EL CONSELLER TRESSERAS O EL GERRO D’AIGUA FREDA (GELADA)
La darrera intervenció va ser la del Conseller de Cultura Joan Manuel Tresseras, després de tot un dia sentint oradors amb un independentisme del tot optimista, i dins d’un ambient en el que quasi tots, de tant parlar d’independència ja ens ho creiem i quasi la tocàvem, va arribar el torn de Joan Manuel “Desbaratador” Tresseras, que ens ho va pintar, de moment, negre, molt negre. Bàsicament i a grans trets, ens va venir a explicar que la independència ha de ser un procés assegurat, molt consensuat, amb acords amb totes les parts, un exemple del que deia quan va treure el tema de les pensions, a la persona que se jubili en el moment de la esperada independència, qui li pagarà la pensió? Home, senyor Treserras, no foti. Es clar que a tots ens interessa que ens retornin el que hem cotitzat quan ens jubilem, però, parlem de la independència de Catalunya!!! Poc que pensava el president Macià en la seva pensió quan proclamà l’Estat Català des del balcó de la Generalitat, i els milers de lluitadors que no només van perdre la pensió? molts ho van perdre tot. Al dia següent de la independència, ja en parlarem, vull dir, ja ho trobarem això de les pensions. Veient com va evolucionant la relació amb l’estat, dubto que mai Espanya ens retorni la part que ens pertoqui de les pensions ni de res. Si esperem això, mai aconseguirem la independència (Només cal veure que es el que està passant actualment amb les negociacions pel finançament). Potser haurem de deixar una mica de banda el sentiment d’allò que valoren tant a Madrid de la governabilitat i la col·laboració dels catalans i plantar cara.
Dir prou.
Dir prou.
Quan volem anar a manifestar-nos a Brussel·les per entre altres, internacionalitzar el conflicte i així forçar el referèndum, ens diu el conseller que vigilem no sigui que si un dia aconseguim la independència no cobrem les pensions quan toqui.
Frases com “L'indepentisme radical és un mon auto referent tancat en ell mateix” o que “hem de treballar sense radicalitzar-nos”, demostren l’aversió del conseller amb les postures més extremes, llavors penso, no amic no, i tant que ens hem de radicalitzar i no pas poc. “Som bàsicament una cultura”, aquí ens va explicar per on hem d’anar, donar a conèixer la nostra llengua, folklore, cultura... Obrir ambaixades perquè la nostra potent cultura es conegui arreu... No crec pas que aquesta sigui l’única via, també la radicalització es important, de moment sabem el que hem aconseguit sense ser radicals, només cal recordar com ens està anant amb el dòcil, molt dòcil i esquifit i difunt Estatut. Jo no vull només una cultura supeditada a una de més “oficial” com l'espanyola jo vull una cultura plena, sense haver de demanar permís a cap parlament d'una altre realitat cultural, ni estar sempre justificant el nostre fet cultural. De que ens servirà un estat cultural supeditat a l'espanyol?
Frases com “L'indepentisme radical és un mon auto referent tancat en ell mateix” o que “hem de treballar sense radicalitzar-nos”, demostren l’aversió del conseller amb les postures més extremes, llavors penso, no amic no, i tant que ens hem de radicalitzar i no pas poc. “Som bàsicament una cultura”, aquí ens va explicar per on hem d’anar, donar a conèixer la nostra llengua, folklore, cultura... Obrir ambaixades perquè la nostra potent cultura es conegui arreu... No crec pas que aquesta sigui l’única via, també la radicalització es important, de moment sabem el que hem aconseguit sense ser radicals, només cal recordar com ens està anant amb el dòcil, molt dòcil i esquifit i difunt Estatut. Jo no vull només una cultura supeditada a una de més “oficial” com l'espanyola jo vull una cultura plena, sense haver de demanar permís a cap parlament d'una altre realitat cultural, ni estar sempre justificant el nostre fet cultural. De que ens servirà un estat cultural supeditat a l'espanyol?
El conseller acompanyat pel tinent d'alcalde de Torroella.
Va parlar de la immigració actual i va fer un comentari, que no va aprofundir, al meu gust desafortunat, sobre que havien d'integrar i guanyar-nos aquesta immigració, "no fos que ens passés com als anys seixanta amb l’altre gran immigració" (suposo que l'espanyola), perdoni? Com a fill d'immigrants que sóc, només dir que voler culpar d’alguna cosa als immigrants, com podria ser la dissolució del sentiment nacionalista, o esvair el fet cultural català (que no ho va fer), es força curiós, fluxos d’immigrants no hi ha hagut masses ens els darrers 300 anys excepte el mencionat i l'actual, i seguim estant igual, amb alguns drets més, però, subordinats encara a Espanya, no és culpa dels inmigrants, som nosaltres i Espanya, els inmigrants prou tenen amb subsistir. Tots els assistents vàrem estar plenament d’acord quan va explicar que actualment hi ha una revolució interna molt important a Catalunya, referint-se al moment que estem vivint amb la immigració africana i d'Europa de l’est.Crec, que si no som encara independents no és pels fluxos migratoris, ni per què la nostra cultura no sigui suficientment potent, diria que és precisament per la manca extrema de radicalitat. Entre altres coses suposo que és per què les vegades que hem intentant ser radicals en aquest 300 anys hem estat esclafats per les armes espanyoles o franceses. En 30 anys de suposada "democràcia a l'espanyola" no hem aconseguit més autogovern, ens hem estancat i ara toca avançar.
