diumenge, 29 de març del 2009

L’ESTRATOSFÈRIC FERRAN ADRIÀ, XEF DE L’ANY ALS ESTATS UNITS.

Ahir la universitat Culinary Institute of America va atorgar a Ferran Adrià el premi millor xef de l’any.
Estem davant d’un geni d’unes proporcions universals, que al meu parer no és suficientment reconegut a casa nostra, potser si ho és a nivell oficial, no hi hagut més remei, però, no tant a nivell popular. Sembla que com és una persona de parla propera, que assisteix a tots els actes que pot, per minúsculs que siguin, com pot ser la mostra del vi de Figueres, que com a l’Empordà és prou conegut i a Roses encara més, no apreciem la verdadera dimensió de la seva genialitat. Potser se n’han de fer performances freaks, com feia l’admira’t Salvador Dalí? Per a que et reconeguin a Catalunya. En qualsevol ocasió que es presenta el tema, miro de fer entendre la genialitat d’aquest cuiner, que ha aconseguit posar la cuina catalana a un nivell del que fa només una dècada no podríem ni arribar a imaginar.
Fa uns anys vaig tenir la satisfacció de sopar una nit al Bulli. Dels restaurants d’aquest nivell en els que he estat, és sens dubte el millor amb molta diferència. El Bulli té tres estrelles Michelin perquè no hi han més.
Això si, no esperis trobar-te un tall de carn i molt menys, estris tipus forquilla i ganivet. Si vols això no vagis al Bulli. Hi ha restaurants boníssims, en els que trobaràs el tall de carn que a tots ens agrada. Però al Bulli no. Allà el que trobaràs són plats que no has tastat mai, on la prioritat no és la diferència, si no el sabor i l'experiència culinària extrema. I és que al Bulli, tot, insisteixo, tot, és molt bo, brutalment bo, no hi ha matisos. A més de ben presentat, són plats macos i ultra moderns, tot està molt ben servit, aquí en Lluís i en Juli s’ho treballen d’allò més.
Recentment vaig veure un excel·lent documental sobre la cuina del Bulli, Decoding Ferran Adrià by Anthony Bourdain, començava a la Boqueria, mostraven el Bulli Taller, pujaven a Montjoi per suposat i acabaven com no podia ser d’un altre manera, amb en Ferran i en Bourdain, foten-se unes gambes de Roses al mític Rafa’s, que és un altre dels millors restaurants de l’Empordà.
Recentment una bona notícia i una de dolenta, la bona, la Sílvia i l’Albert han tingut descendència, ja era hora!!!, felicitats!!!. La dolenta, que l’Albert es retira de l’alta cuina, suposo que per a poder dedicar-se a la seva família i al seu bar de Barcelona. Sens dubte una gran pèrdua per a la cuina d’aquest país. En Ferran sempre diu que el millor cuiner del món no és ell, el millor cuiner del mon és l’Albert Adrià.

dissabte, 28 de març del 2009

MARICONADA SOSTENIBLE.


La mare que els va matricular... cada dia més quecos!!!

diumenge, 15 de març del 2009

AGRAIMENT DES DE DEUMIL.CAT

M'he pres la llibertat (no crec que els hi molesti) d'afusellar el text del correu que varen enviar ahir des del deumil.cat, totalment d'acord en tot.



AGRAÏMENTS I ENDAVANT, QUE TOT ESTÀ PER FER!

