diumenge, 29 de març del 2009

L’ESTRATOSFÈRIC FERRAN ADRIÀ, XEF DE L’ANY ALS ESTATS UNITS.

Ahir la universitat Culinary Institute of America va atorgar a Ferran Adrià el premi millor xef de l’any.
Estem davant d’un geni d’unes proporcions universals, que al meu parer no és suficientment reconegut a casa nostra, potser si ho és a nivell oficial, no hi hagut més remei, però, no tant a nivell popular. Sembla que com és una persona de parla propera, que assisteix a tots els actes que pot, per minúsculs que siguin, com pot ser la mostra del vi de Figueres, que com a l’Empordà és prou conegut i a Roses encara més, no apreciem la verdadera dimensió de la seva genialitat. Potser se n’han de fer performances freaks, com feia l’admira’t Salvador Dalí? Per a que et reconeguin a Catalunya. En qualsevol ocasió que es presenta el tema, miro de fer entendre la genialitat d’aquest cuiner, que ha aconseguit posar la cuina catalana a un nivell del que fa només una dècada no podríem ni arribar a imaginar.
Fa uns anys vaig tenir la satisfacció de sopar una nit al Bulli. Dels restaurants d’aquest nivell en els que he estat, és sens dubte el millor amb molta diferència. El Bulli té tres estrelles Michelin perquè no hi han més.
Això si, no esperis trobar-te un tall de carn i molt menys, estris tipus forquilla i ganivet. Si vols això no vagis al Bulli. Hi ha restaurants boníssims, en els que trobaràs el tall de carn que a tots ens agrada. Però al Bulli no. Allà el que trobaràs són plats que no has tastat mai, on la prioritat no és la diferència, si no el sabor i l'experiència culinària extrema. I és que al Bulli, tot, insisteixo, tot, és molt bo, brutalment bo, no hi ha matisos. A més de ben presentat, són plats macos i ultra moderns, tot està molt ben servit, aquí en Lluís i en Juli s’ho treballen d’allò més.
Recentment vaig veure un excel·lent documental sobre la cuina del Bulli, Decoding Ferran Adrià by Anthony Bourdain, començava a la Boqueria, mostraven el Bulli Taller, pujaven a Montjoi per suposat i acabaven com no podia ser d’un altre manera, amb en Ferran i en Bourdain, foten-se unes gambes de Roses al mític Rafa’s, que és un altre dels millors restaurants de l’Empordà.
Recentment una bona notícia i una de dolenta, la bona, la Sílvia i l’Albert han tingut descendència, ja era hora!!!, felicitats!!!. La dolenta, que l’Albert es retira de l’alta cuina, suposo que per a poder dedicar-se a la seva família i al seu bar de Barcelona. Sens dubte una gran pèrdua per a la cuina d’aquest país. En Ferran sempre diu que el millor cuiner del món no és ell, el millor cuiner del mon és l’Albert Adrià.

dissabte, 28 de març del 2009

MARICONADA SOSTENIBLE.


La mare que els va matricular... cada dia més quecos!!!

diumenge, 15 de març del 2009

AGRAIMENT DES DE DEUMIL.CAT

M'he pres la llibertat (no crec que els hi molesti) d'afusellar el text del correu que varen enviar ahir des del deumil.cat, totalment d'acord en tot.



AGRAÏMENTS I ENDAVANT, QUE TOT ESTÀ PER FER!

