diumenge, 13 de desembre del 2009

13-D AVUI HI POSAREM UN ALTRE GRANET DE SORRA.


MANIFEST DE SUPORT A LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
Trenta anys després de la recuperació de les nostres institucions d'autogovern, que han suposat un avenç, tot i que limitat, en el benestar de la societat catalana i en l'aprofundiment de les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps, constatem que, en un món globalitzat com l’actual, Catalunya es troba en una cruïlla històrica difícil i, a la vegada, decisiva.
El manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol.
Aquestes polítiques ambicioses que requerim no són factibles sense un nou marc polític i jurídic. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal que no podrà resoldre el nou finançament, fa del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries per fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de la globalització.
Per tot això cal que puguem exercir el dret de decidir sobre quin marc jurídic i polític convé a la Catalunya d’avui: Independència? Autonomia? Els catalans i les catalanes volem exercir un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions, sorgides de la voluntat popular, pregonin i defensin. Més encara quan sabem que exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris i íntimament lligats a una més gran llibertat i capacitat del país per decidir les polítiques pròpies.
Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió si volem esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.
Els sotasignats, persones procedents de diversos àmbits i sectors de la societat catalana, del món professional, cultural, esportiu, agents socials i econòmics, manifestem el nostre compromís amb els valors cívics i democràtics. I voldríem que se'ns reconegués, als catalans i catalanes, com a integrants d'una nació compromesa amb aquests valors.
Per això donem suport a la Consulta sobre la Independència que se celebrarà el proper 13 de desembre en més de cent cinquanta localitats catalanes. Les quals, organitzades des de la societat civil, són una mostra de la vitalitat i empenta de la seva ciutadania.
Finalment, fem una crida a la ciutadania perquè participin i vetllin pel funcionament cívic i democràtic de la consulta.
Novembre del 2009.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Sensibilitat internacional a l'espanyola.


Aquests dies l'opinió publica està pendent de la salut de l'activista sahrauí Aminatu Haidar, ho té malament, principalment perquè no l'entenen... Tot i els intèrprets, no l'entenen.

Aminatu Haidar tornava de Nova York de recollir el premi Al Coratge Civil, en un vol que feia escala a les Canàries, abans d'arribar a El Aaiún. Quan va arribar al Marroc la van retornar cap a les Canàries i no la deixaven tornar fins que no demanés perdó a les autoritats marroquines. L'hi retiren el passaport i queda llavors com apàtrida a Tenerife. Comença llavors una vaga de fam que durarà disset dies. Les autoritats espanyoles l'hi ofereixen l'asil polític, asil polític? A algú que no deixen entrar al seu país? L'asil s'ha d'oferir quan la vida d'algú està en perill, però no perquè aquest algú hagi estat censurat.


Llavors, hom té la gran idea... l'hi oferirem la nacionalitat espanyola!!!


Molt bé nois, molt bé, la molt desagraïda, no només no ha volgut la nacionalitat, a més ha volgut marxar a la seva terra!!! Desagraïda!!!! Però si és mora, deuen haver pensat al ministeri d'exteriors, i tots els moros volen ser espanyols!!! Doncs no, no tots els moros volen ser espanyols, ni marroquins, de fet els sahrauís volen ser només, sahrauís. Casualment els pares i els avis de n'Aminatou eran espanyols.


Aquest govern nostre del talant i el bon rotllo ja ha fet cagades semblants en altres situacions. Llegía fa pocs dies una entrevista amb l'enviat del Tibet a la Unió Europea. A l'entrevista aquest representant es queixava perquè les autoritats espanyoles no l'havien volgut rebre, i deia que mai l'hi havia passat això en cap govern de torn de la UE.


Tampoc el govern del talant i el bon rotllo, reconeix Kosovo, quan si que ho fan la majoria dels estats membres de la UE i els EUA. Tranquils, home tranquils, no cal que reconeixeu o deixeu de reconèixer Kosovo (vilipendiada i martiritzada per Sèrbia), només cal que quan Catalunya sigui independent, no ens bombardegeu, això seria summament gratificant.


Les darreres notícies són que n'Aminatou se'n torna a L'Aaiún acompanyada del cosí de Zumosol, o sigui, amb el cap de gabinet del ministeri dels marrons abans conegut com ministeri d'exteriors.

Edito: Encara segueix Aminatou a l'aeroport de Tenerife, van intentar colar un vol fins L'Aaiún, però a ultima hora les autoritats marroquines han denegat el permís d'aterratge.



"POSTEJAR" O NO "POSTEJAR"

Estic ara mateix veient una horrorosa peli aconseguida mitjançant els favors de cert ruc que gràcies a tenir quelcom dit ports i que aquests miraculosament estan oberts, afavoreix a un servidor (amb els servidors), de fantàstics continguts multimèdia. Aquests continguts, són de gratis, però això no vol dir que siguin bons, ni molt menys, tret d'alguns documentals m'està costant trobar quelcom passable.
La d'avui es diu Dog Soldiers, com el seu propi nom indica, es una merda fatxenda, de forces especials a Escòcia, que lluiten contra licantrops, si si, licantrops, homes llop... horrible com entendràs.
Posar la pausa, omplir-me (molt) la copa, i tornar a "postejar" ha sigut un. Feia molt que no escrivia, avui hi tornaré, de fons licantrops contra cossos especials de l'exercit britànic. No cal que et digui qui vull que guanyi...
Infidelment teu.
Hank Muddy.
D'acord no sóc en Hank, però en Hank mola. I a na Marta també l'hi mola.
De com he anat d'una cutre-peli de licantrops a la millor de les sèries del segle XXI, Californication, m'ho reservo.