Ara que han passat uns dies de la manifestació a Brussel·les i hem pogut fer les nostres primeres reflexions del bon resultat de la marxa i tot el que han suposat mesos de dedicació i esforç col·lectiu, el consell dels Deumil.cat es vol dirigir a tots i cadascú dels qui heu fet possible aquesta gran fita que heu estat els veritables protagonistes.
Els DEUMIL.CAT volem fer patent l'enorme agraïment envers tantes i tantes persones que anomenar-les una a una seria difícil i del tot impossible en un text breu com aquest. L'esforç desinteressat i la col·laboració d'un estol important de gent ens ha permès descobrir persones de gran vàlua i d'extraordinària capacitat, gent que ens heu encomanat un gran optimisme i confiança amb el nostre poble, tots vosaltres. Per primer cop a la història, una munió de milers de catalans i catalanes hem anat al cor d'Europa a dir ben alt i ben clarament que som un poble i lluitem per la nostra independència. El nostre clam, tingueu ben present això, no caurà en l'oblit i haurà servit per començar a construir la part final d'un recorregut que sabem com conclou: amb la recuperació plena de les nostres llibertats, amb la proclamació de la nostra independència. I el passat dissabte dia 7 de març vosaltres vareu ajudar, amb la vostra participació massiva en la manifestació, a iniciar aquest recorregut.
Gràcies als manifestants que vareu fer més de 1.400 km de camí responent a la crida que varem llançar. Gràcies a vosaltres la nostra classe política sap, ara molt millor, que existeix una demanda creixent vers la nostra sobirania dins la societat catalana i sap, també, que som un sector que no ens quedarem a casa. Que continuarem movent-nos i pressionant perquè abandonin tot vassallatge i trenquin tota submissió envers la subjecció de la nostra nació a un Estat que ni ens reconeix ni ens vol com a catalans.
Gràcies a vosaltres els delegats que des del territori heu aguantat mesos de treball en condicions difícils en aquesta campanya on els recursos econòmics i logístics han estat més aviat escassos. La nostra força rau, precisament, en vosaltres. Sense el vostre compromís i promoció de la manifestació, motivant, engrescant a tothom, no haguéssim mobilitzat a milers de patriotes. Moltes mercès als qui us vareu comprometre -i no heu defallit- gairebé des del primer dia.
Gràcies a la aportació desinteressada de tants col·lectius i entitats: a les plataformes ciutadanes que treballen pel reconeixement del dret de decidir PDD i SiP, a la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes. A entitats com l'ADAC de Girona, el CIEMEN, a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, Agència del Cens Nacional del Poble Català, Cercle Català de Negocis, FNEC i Club FNEC, Estatpropi.cat, Amics de la UNESCO-Girona, Bloc Gran del Sobiranisme, Fundació Cat-Món, Decidim.cat, Coordinadora d'Associacions per la Llengua, Associació Catalunya Estat Lliure, Catalunya Acció, Fòrum per l'Autodeterminació-Reus, Som 10 Milions, Òmnium Cultural (Baix Camp, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès), Mesa Cívica per la Llengua Pla de L'Estany, Escola de Natura de Banyoles, Comissió de Festes de Porqueres, Mototurisme-Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Catalònia Acord, Cercle d'Estudis Sobiranistes, DNI.cat, Acció Nacionalista de Catalunya, Foment de la Sardana Pep Ventura-Figueres, Associació Vèneto-Catalana, Centre Excursionista de Terrassa, Fòrum dels Pobles en Lluita, Unió Catalanista de Sabadell, Democràcia per Occitània, Colla Samarruga, Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes (Catalunya Nord), Assemblea Nord Catalana, Associació des Cadres Catalans de Tolouse, Punt-Cat, Catalans al Món.
Gràcies a la gent que ens ha ajudat a difondre la nostra iniciativa a nivell internacional, a contactar amb la premsa internacional amb gestions de tota mena i hores de treball...Gràcies a vosaltres que heu demostrat formar un gran equip: Anna, Jordi Miquel, Alexia, Jordi, Hendrik, Montse, Daniel. Gràcies als qui ens heu ajudat a traduir i corregir textos: Jordi, Joan, Eugènia, Toni...
Gràcies a la Roser que amb la seva gestió, experiència i consells ens ha ajudat a coordinar tanta feina a fer i ens ha suportat. Gràcies a l'Estela que sense la seva tasca, allà a Brussel·les, tots aquests mesos de dures gestions i negociacions tot això no hagués sortit endavant.
Gràcies a Gerard Sesé. La seva aparició fou una descoberta immensa. Gràcies a ell no només tenim una cançó i un himne, sinó que va saber injectar un esperit constructiu i ple d'optimisme, com demostra la cançó que va composar per als Deumil.
També volem fer esment a col·laboracions especials com la d'en Bernat Joan i l'Aurel·li Argemí, que han estat cabdals. Gràcies també a l'Arnau, a en Marc i l'Ana. A en Vicent Partal i a en Josep Puigbó.
Com sempre hem dit, aquesta aventura ha estat una experiència que es va iniciar a la xarxa, a Internet. Però sense vosaltres, sense el vostre treball diari al carrer, sense l'esforç i contacte amb la gent hagués estat inviable. I, sobretot, milers de gràcies perquè vosaltres ho heu fet amb un somriure, el que ens ha motivat i captivat.
Plegats, heu demostrat ser un gran equip humà. Un equip que ha de continuar creixent i sumant noves aportacions. Som conscients que això és només un inici. Que hi ha un llarguíssim camí per recórrer i que trobarem obstacles, també nous reptes. Us esperem per emprendre noves proves per a les quals ens caldrà determinació i valentia amb el convenciment que només hi ha un final possible: la llibertat.
Consell dels Deumil.cat
Març del 2009

WE WANT A CATALAN STATE
VOLEM UN ESTAT CATALÀ
HEM ESTAT I SOM MÉS DE DEU MIL!
VISCA CATALUNYA LLIURE!

dimecres, 11 de març del 2009

ENQUESTA: MONÀRQUICS O TREPES LLEPACULS

El nomenament per part d'uns gerents d'empreses (no pròpies) d'un príncep com a president d'honor d'una fundació, d'un territori antimonàrquic on es cremen fotos dels seus pares, creus que és una actitud:
Respon l'enquesta que hi ha a la dreta, pots marcar varies opcions...

dimarts, 10 de març del 2009

MONÀRQUICS RECALCITRANTS O TREPES LLEPACULS? La Fundació Príncep de Girona.

Avui m'han fet ennuegar amb el sopar, miràvem les notícies quan sento que s'han matxembrat per a crear la Fundació Príncep de Girona, la Fundació Gala-Dalí, la Caixa de Girona, La Caixa i la Cambra de Comerç de Girona. Serà el President d'Honor el Príncep de Girona, en Felip.
Però de què van!!!
Deixant de banda l'objecte social de la fundació, que sens dubte serà molt lloable, faig les següents reflexions.
Amb quin dret es creuen aquests ricatxons a donar peixet a la monarquia, embrutint així el nom de Girona, que hem fet els gironins per haver de suportar això? Jo i molts més ciutadans gironins no en volem saber res de la monarquia. El que sabem és que aquest príncep d'ara, que regnarà (esperem que no) com Felip VI té per avantpassat a Felip V, que a Xàtiva el tenen cap per avall, qui va imposar el nefast Decreto de Nueva Planta.

Si el que volen els gerents d'aquestes entitats, és entrar en el cercle de pilotes i trepes d'en Felip i la Letízia, que ho facin amb el seus diners i amb els seus contactes, no amb el nom d'empreses catalanes que no mereixen ser fumudes en aquestes històries.
Mal punt per La Caixa (no en sóc client), la Caixa de Girona (tampoc ho sóc), la Fundació Gala-Salvador Dalí (aquí si que m'he gastat força pasta) i la Cambra de Comerç de Girona (hauré de consultar si l'associació empresarial que pertanyo, pertany alhora a la de Girona, tindré excusa per donar-me de baixa).