Ara que han passat uns dies de la manifestació a Brussel·les i hem pogut fer les nostres primeres reflexions del bon resultat de la marxa i tot el que han suposat mesos de dedicació i esforç col·lectiu, el consell dels Deumil.cat es vol dirigir a tots i cadascú dels qui heu fet possible aquesta gran fita que heu estat els veritables protagonistes.
Els DEUMIL.CAT volem fer patent l'enorme agraïment envers tantes i tantes persones que anomenar-les una a una seria difícil i del tot impossible en un text breu com aquest. L'esforç desinteressat i la col·laboració d'un estol important de gent ens ha permès descobrir persones de gran vàlua i d'extraordinària capacitat, gent que ens heu encomanat un gran optimisme i confiança amb el nostre poble, tots vosaltres. Per primer cop a la història, una munió de milers de catalans i catalanes hem anat al cor d'Europa a dir ben alt i ben clarament que som un poble i lluitem per la nostra independència. El nostre clam, tingueu ben present això, no caurà en l'oblit i haurà servit per començar a construir la part final d'un recorregut que sabem com conclou: amb la recuperació plena de les nostres llibertats, amb la proclamació de la nostra independència. I el passat dissabte dia 7 de març vosaltres vareu ajudar, amb la vostra participació massiva en la manifestació, a iniciar aquest recorregut.
Gràcies als manifestants que vareu fer més de 1.400 km de camí responent a la crida que varem llançar. Gràcies a vosaltres la nostra classe política sap, ara molt millor, que existeix una demanda creixent vers la nostra sobirania dins la societat catalana i sap, també, que som un sector que no ens quedarem a casa. Que continuarem movent-nos i pressionant perquè abandonin tot vassallatge i trenquin tota submissió envers la subjecció de la nostra nació a un Estat que ni ens reconeix ni ens vol com a catalans.
Gràcies a vosaltres els delegats que des del territori heu aguantat mesos de treball en condicions difícils en aquesta campanya on els recursos econòmics i logístics han estat més aviat escassos. La nostra força rau, precisament, en vosaltres. Sense el vostre compromís i promoció de la manifestació, motivant, engrescant a tothom, no haguéssim mobilitzat a milers de patriotes. Moltes mercès als qui us vareu comprometre -i no heu defallit- gairebé des del primer dia.
Gràcies a la aportació desinteressada de tants col·lectius i entitats: a les plataformes ciutadanes que treballen pel reconeixement del dret de decidir PDD i SiP, a la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes. A entitats com l'ADAC de Girona, el CIEMEN, a la Xarxa de Blocs Sobiranistes, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, Agència del Cens Nacional del Poble Català, Cercle Català de Negocis, FNEC i Club FNEC, Estatpropi.cat, Amics de la UNESCO-Girona, Bloc Gran del Sobiranisme, Fundació Cat-Món, Decidim.cat, Coordinadora d'Associacions per la Llengua, Associació Catalunya Estat Lliure, Catalunya Acció, Fòrum per l'Autodeterminació-Reus, Som 10 Milions, Òmnium Cultural (Baix Camp, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès), Mesa Cívica per la Llengua Pla de L'Estany, Escola de Natura de Banyoles, Comissió de Festes de Porqueres, Mototurisme-Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Catalònia Acord, Cercle d'Estudis Sobiranistes, DNI.cat, Acció Nacionalista de Catalunya, Foment de la Sardana Pep Ventura-Figueres, Associació Vèneto-Catalana, Centre Excursionista de Terrassa, Fòrum dels Pobles en Lluita, Unió Catalanista de Sabadell, Democràcia per Occitània, Colla Samarruga, Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes (Catalunya Nord), Assemblea Nord Catalana, Associació des Cadres Catalans de Tolouse, Punt-Cat, Catalans al Món.
Gràcies a la gent que ens ha ajudat a difondre la nostra iniciativa a nivell internacional, a contactar amb la premsa internacional amb gestions de tota mena i hores de treball...Gràcies a vosaltres que heu demostrat formar un gran equip: Anna, Jordi Miquel, Alexia, Jordi, Hendrik, Montse, Daniel. Gràcies als qui ens heu ajudat a traduir i corregir textos: Jordi, Joan, Eugènia, Toni...
Gràcies a la Roser que amb la seva gestió, experiència i consells ens ha ajudat a coordinar tanta feina a fer i ens ha suportat. Gràcies a l'Estela que sense la seva tasca, allà a Brussel·les, tots aquests mesos de dures gestions i negociacions tot això no hagués sortit endavant.
Gràcies a Gerard Sesé. La seva aparició fou una descoberta immensa. Gràcies a ell no només tenim una cançó i un himne, sinó que va saber injectar un esperit constructiu i ple d'optimisme, com demostra la cançó que va composar per als Deumil.
També volem fer esment a col·laboracions especials com la d'en Bernat Joan i l'Aurel·li Argemí, que han estat cabdals. Gràcies també a l'Arnau, a en Marc i l'Ana. A en Vicent Partal i a en Josep Puigbó.
Com sempre hem dit, aquesta aventura ha estat una experiència que es va iniciar a la xarxa, a Internet. Però sense vosaltres, sense el vostre treball diari al carrer, sense l'esforç i contacte amb la gent hagués estat inviable. I, sobretot, milers de gràcies perquè vosaltres ho heu fet amb un somriure, el que ens ha motivat i captivat.
Plegats, heu demostrat ser un gran equip humà. Un equip que ha de continuar creixent i sumant noves aportacions. Som conscients que això és només un inici. Que hi ha un llarguíssim camí per recórrer i que trobarem obstacles, també nous reptes. Us esperem per emprendre noves proves per a les quals ens caldrà determinació i valentia amb el convenciment que només hi ha un final possible: la llibertat.
Consell dels Deumil.cat
Març del 2009

