobarem això de les pensions. Veient com va evolucionant la relació amb l’estat, dubto que mai Espanya ens retorni la part que ens pertoqui de les pensions ni de res. Si esperem això, mai aconseguirem la independència (Només cal veure que es el que està passant actualment amb les negociacions pel finançament). Potser haurem de deixar una mica de banda el sentiment d’allò que valoren tant a Madrid de la governabilitat i la col·laboració dels catalans i plantar cara.
Dir prou.

Quan volem anar a manifestar-nos a Brussel·les per entre altres, internacionalitzar el conflicte i així forçar el referèndum, ens diu el conseller que vigilem no sigui que si un dia aconseguim la independència no cobrem les pensions quan toqui.
Frases com “L'indepentisme radical és un mon auto referent tancat en ell mateix” o que “hem de treballar sense radicalitzar-nos”, demostren l’aversió del conseller amb les postures més extremes, llavors penso, no amic no, i tant que ens hem de radicalitzar i no pas poc. “Som bàsicament una cultura”, aquí ens va explicar per on hem d’anar, donar a conèixer la nostra llengua, folklore, cultura... Obrir ambaixades perquè la nostra potent cultura es conegui arreu... No crec pas que aquesta sigui l’única via, també la radicalització es important, de moment sabem el que hem aconseguit sense ser radicals, només cal recordar com ens està anant amb el dòcil, molt dòcil i esquifit i difunt Estatut. Jo no vull només una cultura supeditada a una de més “oficial” com l'espanyola jo vull una cultura plena, sense haver de demanar permís a cap parlament d'una altre realitat cultural, ni estar sempre justificant el nostre fet cultural. De que ens servirà un estat cultural supeditat a l'espanyol?

El conseller acompanyat pel tinent d'alcalde de Torroella.

Va parlar de la immigració actual i va fer un comentari, que no va aprofundir, al meu gust desafortunat, sobre que havien d'integrar i guanyar-nos aquesta immigració, "no fos que ens passés com als anys seixanta amb l’altre gran immigració" (suposo que l'espanyola), perdoni? Com a fill d'immigrants que sóc, només dir que voler culpar d’alguna cosa als immigrants, com podria ser la dissolució del sentiment nacionalista, o esvair el fet cultural català (que no ho va fer), es força curiós, fluxos d’immigrants no hi ha hagut masses ens els darrers 300 anys excepte el mencionat i l'actual, i seguim estant igual, amb alguns drets més, però, subordinats encara a Espanya, no és culpa dels inmigrants, som nosaltres i Espanya, els inmigrants prou tenen amb subsistir. Tots els assistents vàrem estar plenament d’acord quan va explicar que actualment hi ha una revolució interna molt important a Catalunya, referint-se al moment que estem vivint amb la immigració africana i d'Europa de l’est.Crec, que si no som encara independents no és pels fluxos migratoris, ni per què la nostra cultura no sigui suficientment potent, diria que és precisament per la manca extrema de radicalitat. Entre altres coses suposo que és per què les vegades que hem intentant ser radicals en aquest 300 anys hem estat esclafats per les armes espanyoles o franceses. En 30 anys de suposada "democràcia a l'espanyola" no hem aconseguit més autogovern, ens hem estancat i ara toca avançar.
Va acabar la intervenció amb un llarg aplaudiment del public assistent, constatant lamentablement una vegada més, que no sóc mai majoria, de fet ni minoria, sóc marginal, això si, un marginal força radical.
Ho va dir l’ex-president d’ERC Jordi Carbonell: “Que la prudència no ens faci ser traïdors”

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 1a part.

Vàrem assistir a les molt interessants conferències que ens van oferir els organitzadors de l'acte, la secció local d'ERC de Torroella de Montgrí.

Com van ser aquestes jornades molt extenses, fem només cinc cèntims.

UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ

Plataforma pro seleccions catalanes amb Xavier Vinyals president i Xavier-Albert Canal de la Federació de Rugbi.