També recordar que la parelleta va aconseguir que un jutge segrestés la revista satírica catalana el Jueves, demostrant així el tarannà poc democràtic dels Borbons, fidels a la tradició familiar.

OBJECTIVITAT PERIODÍSTICA (Clase magistral).

Tafanejant a les planes de diferents mitjans europeus, espanyols i catalans sobre el tractament de la noticia dels Deumil a Brussel·les, m'he trobat amb una perla del insigne humorista del diari La Razón, L.Vázquez (ja sé que no pot ser bo llegir aquests tipus de diaris, però sóc un xic massoca). A la crònica aquest pseudo-periodista ens regala una impressionant classe magistral d'objectivitat periodística, copio literalment part de l'article titulat "We Want A Catalan State".


El don de lenguas de los independentistas catalanes se extiende a Bruselas. Ayer pasaron del «Volem un estat català» al «We want a catalan state». Dos formas distintas –una en catalán y otra en inglés– para expresar lo mismo de siempre: «Queremos un Estado catalán». Por supuesto, esta última fórmula, la del castellano, no se escuchó en ningún rincón de la concentración que ayer tuvo lugar en la capital belga. En la protesta no faltó de nada. Banderas independentistas y cuatribarradas, ikurriñas, enseñas flamencas y también de Córcega y Venecia. Y para complementar la puesta en escena, una representación bereber. Todo encabezado por representantes de la entidad civil promotora de la marcha, «Diez mil en Bruselas por la autodeterminación de la nación catalana», militantes de CDC, ERC y la cantante Núria Feliu. El lugar no fue ni mucho menos elegido al azar. Con las elecciones europeas a la vuelta de la esquina, los manifestantes –2.900, según la Policía belga y 10.000, según la organización– colgaron, boca abajo, carteles con las caras de algunos eurodiputados catalanes, como el socialista Raimon Obiols, el convergente Ignasi Guardans, o el popular Vidal-Quadras.


Que els hi passa? estan molt rabiosos? o només m'ho sembla?...

dilluns, 9 de març del 2009

10 MIL A BRUSSEL·LES PER L'AUTODETERMINACIÓ. Gran éxit indiscutible.

Ja hem tornat...
Ha sigut una experiència inoblidable. Sorpresa quan arribem a Catalunya i ens adonem del poc ressò informatiu que hi ha hagut, lamentable... Però tots els que allà hi érem sabem del cert que ara estem una mica més a prop de la independència de la nostra nació. Sabem que el que va passar a Brussel·les ahir dissabte ha estat molt important.

La delegació castellonina moments abans de la hipotèrmia.

divendres, 6 de març del 2009

10 MIL A BRUSSEL·LES PER L'AUTODETERMINACIÓ. Tot preparat.

Ja està.
Ja som 6 de març.
Tot preparat per al gran dia. Aquella bogeria que va començar des d'un bloc, concretament El Bloc Gran Del Sobiranisme, i més concretament l'article d'Enric Canela, Perplex Jo? Ha sigut, abans inclòs de començar, un gran èxit.
Un gran èxit perquè aquesta iniciativa aplegarà dissabte una gran multitud, que ha estat convocada per la societat civil i per a la societat civil, sense partits polítics, sense cap ajut institucional, ans al contrari, encara hi ha hagut declaracions contraries per part d'alguns polítics i algun funcionari, com la delegada de la Generalitat a Brussel·les i sense gens o quasi gens suport dels mitjans, per no sortir als mitjans, no surt aquesta iniciativa ni per desproticar. Exemple; Si a la plana de 3/24 escrius al cercador 10 mil Brussel·les, surten 8 entrades i cap correspon a la manifestació, si poses la paraula calçots, surten 43 entrades i a un ràpid cop de vista semblen totes les entrades bones. Vergonyós.
Ja ho tenim tot llest, els mapes impresos (això dels gps no m'acaben de convèncer), roba d'hivern perquè sembla ser que farà fred, màximes de només 8º i possible pluja és el previst, les càmeres carregades i amb targetes buides, l'mp3 preparat amb bon Underground House i una miqueta de Chillout per dormir. Estelades, pancartes, decoració del vehicle... tot ja està preparat.

Sortirem cap a quarts de 8 del vespre amb la intenció d'arribar cap a les 8 del matí a Brussel·les, la manifestació començarà a les 11, quan hagi acabat, una miqueta de visita turística i cap a Valenciannes que és on dormirem, Diumenge tornem cap a casa, a veure si podem arribar no massa tard i podem anar a veure a la Mala Rodriguez que actua a La Mirona de Salt.Sobretot, espero que tot aquest esforç que fem, serveixi per quelcom. Que serveixi per apropar-nos una miqueta més a l'anhel sobirà del nostre poble, la nostra terra lliure.

SALUT I INDEPENDÈNCIA!!!

dimecres, 4 de març del 2009

BUENAFUENTE HOMENATJA A PEPE RUBIANES The Show must go on!

Quan en Buenafuente va estrenar programa d'abast espanyol a Antena3, una bona amiga madrilenya, na Marta, que no el coneixia, em va dir que va quedar sorpresa per la semblança gestual i inclòs de forma de parlar, meva amb en Buenafuente. L'hi vaig haver d'explicar que la semblança no era amb en Buenafuente, era amb en Rubianes, el que passava que tant en Buenafuente, com jo, com molta altra gent de la meva generació teníem a en Pepe Rubianes un referent a imitar, també l'hi vaig explicar qui era en Pepe Rubianes, perqué certament és força desconegut a les Espanyes (tot això va passar abans de l'incident sobre la unitat espanyola). L'única vegada que vaig tenir l'honor de veure'l actuant, va ser un estiu, en una actuació a l'aire lliure a Castelló d'Empúries fa set o vuit anys, varem acabar amb una terrible luxació maxil·lar, avui he tornat a veure la mateixa obra, gravada a l'any dos mil tres que ha emès TV3 i he tornat a riure com aquella nit d'estiu.

