diumenge, 29 de març de 2009

L’ESTRATOSFÈRIC FERRAN ADRIÀ, XEF DE L’ANY ALS ESTATS UNITS.

Ahir la universitat Culinary Institute of America va atorgar a Ferran Adrià el premi millor xef de l’any.
Estem davant d’un geni d’unes proporcions universals, que al meu parer no és suficientment reconegut a casa nostra, potser si ho és a nivell oficial, no hi hagut més remei, però, no tant a nivell popular. Sembla que com és una persona de parla propera, que assisteix a tots els actes que pot, per minúsculs que siguin, com pot ser la mostra del vi de Figueres, que com a l’Empordà és prou conegut i a Roses encara més, no apreciem la verdadera dimensió de la seva genialitat. Potser se n’han de fer performances freaks, com feia l’admira’t Salvador Dalí? Per a que et reconeguin a Catalunya. En qualsevol ocasió que es presenta el tema, miro de fer entendre la genialitat d’aquest cuiner, que ha aconseguit posar la cuina catalana a un nivell del que fa només una dècada no podríem ni arribar a imaginar.
Fa uns anys vaig tenir la satisfacció de sopar una nit al Bulli. Dels restaurants d’aquest nivell en els que he estat, és sens dubte el millor amb molta diferència. El Bulli té tres estrelles Michelin perquè no hi han més.
Això si, no esperis trobar-te un tall de carn i molt menys, estris tipus forquilla i ganivet. Si vols això no vagis al Bulli. Hi ha restaurants boníssims, en els que trobaràs el tall de carn que a tots ens agrada. Però al Bulli no. Allà el que trobaràs són plats que no has tastat mai, on la prioritat no és la diferència, si no el sabor i l'experiència culinària extrema. I és que al Bulli, tot, insisteixo, tot, és molt bo, brutalment bo, no hi ha matisos. A més de ben presentat, són plats macos i ultra moderns, tot està molt ben servit, aquí en Lluís i en Juli s’ho treballen d’allò més.
Recentment vaig veure un excel·lent documental sobre la cuina del Bulli, Decoding Ferran Adrià by Anthony Bourdain, començava a la Boqueria, mostraven el Bulli Taller, pujaven a Montjoi per suposat i acabaven com no podia ser d’un altre manera, amb en Ferran i en Bourdain, foten-se unes gambes de Roses al mític Rafa’s, que és un altre dels millors restaurants de l’Empordà.
Recentment una bona notícia i una de dolenta, la bona, la Sílvia i l’Albert han tingut descendència, ja era hora!!!, felicitats!!!. La dolenta, que l’Albert es retira de l’alta cuina, suposo que per a poder dedicar-se a la seva família i al seu bar de Barcelona. Sens dubte una gran pèrdua per a la cuina d’aquest país. En Ferran sempre diu que el millor cuiner del món no és ell, el millor cuiner del mon és l’Albert Adrià.