Tot i que no vàrem poder presenciar a tota la ponència, vam arribar tard, com sempre, que diria l'Ainoa, si que vàrem presenciar una part de la ronda de preguntes del públic que va haver de ser tallada pel moderador degut a que ja s'havia sobrepassat el temps assignat. Indignació va aixecar entre tots els assistents quan es va explicar la sentència que condemna la Federació Catalana a pagar danys morals a l'espanyola a més, i això és el pitjor, de no reconèixer la selecció com a oficial. A grans pinzellades la federació catalana era membre fundadora de la federació internacional a l'any 1934, ara el jutge parisenc ha considerat que no té dret a ser membre de l'internacional La federació espanyola va fer servir el decret franquista de l'any 1941 que abolia totes les federacions esportives no espanyoles, i a sobre el jutge ho va admetre com legal, es clar que el jutge és d'un altre estat igual o més opressor que l'espanyol.


Moment pel café.

PROGRESSANT CAP A LA SOBIRANIA

Amb Miquel Strubell, Elisenda Romeu, Xavier Altadill i Enric Canela. Presentat i moderat pel senador Miquel Bofill, sens dubte un "prehistòric" de l'independentisme gironí.

Aquesta conferencia va ser molt interessant amb les dades del senyor Strubell o l'experiència de la senyora Romeu de la plataforma pel dret a decidir. Però el que vaig trobar més "productiu" va ser la presentació d'Enric Canela de la futura concentració preparada pel 7 de març a Brussel·les, coneguda com 10mil.cat. En Joel Joan estava anunciat per a aquesta part de les jornades, però, no hi va poder assistir.

ÒMNIUM CULTURAL

Després del dinar tocava el torn a Òmnium Cultural amb Vicent Sanchis i Roger Buch. Moderat per lAlbert Bou.

Tocava parlar de la feina que fa l'Òmnium Cultural, va començar un optimista Roger Buch, m'agraden els independentistes optimistes, perquè jo també en sóc d'optimista i és que cada vegada veig més aprop el dia que podrem decidir el nostre futur i que aquest passarà, segur, per la independència. Després en Sanchis, (que no Sanchís...) que va fer una exposició brillant com ens té acostumats.

TAULA RODONA

En Josep Maria Pascual va moderar aquest entretingut debat, amb roda de preguntes del públic, mentrestant esperàvem l'exposició del conseller Tresserras que tractaré en un altre escrit.

Continuarà...

CAP A BRUSSEL·LES QUE HI FALTA GENT. 10mil.cat

Excel·lent la convocatòria de l'associació 10mil.cat, de convocar-nos a viatjar el set de març a Brussel·les a manifestar-nos per l'autodeterminació i així internacionalitzar el conflicte (frase que està molt de moda) ja ens hem apuntat. Anirem relatant al bloc com prospera aquest tema, de moment a buscar el transport més adient.

Alguna de les consignes:

-Segons la gent que hi entén de les manifestacions a Brussel·les, no ens hem de manifestar en plan radical i separatista de tot, ha de ser una reclamació europeista, no contra tot.

-Cal portar banderes no només catalanes, també europees, si anem a reclamar a Europa ha de quedar clar que som i volem ser Europa.

El vídeo promocional de la moguda al youtube:

http://es.youtube.com/watchvpV_pAIwDE_E

Enllaços:

http://deumil.cat/

WEEDS (Males herbes)

Aquesta serie, que si no m’erro l’han feta per la sexta, ho dubto perquè la he baixada per linterné, per a no estar pendent de si fan futbol, o no, o ara ens surt dels collons de canviar-la de dia i hora, si abans la fotíem el dimarts a les deu de la nit, em don, que per alguna cosa sóc el puto programador, de fotre-la a les tres de la matinada dels dijous, la foto i punto... gràcies sant Emule….
Doncs això, que per a no estar a expenses del programador la he baixada i la veig quan me rota…
La primera temporada son deu capítols, tota la sèrie està molt bé, una viuda recent d’una luxosa urbanització americana (rotllo mujeres desesperadas), s’ha de buscar la vida per treure endavant dos ganàpies adolescents (un molt trastornat que tot ho amaga darrere de que es orfe i l’altre obsessionat pel sexe i per les drogues, aquest darrer que extrany… sexe i drogues…decccsss) …
Bé al darrer capítol parlen de la guerra d’Iraq i la vaig flipar tant que després de passar-ho tres o quatre cops, vaig decidir transcriure-ho aquí, per brutal, per insolent i per dir veritats com a punys…
Deien això…