Dimarts va començar el programa en Buenafuente amb un dels monòlegs més brillants que l'hi he sentit mai. El que més m'ha sorprès, i m'ha servit per confirmar-me de la gran professionalitat d'en Buenafuente, ha sigut veure com aguanta el tipus el mateix dia que ha enterrat al seu gran amic Rubianes, suposo, que el xou ha de continuar.




diumenge, 1 de març del 2009

SPACE, EIVISSA WORK IT OUT!!!

Sempre dic que la millor discoteca que conec es l'Space d'Eivissa, per maca, per bon só, per bon ambient, per bones copes (cares però bones)...

Al següent video es veu un dels dee-jais residents Carl Cox, punxant a la molt maca sala La Discoteca i després a la sala La Terraza amb en Pepe Rosselló al darrere controlant.

En aquest altre video es veu moment de Work It Out a la sala La Terraza, impressionant.
Tenen previst obrir el darrer cap de setmana de Maig.

dissabte, 28 de febrer del 2009

MÚSICA LLIURE (Si, gràcies)

«A MusicaLliure els artistes comparteixen, senten i fan créixer la seva feina. És gratuït, legal i sense límits!»
Així es defineixen a la plana de recent creació Música Lliure.

La iniciativa és d'aquelles que costa trobar a la web, ara que els continguts multimèdia d'internet comencen a ser cada vegada més controlats, en aquesta web hi trobem grups que donen la seva musica en descàrrega gratuïta i sota llicencia Creative Comons, és clar que no son grups coneguts, però sens dubte és una bona plataforma de promoció en aquests temps que les discogràfiques només promocionen als quatre de sempre o als quatre que surten per la tele o que els ha creat la tele o que s'han follat a en Falete.
Només espero que si algun d'aquests autors que pengen la seva producció a Música Lliure, ho segueixin fent si un dia son famosos i reconeguts.

dilluns, 23 de febrer del 2009

BOADELLA ENS DEIXA (No sé si podrem suportar-ho)

Llegeixo que l’Albert Boadella ha dit que no sent res ja per Catalunya i que ha acceptat l'oferta per dirigir el Teatro del Canal de la comunitat de Madrid. Com si a Madrid no tinguessin prou amb aguirres, rajoys, aznars, corrupció, espionatge, atemptats, etc... ara els hi cau en Boadella, que no els hi passi res.
El Boadella artista, sempre m’ha agradat, des de la serie dels monjos venjadors Orden Especial que feien a televisió als principis dels anys 90, (per cert el monestir que surt a la presentació de la serie, és el fantàstic, oblidat i mal cuidat monestir benedictí de Sant Quirze de Colera), anys més tard vaig poder assistir a l'estrena a Figueres de la genial obra Daaaali, era dels pocs espectadors que havien pagat entrada, hi havia tota la plana major del PSC que havien entrat de gorra. L'obra la van voler estrenar a Figueres per ser el lloc de naixement d'en Dalí, la van fer en castellà perquè deien que marxaven després de gira per Sud-Amèrica i Espanya, mai vaig acabar d’entendre perquè no l'estrenaven en català i després la representaven abans per Catalunya. Vaig llegir les seves interessants memòries on s’explica moltes vivències d'una època convulsa com va ser les acaballes de la dictadura feixista d’en Franco i l'incomplerta transició, dic incomplerta, doncs com republicà que sóc no puc dir una altra cosa.
Un dia me n’assabento que en Boadella ha fundat un partit polític, em va causar sorpresa perquè jo creia que en Boadella era molt de la corda del PSC, si més no, això em va semblar a la mencionada estrena figuerenca. Es diu Ciutadans, hi han fet un manifest, entro a la web i llegeixo el manifest, en principi no em sembla massa allunyat de l'esquerra si no fos per aquesta dèria pel bilingüisme oficial a l’estil valencià. Se m’acut escriure al fòrum de la plana aquesta i els suposats progressistes, lliberals, etc… que monopolitzen aquest fòrum se'm llencen a la jugular quan veuen que se'ls ha colat un catalanista secessionista a les seves planes, vaig decidir no tornar a entrar en aquest molt feixista fòrum perquè era d’un malt gust insuportable.
Fa temps que en Boadella no té èxit a Catalunya, el públic l’abandonat i ho sap, sap que ara pertany a un públic que a Catalunya és minoria i sobretot en un àmbit cultural català. Per això s'ha anat a Madrid on de moment ja ha començat a llepar culs i figues amb declaracions tipus que no l’importa que l’hagin espiat, en referencia a l'actual escàndol d’espies castizos. Entenc a en Boadella, veu com ja s’està fent gran i necessita urgentment uns darrers calerons per a acabar el que li quedi de vida sense maldecaps econòmics, i fa bé. Que caram. Un cop s’hagi enriquit com funcionari de la Comunitat de Madrid, segur que és retirarà definitavement a l'Empordà, concretament a Jafre on fins ara tenia la residència.
El que a mi em sap greu és que renegui tant de Catalunya, dels catalans, del català, etc... Perquè tant d’odi? Si no agrades, no agrades i a Catalunya l’Albert Boadella fa molt que no agrada. Però la culpa la te ell, no la resta de la ciutadania catalana.
El que hauria de molestar a l’Albert és que es parli més d’ell per la seva vessant política anti-nacionalista que pas per la seva obra.

diumenge, 22 de febrer del 2009

ELS CROISSANTS ARRIBEN A LES VUIT

-¿Qué quiere tomar?
-Té croissants?
-No, bueno si, pero son de ayer. Están un poco duros pero son buenos.
-Millor no. Te alguna cosa més per a esmorzar?
-Tengo Donuts i magdalenas de bolsa.
-Els Donuts son d’avui?
-No, pero están buenos porqué están en la caja. Las magdalenas son de bolsa, también están buenas.
-Mmm… Millor no.
-Es qué los croissants llegan a las ocho.
-…
-Entonces ¿va a tomar algo?.
-No.
-Vale, pues voy a limpiar los lavabos.