WE WANT A CATALAN STATE
VOLEM UN ESTAT CATALÀ
HEM ESTAT I SOM MÉS DE DEU MIL!
VISCA CATALUNYA LLIURE!

dimecres, 11 de març del 2009

ENQUESTA: MONÀRQUICS O TREPES LLEPACULS

El nomenament per part d'uns gerents d'empreses (no pròpies) d'un príncep com a president d'honor d'una fundació, d'un territori antimonàrquic on es cremen fotos dels seus pares, creus que és una actitud:
Respon l'enquesta que hi ha a la dreta, pots marcar varies opcions...

dimarts, 10 de març del 2009

MONÀRQUICS RECALCITRANTS O TREPES LLEPACULS? La Fundació Príncep de Girona.

Avui m'han fet ennuegar amb el sopar, miràvem les notícies quan sento que s'han matxembrat per a crear la Fundació Príncep de Girona, la Fundació Gala-Dalí, la Caixa de Girona, La Caixa i la Cambra de Comerç de Girona. Serà el President d'Honor el Príncep de Girona, en Felip.
Però de què van!!!
Deixant de banda l'objecte social de la fundació, que sens dubte serà molt lloable, faig les següents reflexions.
Amb quin dret es creuen aquests ricatxons a donar peixet a la monarquia, embrutint així el nom de Girona, que hem fet els gironins per haver de suportar això? Jo i molts més ciutadans gironins no en volem saber res de la monarquia. El que sabem és que aquest príncep d'ara, que regnarà (esperem que no) com Felip VI té per avantpassat a Felip V, que a Xàtiva el tenen cap per avall, qui va imposar el nefast Decreto de Nueva Planta.

Si el que volen els gerents d'aquestes entitats, és entrar en el cercle de pilotes i trepes d'en Felip i la Letízia, que ho facin amb el seus diners i amb els seus contactes, no amb el nom d'empreses catalanes que no mereixen ser fumudes en aquestes històries.
Mal punt per La Caixa (no en sóc client), la Caixa de Girona (tampoc ho sóc), la Fundació Gala-Salvador Dalí (aquí si que m'he gastat força pasta) i la Cambra de Comerç de Girona (hauré de consultar si l'associació empresarial que pertanyo, pertany alhora a la de Girona, tindré excusa per donar-me de baixa).


També recordar que la parelleta va aconseguir que un jutge segrestés la revista satírica catalana el Jueves, demostrant així el tarannà poc democràtic dels Borbons, fidels a la tradició familiar.

OBJECTIVITAT PERIODÍSTICA (Clase magistral).

Tafanejant a les planes de diferents mitjans europeus, espanyols i catalans sobre el tractament de la noticia dels Deumil a Brussel·les, m'he trobat amb una perla del insigne humorista del diari La Razón, L.Vázquez (ja sé que no pot ser bo llegir aquests tipus de diaris, però sóc un xic massoca). A la crònica aquest pseudo-periodista ens regala una impressionant classe magistral d'objectivitat periodística, copio literalment part de l'article titulat "We Want A Catalan State".


El don de lenguas de los independentistas catalanes se extiende a Bruselas. Ayer pasaron del «Volem un estat català» al «We want a catalan state». Dos formas distintas –una en catalán y otra en inglés– para expresar lo mismo de siempre: «Queremos un Estado catalán». Por supuesto, esta última fórmula, la del castellano, no se escuchó en ningún rincón de la concentración que ayer tuvo lugar en la capital belga. En la protesta no faltó de nada. Banderas independentistas y cuatribarradas, ikurriñas, enseñas flamencas y también de Córcega y Venecia. Y para complementar la puesta en escena, una representación bereber. Todo encabezado por representantes de la entidad civil promotora de la marcha, «Diez mil en Bruselas por la autodeterminación de la nación catalana», militantes de CDC, ERC y la cantante Núria Feliu. El lugar no fue ni mucho menos elegido al azar. Con las elecciones europeas a la vuelta de la esquina, los manifestantes –2.900, según la Policía belga y 10.000, según la organización– colgaron, boca abajo, carteles con las caras de algunos eurodiputados catalanes, como el socialista Raimon Obiols, el convergente Ignasi Guardans, o el popular Vidal-Quadras.


Que els hi passa? estan molt rabiosos? o només m'ho sembla?...

dilluns, 9 de març del 2009

10 MIL A BRUSSEL·LES PER L'AUTODETERMINACIÓ. Gran éxit indiscutible.

Ja hem tornat...
Ha sigut una experiència inoblidable. Sorpresa quan arribem a Catalunya i ens adonem del poc ressò informatiu que hi ha hagut, lamentable... Però tots els que allà hi érem sabem del cert que ara estem una mica més a prop de la independència de la nostra nació. Sabem que el que va passar a Brussel·les ahir dissabte ha estat molt important.