Andy: Me han encontrado.
Doug: Mala suerte. ¿Quién te ha encontrado?
Andy: El puto ejercito… Esos… hace años en Colorado (mentrestant s’encén una pipa de marihuana) intentaba impresionar a una tia, tomamos Eggermeister y firmé para la reserva del ejercito, luego me olvidé del tema pero ahora recibo una carta en la que me dicen que me presente o me encerraran en una prisión militar, yo… ¿cómo me han encontrado? Estoy fuera del radar… Soy Andy, el fuera del radar.
Doug: Te detuvieron por posesión y ahora estás en el sistema, Andy.
Andy: Tienes que ayudarme tío, estás en el consejo del ayuntamiento, diles que la ciudad me necesita.
Doug: ¿Qué te necesita para qué?
Andy: Yo que sé, para plantar árboles, para un programa para chicas con problemas…
Doug: Podría ayudarte por tirar papeles en el parque pero ahí termina mi poder.
Andy: Vale, me hare objetor de conciencia.
Doug: No, no, tú firmaste para la reserva libremente por un calentón, estás jodido.
Ara ve lo bo…
Andy: Jodido?... No pienso ir a Irak, a luchar en una guerra de mierda por culpa del petróleo.
Doug: Guerra de mierda? Y el 11 de Septiembre Irán no ocultó a los terroristas?
Andy: La guerra es en Irak, vale, y ninguno de los dos países tiene nada que ver con lo del World Trade Center.
Doug: Bueno, ambos tienen arena.
Andy: Bush invadió una nación soberana desafiando a naciones unidas, es un criminal de guerra ¿Y ahora se supone que yo tengo que ser uno de sus matones desechables con una jodida diana en la cabeza? En medio del desierto… esperando que me vuele en pedazos un coche bomba preparado por un crio de doce años al que le encantaba Friends hasta que uno de nuestros misiles destrozó su casa… me parece que no…
Doug: ¡¡¡Tenían armas de destrucción masiva!!!
Andy: ¡¡¡No habían armas de destrucción masiva!!!
Doug: ¿No? Bien… que mas da… mmm, tengo cosas importantes que hacer…
Andy: Dime… Que hay más importantes que impedir que las corporaciones se apoderen de la democracia…
Doug: Tengo que ir a cagar…
Andy: Tienes que ayudarme tío.
Doug: Lo haré, lo haré… pondré una de esas pegatinas con una cinta amarilla en mi coche, por ti…
Andy: ¿por qué apoyas tan ciegamente a Bush?
Doug: Me gusta su mujer, Laura. Le compraba hierba en la universidad, buena mierda, buena mierda…

Al Youtube: http://es.youtube.com/watch?v=JNrcKdaOezc

Una actualització de l’antivirus Panda fa malbé milers d’ordinadors amb Windows XP. (I encara no s’han disculpat).

El passat setze de gener em truquen d’una empresa perquè tenen un problema amb un dels ordinadors (de fet l’únic que funcionava en aquell moment), l’antivirus Panda l’hi ha demanat de re iniciar perquè havia trobat un troià i al tornar a windows es troben que no funciona l’ordinador. En principi penses, un virus es clar, el Panda l’ha detectat i quan l’ha esborrat s’ha carregat el windows o bé no ha pogut elimina’l i està fent de les seves... A l'estona truquen d’una altre empresa amb dos ordinadors més amb els mateixos problemes, hem reparat deu ordinadors amb aquest problema. Des del dilluns ja es soluciona automàticament alguns ordinadors que estaven connectats a Internet.Tot passava perquè el divendres setze, l’equip de Panda va deixar anar una actualització que directament esborrava l’arxiu rpcss.dll (en principi només a ordinadors amb XP SP3 en castellà). Fins el dia vint-i-u no penjaven a la web el comunicat amb la solució.