(En aquest moment sentía per darrera els riures dels altres clients, tots disfressats que estaven presenciant la escena)
Transcripció conversa mantinguda avui Diumenge de carnaval a Roses a les set del matí.

dissabte, 21 de febrer del 2009

MARTA DEL CASTILLO VS. VASIRKA VELIKOVA



N'Anna “escric poc al bloc” Laporta http://uaveuvis.blogspot.com/ m’ha fet veure la diferencia notable de tractament dels mitjans sobre les molt lamentables notícies que aquests dies han sacsejat l'opinió pública. L’assassinat de Marta Del Castillo i el de Vasirka Velikova. L’assassinat de na Marta ha tingut molt més reconeixement per part dels mitjans que el da na Vasirka. Perquè? Intentem esbrinar-ho…

Na Marta va desaparèixer el 24 de gener, encara no l’han trobada, na Vasirka la van trobar morta el dilluns 16 de febrer.
Na Marta tenia 17 anys na Vasirka 22.
Na Marta era espanyola, na Vasirka búlgara.
Un assassinat l’ha tractat la molt sensacionalista premsa espanyola, l’altre la poc (massa poc?) sensacionalista premsa catalana.
Na Marta era estudiant, na Vasirka prostituta.


A na Marta la busquen al Guadalquivir a Sevilla, a na Vasirka la van trobar al rec Del Grau de Santa Margarida a Roses.
A na Marta suposadament l'han matada a cops, a na Vasirka a cops i asfixiada.
A na Marta sembla ser que l’ha matada la seva ex-parella, en el cas de na Vasirka la policia cerca com principal sospitós al seu proxeneta.
Les masses a Sevilla volen justícia i intenten linxar al suposat assassí, a na Vasirka no la vetlla ningú, a l’espera que el jutge doni permís per a portar-la amb els seus a Bulgària.



Si poses al Google, Marta Del Castillo surten 2.390.000 resultats.
Si poses al Google, Vasirka Velikova surten… 2 resultats.

Totes dos presenten una esgarrifosa coincidència, les dos estan mortes.



Descanseu en pau noies.
EDITAT 16.06.2009
Notícia apareguda a El Punt sobre la Vasirka.
Batuda contra una banda de proxenetes vinculats amb la prostituta morta a Roses
La víctima va ser trobada assassinada en un canal i l'autor material no ha estat detingut
10/06/09 02:00 - Roses -
MARC BATALLER / TURA SOLER

Els Mossos d'Esquadra van fer ahir al matí a Roses i Empuriabrava una batuda contra una banda de presumptes proxenetes, alguns dels quals estan vinculats amb la prostituta que va ser trobada assassinada el mes de febrer en un canal de Santa Margarida. En total, van fer sis detencions. Els investigadors consideren que entre els detinguts no hi hauria l'autor material del crim, que hauria fugit del país. Vasirka Velicova Vancheva, de 22 anys i natural de Bulgària, es prostituïa a la carretera C-260 i també en un bordell. La policia creu que el proxeneta de la noia, un home búlgar, és el principal sospitós del crim.
Vasirka Velicova Vancheva va aparèixer morta el 16 de febrer passat en un canal de la urbanització de Santa Margarida, al terme municipal de Roses. La noia havia desaparegut el dia abans i, segons les hipòtesis policials, van asfixiar-la i després van llançar-la al canal. La policia va centrar les seves sospites en el proxeneta de la jove, que va desaparèixer. Es tracta d'un home que tant parlava búlgar com turc i que circulava amb un BMW 320 amb matrícula de Barcelona. Els Mossos, a més, van intensificar els contactes amb la policia italiana, perquè sospiten que l'home es podria amagar en aquest país. De moment, no l'han localitzat, però ahir a primera hora del matí els Mossos d'Esquadra van fer una operació policial per desarticular una banda de proxenetes a Roses i a Empuriabrava i que, directament o indirecta, estarien relacionats amb Vasirka Velicova. Els equips especials dels mossos van entrar, com a mínim, en dos pisos i van fer sis detencions. A l'hora de tancar aquesta edició, els sospitosos estaven a la comissaria de Roses i els agents intentaven aclarir com explotaven les prostitutes i també la seva relació amb Velicova. La majoria dels detinguts són de nacionalitat búlgara.
Vasirka Velicova Vancheva vivia en un pis de Santa Margarida, a prop del lloc on van trobar el seu cadàver, i generalment es prostituïa a la carretera C-260, al giratori que enllaça amb Castelló d'Empúries i amb la carretera de Sant Pere Pescador.

divendres, 20 de febrer del 2009

PERQUÈ TOT PASSARÀ EL SET DE MARÇ? (7.03.2009 The imprescindible day)

Fa uns dies ens assabentem, a les segones jornades cap a la independència de Torroella, la iniciativa 10mil.cat http://deumil.cat/ es tracta de manifestar-nos davant el parlament europeu* per “la internacionalització del dret de decidir a tenir un estat propi del poble català”**, bé… Revisem el tema, sembla quelcom interessant, ens engresquem i finalment hi decidim anar, anirem amb cotxe amb quatre companys més, en total sis. Sortirem la nit del dia sis, ens manifestarem el set i gaudirem de la famosíssima hospitalitat belga***… el vuit ben d’hora, tornem cap a casa.