Va acabar la intervenció amb un llarg aplaudiment del public assistent, constatant lamentablement una vegada més, que no sóc mai majoria, de fet ni minoria, sóc marginal, això si, un marginal força radical.
Ho va dir l’ex-president d’ERC Jordi Carbonell: “Que la prudència no ens faci ser traïdors”
Va acabar la intervenció amb un llarg aplaudiment del public assistent, constatant lamentablement una vegada més, que no sóc mai majoria, de fet ni minoria, sóc marginal, això si, un marginal força radical.
Ho va dir l’ex-president d’ERC Jordi Carbonell: “Que la prudència no ens faci ser traïdors”
Moment pel café.
El passat setze de gener em truquen d’una empresa perquè tenen un problema amb un dels ordinadors (de fet l’únic que funcionava en aquell moment), l’antivirus Panda l’hi ha demanat de re iniciar perquè havia trobat un troià i al tornar a windows es troben que no funciona l’ordinador. En principi penses, un virus es clar, el Panda l’ha detectat i quan l’ha esborrat s’ha carregat el windows o bé no ha pogut elimina’l i està fent de les seves... A l'estona truquen d’una altre empresa amb dos ordinadors més amb els mateixos problemes, hem reparat deu ordinadors amb aquest problema. Des del dilluns ja es soluciona automàticament alguns ordinadors que estaven connectats a Internet.Tot passava perquè el divendres setze, l’equip de Panda va deixar anar una actualització que directament esborrava l’arxiu rpcss.dll (en principi només a ordinadors amb XP SP3 en castellà). Fins el dia vint-i-u no penjaven a la web el comunicat amb la solució.
Arribem cap a les 5 (havíem treballat aquella nit fent fotos), de moment el pàrquing està molt ple, de fet des de que va actuar en Jeff Mills fa cap a deu anys que jo no veia tanta gent, i és que estava molt i molt plena, però, com que és tant gran i la penya se fa molt també la festa al pàrquing, no atabala gaire, tot i estar petada. L’ambient està molt bé, ara ja no és la disco hard-techno només per francesos dels darrers anys, és nota un canvi a la clientela cada vegada més del país, de Girona, Perpinyà i Barcelona principalment i guiris en general.
De moment no conec al porter i ens toca pagar els raonables (per ser cap d’any) 20€ consumició inclosa. Recordo llavors quan vivia en Pierre i l’hi demanàvem de entrar gratis i sempre deia amb el seu català de Perpinyà: “Si us deixo entrar gratis amb que pago dj’s?” Un crack...
A la sala central hi punxen mínimal tot i que ja son quarts de nou i costa identificar els estils, si que identifico bé a l’amic Jack que continua baixant a bon ritme gola avall... Aquesta sala per a la ocasió li diuen “Sensitive New Year in the Circus! Cocktail Bar & Minimal Electro sound”, d’acord... Quedem atrapats molt gustosament al replà que hi ha entre la barra de dalt i la pista central, aquí l’ambient es molt lisèrgicament xafogós, que barrejat amb la minimal sessió que s’estan marcant fa que sigui un dels millors moments de la nit, aquest es el millor lloc per a veure els deejais que s’ho estan currant molt. De fet no ens moguem d’aquí, perquè l’ambient mola i també perquè les sis escales que baixen fins davant de les rentadores* son bastant xungues a aquestes alçades de la nit, no oblidem que parlem d’un mas amb parets, paviments i per suposat escales, molt irregulars. Però en Jack ens torna a cridar des de la barra principal i hi anem a veure que s’explica... Aquí passem bona estona fent fotos, vídeos, xerrant amb uns i amb altres i és que l’ambient és de molta germanor, extasiant podríem dir!!!... També d’aquí ens venen a fotre fora, ja son cap a les nou del matí i de fet ja fa una hora que hauria d’haver començat a la sala de la piscina el: “Café & Soft bar with lounge sound from 08h to 10h for VIP member”... Això mereix un punt i seguit.
Potser hi havia cafè, però, el senyor Daniel’s ens ho amagava. Passades les deu del matí començava la lounge sessió, era el moment de partir, tenint en compte que una retirada a temps és quasi sempre una victòria.
Entrades