Suposo que tot devia anar així...
Es divendres, avui els tècnics de l’Ós fan jornada intensiva, tot i així han baixat una estoneta al bar de sota de l'oficina a fer una miqueta de vermut, com és l’aniversari d’en Fuentes, si clar, el project manager de no se quina martingala informàtica, convida a una ronda, a més hi ha també present en Pujol de comercial i com és català ha de demostrar que no som garrepes i paga una altra ronda, total, ja és divendres i ja no pujaran a l'oficina, excepte en Salcedo que si ha de pujar per llançar l'actualització que tenia quasi acabada. Després de prendre la darrere copa i d’acomiadar-se de tots els companys i amb mig somriure que descobreix el punt que porta, es dirigeix cap a la cova, ensenya l’acreditació a la vigilant de la porta que ni tan sols es molesta en aixecar la mirada de la revista d’armes que llegeix, sobretot perquè està molt dolguda del dia que va quedar amb ell i a més d’haver de pagar el sopar, també va haver de portar-lo a casa a rastres pel colocón que gràcies a l'alcohol i diverses drogues va aconseguir. Es una bona peça en Salcedo, en definitiva, un dels nostres...

A l’ascensor s’emmiralla i descobreix que realment va molt passat, ara quan arribi, directe a fer un glopet a la petaca de bourbon que té el seu company al calaix. Quan ja hi és per fi a la seva taula, és curiós com es pot confondre tantes vegades de taula, però, és que son tan semblants... Re-envia un parell de correus d’aquells de cadenes del Dalai Dama i se posa mans a la feina, pfffff, li costa fins i tot llegir, i de sobte... que es això de Rpcss.dll? Una .dll que no conec... putu windows, a veure que diu Yahoo Respuestas... mmmm... oh no!!! L’usuari anaconda68 (Perquè es dirà anaconda?) diu que es un troià... ara mateix mel carrego...
Cinc minuts després ja està l’actualització llançada i el mal fet, fins el diumenge al vespre no rectificaran, ja que no se'n van adonar, perquè lògicament, ells fan servir altres antivirus millors i fins el dimecres 21 no penjaran a la web la solució, cabrons...

En Salcedo ja acabat la seva obra magna, això li suposarà que no el facin cap de departament, de totes formes no l’anaven a fer, perquè la cap de personal estava molt picada d’aquella vegada que la va abordar en una convenció enviant-l’hi missatges obscens i quan ella per fi li va donar el número d’habitació, en Salcedo es va quedar adormit amb el mòbil a una mà i un got de whisky a l’altre. No en van tornar a parlar.
Abans de marxar cap al bar, obre l’Emule perquè vol baixar-se unes pelis porno, tancarà el monitor i així semblara que l’ordenata està tancat. Es torna a mirar al mirall de l’ascensor quan baixa, de mentres que pensa, foteu-vos pringats.

LES DINGUES DU RACHDINGUE (La festa de cap d’any a la mítica discoteca de Vilajuïga).