D’acord.
Uns dies després descobrim que a l'entranyable ciutat de L’Hospitalet de Llobregat es celebrarà el mateix cap de setmana la fira expodeejay http://www.expodeejay.com/ on a partir del divendres sis, des de les deu del matí començaran els sets de diversos deejays o be la imprescindible taula rodona "Nit i música, és possible sense drogues?". El divendres punxarà la barcelonina Nuria Ghia, en Mikel Molina i en Christian Varela, a més de la presentació del nou disc de Telephunken “Que viva el ritmo”... El diumenge començarà força hiphoperu amb 7 notas 7 colores i Mucho Muchacho entre altres****Al vespre fi de festa amb César de Melero (Matinee), César del Rio (Privilege) i I. Reche (Space)...
Mecatxis...
Serà a L’Hospitalet, segurament no hi hauríem anat (excuses), però...

Consultem el calendari del Black Music Festival de Salt***** http://www.blackmusicfestival.com/ 2009és clar, com no... el dia set, la inauguració amb Txell Sust entre altres, el dia vuit, la Mala “Tengo lo que tu quieres” Rodriguez, pffff, perquè? Segons la seva web, actuarà, de moment, només aquest dia a les comarques Gironines... Anirem, per suposat, però, serà dur... Després del pilot d'hores de viatge!!!
En conclusió...

El sis partim al vespre, arribem de bon matí a Brussel·les, ens manifestem, sant tornem-hi cap a casa, pel camí pararem a fer nit per algun poblet del nord de França, el dia vuit tornem cap a casa, arribar a casa agafar el cotxe i cap a Salt a gaudir de la Mala “Solamente quiero verte” Rodríguez, els teloners començaran a les vuit del vespre pel què suposo que la Mala actuarà cap a les deu, a veure si ens don temps a arribar.
Anar fent...

__________________________________________

* El Parlament europeu és el conjunt dels Parlaments estatals europeus, el que vol dir que les institucions catalanes se les passen pels…
** Dret a decidir no vol dir reclamar la independència, vol dir reclamar el dret a poder reclamar la independència, un dret que ara per ara a Espanya (i quasi tota Europa) està prohibit per llei.
***Això de la famosa hospitalitat belga m’ho acabo d'inventar. Són hospitalaris? És famosa la seva hospitalitat? Properament…
****Eres un número que no contaba,quemabas como el fuego, ríos de lava,nena ,el rollo que llevabas,si, tú me gustabas,pensaba en ti desde que me levantaba,hasta que me acostaba,y por las noches te soñaba,te juro que era eléctrico cuando me tocabas,hoy nos separan vallas electrificadas,pero el show debe continuar todo se acaba,Porque ya no estás aquí para secarme las lágrimas,porque las cosas no son como yo pensaba,pero tu me importabas,tenía malas armas
*****Força interessant el cartell d’aquest any del Black Music Festival la Saltenca-Dominicana Arianna "Calamitat" Puello , Cris Juanico, Bill Wyman’s Rhythm Kings, Living Colour, Telephunken (el dj) i la Mala “Jugadores, jugadoras” Rodriguez, entre altres.




dilluns, 16 de febrer del 2009

II FESTIVAL D’ART INDEPENDENT PEPE SALES 2009


El passat dimarts 27 de Gener del 2009, vàrem poder presenciar al Centre Cultural La Mercé de Girona el Festival d’art independent Pepe Sales aquest any dedicat al poeta Miquel Bauçà.

Els mecenes del festival Consol Ribas i Lluis Llamas.


Això és el que diu la Viquipèdia sobre Bauçà:

Miquel Bauçà Rosselló fou un escriptor i poeta mallorquí. De malnom Meravell. Va néixer a les cases de sa Clota, a Felanitx, Mallorca dia 7 de febrer del 1940 i morí a Barcelona dia 3 de gener del 2005. Orfe de mare als 12 anys, es va educar en un seminari. Socialment esquerp però personalment afable, va triar la literatura, la beguda i la soledat com a vies per afrontar l'esquizofrènia que l'afectava des de ben jove. Amic de Jordi Coca, va irrompre en el món literari com a una veu nova i fresca. Però, voluntàriament, va anar perdent tot contacte amb familiars i amics i només es comunicava amb l'editorial Empúries, a través d'un apartat de correu. El 3 de gener de 2005 el seu cadàver fou trobat pels mossos d'esquadra a casa seva, en avançat estat de descomposició. La seva mort es devia produir els últims dies de 2004, en circumstàncies desconegudes, malgrat que tot apuntava a una mort natural.
Fou un escriptor minoritari i singular, admirat però poc llegit, va deixar una obra inclassificable i elogiada per la crítica. Representava una literatura radical, sense consciència de ser-ho, escrita sense afany de notorietat, que abordava amb naturalitat els grans temes de l'home contemporani, enfrontat al temps i al sagrat.

LA RECOLLIDA SELECTIVA DE BRAGUES

Va ser tot un èxit, aconseguint als contenidors dipositats arreu de la ciutat, unes 2.500 calces segons els organitzadors, 2.000 segons la Guàrdia Urbana. També es van recollir per correu electrònic.


EL FESTIVAL


La nit va començar presentada per en Jordi Miquel de Deambulants, un tipus força divertit, dins l’antiga església de La Mercè, la segona actuació va ser de les més esperades de la nit, Arianna Puello, Nhoma i Factor Primo que van rimar “Unika Salida”, el nou single del seu darrer disc.