La delegació castellonina moments abans de la hipotèrmia.

divendres, 6 de març del 2009

10 MIL A BRUSSEL·LES PER L'AUTODETERMINACIÓ. Tot preparat.

Ja està.
Ja som 6 de març.
Tot preparat per al gran dia. Aquella bogeria que va començar des d'un bloc, concretament El Bloc Gran Del Sobiranisme, i més concretament l'article d'Enric Canela, Perplex Jo? Ha sigut, abans inclòs de començar, un gran èxit.
Un gran èxit perquè aquesta iniciativa aplegarà dissabte una gran multitud, que ha estat convocada per la societat civil i per a la societat civil, sense partits polítics, sense cap ajut institucional, ans al contrari, encara hi ha hagut declaracions contraries per part d'alguns polítics i algun funcionari, com la delegada de la Generalitat a Brussel·les i sense gens o quasi gens suport dels mitjans, per no sortir als mitjans, no surt aquesta iniciativa ni per desproticar. Exemple; Si a la plana de 3/24 escrius al cercador 10 mil Brussel·les, surten 8 entrades i cap correspon a la manifestació, si poses la paraula calçots, surten 43 entrades i a un ràpid cop de vista semblen totes les entrades bones. Vergonyós.
Ja ho tenim tot llest, els mapes impresos (això dels gps no m'acaben de convèncer), roba d'hivern perquè sembla ser que farà fred, màximes de només 8º i possible pluja és el previst, les càmeres carregades i amb targetes buides, l'mp3 preparat amb bon Underground House i una miqueta de Chillout per dormir. Estelades, pancartes, decoració del vehicle... tot ja està preparat.

Sortirem cap a quarts de 8 del vespre amb la intenció d'arribar cap a les 8 del matí a Brussel·les, la manifestació començarà a les 11, quan hagi acabat, una miqueta de visita turística i cap a Valenciannes que és on dormirem, Diumenge tornem cap a casa, a veure si podem arribar no massa tard i podem anar a veure a la Mala Rodriguez que actua a La Mirona de Salt.Sobretot, espero que tot aquest esforç que fem, serveixi per quelcom. Que serveixi per apropar-nos una miqueta més a l'anhel sobirà del nostre poble, la nostra terra lliure.

SALUT I INDEPENDÈNCIA!!!

dimecres, 4 de març del 2009

BUENAFUENTE HOMENATJA A PEPE RUBIANES The Show must go on!

Quan en Buenafuente va estrenar programa d'abast espanyol a Antena3, una bona amiga madrilenya, na Marta, que no el coneixia, em va dir que va quedar sorpresa per la semblança gestual i inclòs de forma de parlar, meva amb en Buenafuente. L'hi vaig haver d'explicar que la semblança no era amb en Buenafuente, era amb en Rubianes, el que passava que tant en Buenafuente, com jo, com molta altra gent de la meva generació teníem a en Pepe Rubianes un referent a imitar, també l'hi vaig explicar qui era en Pepe Rubianes, perqué certament és força desconegut a les Espanyes (tot això va passar abans de l'incident sobre la unitat espanyola). L'única vegada que vaig tenir l'honor de veure'l actuant, va ser un estiu, en una actuació a l'aire lliure a Castelló d'Empúries fa set o vuit anys, varem acabar amb una terrible luxació maxil·lar, avui he tornat a veure la mateixa obra, gravada a l'any dos mil tres que ha emès TV3 i he tornat a riure com aquella nit d'estiu.

Dimarts va començar el programa en Buenafuente amb un dels monòlegs més brillants que l'hi he sentit mai. El que més m'ha sorprès, i m'ha servit per confirmar-me de la gran professionalitat d'en Buenafuente, ha sigut veure com aguanta el tipus el mateix dia que ha enterrat al seu gran amic Rubianes, suposo, que el xou ha de continuar.




diumenge, 1 de març del 2009

SPACE, EIVISSA WORK IT OUT!!!

Sempre dic que la millor discoteca que conec es l'Space d'Eivissa, per maca, per bon só, per bon ambient, per bones copes (cares però bones)...

Al següent video es veu un dels dee-jais residents Carl Cox, punxant a la molt maca sala La Discoteca i després a la sala La Terraza amb en Pepe Rosselló al darrere controlant.

En aquest altre video es veu moment de Work It Out a la sala La Terraza, impressionant.
Tenen previst obrir el darrer cap de setmana de Maig.