Bestial, sorprenent, moderna, babilònica, underground… Tot això i més és la sorprenent discoteca de Vilajuïga, i és que sempre que hi vaig m’ho acabo passant molt i molt bé. Per a qui no la conegui, dir que la discoteca és un mas situat a sobre d’un turonet a un parell de quilometres de Vilajuïga. La discoteca va estar apadrinada per en Dalí i dissenyada per Miette i el mateix Pierre, llavors, el resultat de la decoració es una barreja molt sorprenent i molt surrealista. Mítica es la foto d’en Dalí i en Mick Jagger fent-la petar al Rachdingue... Pensar que en Mick Jagger va estar en aquesta sala al darrer racó de Catalunya fa posar els pèls de punta, sobretot per a qui sàpiga qui es en Mick "Farres" Jagger...
Arribem cap a les 5 (havíem treballat aquella nit fent fotos), de moment el pàrquing està molt ple, de fet des de que va actuar en Jeff Mills fa cap a deu anys que jo no veia tanta gent, i és que estava molt i molt plena, però, com que és tant gran i la penya se fa molt també la festa al pàrquing, no atabala gaire, tot i estar petada. L’ambient està molt bé, ara ja no és la disco hard-techno només per francesos dels darrers anys, és nota un canvi a la clientela cada vegada més del país, de Girona, Perpinyà i Barcelona principalment i guiris en general.
De moment no conec al porter i ens toca pagar els raonables (per ser cap d’any) 20€ consumició inclosa. Recordo llavors quan vivia en Pierre i l’hi demanàvem de entrar gratis i sempre deia amb el seu català de Perpinyà: “Si us deixo entrar gratis amb que pago dj’s?” Un crack...
Anem directes a la sala de la piscina que per a aquesta ocasió li diuen “Groovy New Year behind the Swimming pool! Champagne Bar & Groovy sound”, allà estan punxant house molt actual del tipus Circoloco eivissenc. Li diuen groovy tot i que jo el conec més per underground , sequential o també: aquell house que m’agrada a mi... Només entrar, lipotímia per l’Anna, y això que encara no hem començat a beure, la nit promet.
Un cop amb l’Anna recuperada, en vaig haver de beure el seu combinat, que hi farem (jo no volia senyor policia), anem a veure que passa per la resta del garitu, anem a la sala abans anomenada terrassa i que ara li diuen la Gallery, i sorpresa: ¡Han traslladat el hard-techno de la sala central a adalt a la gallery!, tot aquest estiu allà hi anava el minimal. De fet fa més de deu anys que a la sala central només és punxa techno del millor... Per la festa han anomenat aquesta sala: “Energic New Year in the Gallery! Long Drink Bar & Techno sound”. Vale tito... Fem un parell de balls hipnòtics, i s'ha acabat, paren la música d’aquesta sala i cap a la barra que hi falta gent, merda ja ens estan cardant fora, au, cap a la sala central...
A la sala central hi punxen mínimal tot i que ja son quarts de nou i costa identificar els estils, si que identifico bé a l’amic Jack que continua baixant a bon ritme gola avall... Aquesta sala per a la ocasió li diuen “Sensitive New Year in the Circus! Cocktail Bar & Minimal Electro sound”, d’acord... Quedem atrapats molt gustosament al replà que hi ha entre la barra de dalt i la pista central, aquí l’ambient es molt lisèrgicament xafogós, que barrejat amb la minimal sessió que s’estan marcant fa que sigui un dels millors moments de la nit, aquest es el millor lloc per a veure els deejais que s’ho estan currant molt. De fet no ens moguem d’aquí, perquè l’ambient mola i també perquè les sis escales que baixen fins davant de les rentadores* son bastant xungues a aquestes alçades de la nit, no oblidem que parlem d’un mas amb parets, paviments i per suposat escales, molt irregulars. Però en Jack ens torna a cridar des de la barra principal i hi anem a veure que s’explica... Aquí passem bona estona fent fotos, vídeos, xerrant amb uns i amb altres i és que l’ambient és de molta germanor, extasiant podríem dir!!!... També d’aquí ens venen a fotre fora, ja son cap a les nou del matí i de fet ja fa una hora que hauria d’haver començat a la sala de la piscina el: “Café & Soft bar with lounge sound from 08h to 10h for VIP member”... Això mereix un punt i seguit.
.
Café & Soft bar with lounge sound from 08h to 10h for VIP member???: Això anava de lounge sound, no? Per baixar la festa una mica de cafè i chillout, perfecte. Si, si, es clar, lounge sound... Per si encara ens havíem quedat amb ganes, gran sessió d’una molt curta horeta de la discjockey Freeda, marcant-se una de les millors sessions undergrounds que hem presenciat darrerament i n’hem presenciat unes quantes. Potència, ritme, i seqüenciacions a parts desiguals. Davant del centenar de zombis que quedàvem a aquesta hora del matí, a més de l’espectacle va fer que ningú ens poguéssim quedar parats, impossible... Això de cafè és referia a dos empleats de la discoteca amb caixes de croissants i napolitanes que repartien entre l’afamada clientela...

Potser hi havia cafè, però, el senyor Daniel’s ens ho amagava. Passades les deu del matí començava la lounge sessió, era el moment de partir, tenint en compte que una retirada a temps és quasi sempre una victòria.
Memorable.
*rentadores: Si et poses a la pista central davant de la cabina, és el que veus, i és que la cabina està feta de rentadores... llàstima que mai me’n recordi de fer fotos, perquè és molt kitsch.

http://es.youtube.com/watch?v=HBA4oiOCOrk