Unes quantes actuacions més i ens envien al gèlid (tot i els esforços de l'organització) claustre de l’antic convent per a presenciar algunes actuacions més. Aquí hi va haver els moments més hilarants de la nit, destacar el duet d’improvitzadors de jotes mallorquines, va ser molt sorprenent, el public deia dues paraules i les rimaven, com si fossin raperos, però, en mallorquí i a ritme de jota, espectacular.

Un assistent força col·locat va demanar pujar a l’escenari per a “els seus cinc minuts de glòria” que va dir el presentador, va ser una tallada de rotllo pel discurs inconnex que va perpetrar, però, son les coses que té l’art independent i contemporani. A l'apartat freak també inclouré una de les actuacions que més aplaudiments va aconseguir. En Dràcula.

La darrera actuació al claustre la va interpretar un noi disfressat de Dràcula, amb uns collons com un brau, que sense música, va estar durant deu increïbles minuts ballant (suposo), el vàrem aplaudir molt, per l’estrany de la proposta, pot ser que fos una aposta amb el seus col·legues, “si perdo, pujo a un escenari vestit de Dràcula amb dents postisses de botigues dels xinesos i ballaré sense música”.


Una altre cop cap a dins, ben calentets amb els plats forts de la nit, amb els mallorquins Oliva Trencada i The Marzipan Man entre altres, aquest van fer una interpretació molt eclèctica i espectacular dels versos d’en Bauçà. Un altre souvenir de la nit va ser la jam session que es va marcar en José Domingo amb components d'altres grups.


Per acabar destacar els espectaculars bocatas de pernil serrà amb alvocat que servien per 2€ al bar, en la línia del festival, pur art...

Moment bocata

El bar petat, lògicament.

dilluns, 9 de febrer del 2009

L'11-M. Fracàs d'Aznar?

Llegeixo al diari que l’Aznar va publicar un article a Le Figaro, (no aconsegueixo entendre perquè l’hi paguen per dir rucades, jo també les dic, però, no cobro) sobre el seu únic tema des de fa uns anys, la defensa d’en Bush. Fumut llepaculs.
Frases brillants com “la historia l’hi farà justícia” o “la gran contribució de Bush a la supervivència de la llibertat a les nacions”. Arriba a dir que, en realitat, en Bush, lluitava per les idees i valors de la revolució francesa!!! I que ara hi ha menys dictadors al món que quan va arribar al poder. Jo afegeixo i menys feixistes perquè ells dos ja no hi son.
Hipòcrita!!! I les armes de destrucció massives que?
Diu també que el principal èxit de Bush ha estat que no hi hagi hagut més atemptats als Estats Units. Llavors, vol dir, que el principal fracàs de l’Aznar va ser no aconseguir-ho, per dues bandes, l’atac terrorista a Madrid i per l’altre els nombrosos atemptats d’ETA.
Que preguntin als supervivents Iraquians, qui son els verdaders terroristes en el seu malaurat país.

dimarts, 3 de febrer del 2009

VICTORIANO IZQUIERDO RAMÍREZ. El talent.


Un company de l’associació fotogràfica de Palamós a la que pertanyo, m'ha regalat via correu electrònic l’enllaç de la plana d’aquest fantàstic fotògraf.



http://www.victorianoizquierdo.com/









http://lacomunidad.elpais.com/pixel-fugaz/posts



El primer que sento és admiració i enveja sana, sempre em passa quan presencio l’obra d’un geni. Si la inspiració, les muses, o com vulgueu dir-l’hi, et toquen i et recolzen de tant en tant a l’hora de prémer l’obturador d’una càmera, en Victoriano ho aconsegueix en cada captura.


La seva fotografia és de la que m’agrada fer a mi (encara que molt millor resolta que la meva) poc estudi, molt carrer, suposo que per la manca de mitjans. Fotografia robada, quasi de voyeur, amb molt sentit del humor, amb retocs probablement de Photoshop, que la converteixen en art totalment actual i d'avantguarda, perquè, tot i que hi han encara molts detractors del retoc, tot i que sigui retoc subtil com els que aplica en Victoriano, el cert és, que si la fotografia ha passat per diverses tendències, l’actual és sens dubte la del retoc subtil, subtil però, aconseguint aquest vel de realitat irreal.

El que més m’agrada de les seves fotos és la composició, i en el que més destaca, pel meu gust, és en un dels temes més difícils que hi han a la fotografia, el retrat, aconsegueix que un simple primer pla es converteixi en una imatge plena de matisos on la mirada es desplaça d’un cantó a l’altre de la imatge, apreciant-te’ls tots. Acariciar l’art fotogràfic com ho fa en Victoriano només ho aconsegueix un geni.

He volgut deixar pel final el més sorprenent, acaba de complir divuit anys, això vol dir que ens queden molts anys de seguir gaudint del seu art fotogràfic.


Recordeu aquest nom: Victoriano Izquierdo, artista fotògraf.





Nota: Totes les fotografies d'aquest post estan subjectes a drets d'autor i han estat publicades amb permís de l'autor.

diumenge, 1 de febrer del 2009

EL CATALÀ LA SEGONA LLENGUA D’US ALS BLOCS (Curiós, curiós…)

Aquesta estadística ha estat publicada per NTLE Blog Census
http://www.knowledgesearch.org/census/index.html

Com es pot veure, diu que la primera llengua de publicació en blocs és l’anglès, després una categoria que s’anomena Too_Short (massa curt) que no sé ben bé que és, suposo que deu ser un cul de sac on deixen les estadístiques dels blocs que no poden identificar i el segon idioma identificat és… SORPRESA!!! El català.
Costa de creure, negatius com som de mena, però és el que diu aquesta estadística que no està feta des de Catalunya. Revisant el que diu sobre la metodologia emprada, sembla ser que molts blocs en castellà, francès o altres idiomes principals poden tenir la plantilla en anglès, pel que s’identifica com a tal, els que escrivim en català normalment hem de canviar l’idioma que normalment és el castellà (del sistema operatiu, dels exploradors d’internet, etc…) pel que automàticament ja canviem la plantilla al català.
També és cert que als catalans ens agrada molt això dels blocs, revisem: Conec blocaries que disposen de diversos blocs i col·laboren en d’altres. Hi han també els partits polítics que han obert blocs per a tots els seus membres, a nivell estatal, català, provincial, o municipal, només amb ERC, CiU, i PSC ja deuen ser milers. Hi ha els blocs dels col·legis i universitats, està també Vilaweb que deuen ser també milers (acabo de mirar i en el que portem de matí s’han actualitzat més de cinquanta). Només a la xarxa de blocs sobiranistes http://www.xbs.cat/ ja hi som 800 els blocs adherits.
Potser no estarà gaire errada aquesta estadística… Curiós, molt curiós…

dimarts, 27 de gener del 2009

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 2a part.

EL CONSELLER TRESSERAS O EL GERRO D’AIGUA FREDA (GELADA)

La darrera intervenció va ser la del Conseller de Cultura Joan Manuel Tresseras, després de tot un dia sentint oradors amb un independentisme del tot optimista, i dins d’un ambient en el que quasi tots, de tant parlar d’independència ja ens ho creiem i quasi la tocàvem, va arribar el torn de Joan Manuel “Desbaratador” Tresseras, que ens ho va pintar, de moment, negre, molt negre. Bàsicament i a grans trets, ens va venir a explicar que la independència ha de ser un procés assegurat, molt consensuat, amb acords amb totes les parts, un exemple del que deia quan va treure el tema de les pensions, a la persona que se jubili en el moment de la esperada independència, qui li pagarà la pensió? Home, senyor Treserras, no foti. Es clar que a tots ens interessa que ens retornin el que hem cotitzat quan ens jubilem, però, parlem de la independència de Catalunya!!! Poc que pensava el president Macià en la seva pensió quan proclamà l’Estat Català des del balcó de la Generalitat, i els milers de lluitadors que no només van perdre la pensió? molts ho van perdre tot. Al dia següent de la independència, ja en parlarem, vull dir, ja ho trobarem això de les pensions. Veient com va evolucionant la relació amb l’estat, dubto que mai Espanya ens retorni la part que ens pertoqui de les pensions ni de res. Si esperem això, mai aconseguirem la independència (Només cal veure que es el que està passant actualment amb les negociacions pel finançament). Potser haurem de deixar una mica de banda el sentiment d’allò que valoren tant a Madrid de la governabilitat i la col·laboració dels catalans i plantar cara.
Dir prou.

Quan volem anar a manifestar-nos a Brussel·les per entre altres, internacionalitzar el conflicte i així forçar el referèndum, ens diu el conseller que vigilem no sigui que si un dia aconseguim la independència no cobrem les pensions quan toqui.
Frases com “L'indepentisme radical és un mon auto referent tancat en ell mateix” o que “hem de treballar sense radicalitzar-nos”, demostren l’aversió del conseller amb les postures més extremes, llavors penso, no amic no, i tant que ens hem de radicalitzar i no pas poc. “Som bàsicament una cultura”, aquí ens va explicar per on hem d’anar, donar a conèixer la nostra llengua, folklore, cultura... Obrir ambaixades perquè la nostra potent cultura es conegui arreu... No crec pas que aquesta sigui l’única via, també la radicalització es important, de moment sabem el que hem aconseguit sense ser radicals, només cal recordar com ens està anant amb el dòcil, molt dòcil i esquifit i difunt Estatut. Jo no vull només una cultura supeditada a una de més “oficial” com l'espanyola jo vull una cultura plena, sense haver de demanar permís a cap parlament d'una altre realitat cultural, ni estar sempre justificant el nostre fet cultural. De que ens servirà un estat cultural supeditat a l'espanyol?

El conseller acompanyat pel tinent d'alcalde de Torroella.

Va parlar de la immigració actual i va fer un comentari, que no va aprofundir, al meu gust desafortunat, sobre que havien d'integrar i guanyar-nos aquesta immigració, "no fos que ens passés com als anys seixanta amb l’altre gran immigració" (suposo que l'espanyola), perdoni? Com a fill d'immigrants que sóc, només dir que voler culpar d’alguna cosa als immigrants, com podria ser la dissolució del sentiment nacionalista, o esvair el fet cultural català (que no ho va fer), es força curiós, fluxos d’immigrants no hi ha hagut masses ens els darrers 300 anys excepte el mencionat i l'actual, i seguim estant igual, amb alguns drets més, però, subordinats encara a Espanya, no és culpa dels inmigrants, som nosaltres i Espanya, els inmigrants prou tenen amb subsistir. Tots els assistents vàrem estar plenament d’acord quan va explicar que actualment hi ha una revolució interna molt important a Catalunya, referint-se al moment que estem vivint amb la immigració africana i d'Europa de l’est.Crec, que si no som encara independents no és pels fluxos migratoris, ni per què la nostra cultura no sigui suficientment potent, diria que és precisament per la manca extrema de radicalitat. Entre altres coses suposo que és per què les vegades que hem intentant ser radicals en aquest 300 anys hem estat esclafats per les armes espanyoles o franceses. En 30 anys de suposada "democràcia a l'espanyola" no hem aconseguit més autogovern, ens hem estancat i ara toca avançar.
Va acabar la intervenció amb un llarg aplaudiment del public assistent, constatant lamentablement una vegada més, que no sóc mai majoria, de fet ni minoria, sóc marginal, això si, un marginal força radical.
Ho va dir l’ex-president d’ERC Jordi Carbonell: “Que la prudència no ens faci ser traïdors”