Quan en Buenafuente va estrenar programa d'abast espanyol a Antena3, una bona amiga madrilenya, na Marta, que no el coneixia, em va dir que va quedar sorpresa per la semblança gestual i inclòs de forma de parlar, meva amb en Buenafuente. L'hi vaig haver d'explicar que la semblança no era amb en Buenafuente, era amb en Rubianes, el que passava que tant en Buenafuente, com jo, com molta altra gent de la meva generació teníem a en Pepe Rubianes un referent a imitar, també l'hi vaig explicar qui era en Pepe Rubianes, perqué certament és força desconegut a les Espanyes (tot això va passar abans de l'incident sobre la unitat espanyola). L'única vegada que vaig tenir l'honor de veure'l actuant, va ser un estiu, en una actuació a l'aire lliure a Castelló d'Empúries fa set o vuit anys, varem acabar amb una terrible luxació maxil·lar, avui he tornat a veure la mateixa obra, gravada a l'any dos mil tres que ha emès TV3 i he tornat a riure com aquella nit d'estiu.
Dimarts va començar el programa en Buenafuente amb un dels monòlegs més brillants que l'hi he sentit mai. El que més m'ha sorprès, i m'ha servit per confirmar-me de la gran professionalitat d'en Buenafuente, ha sigut veure com aguanta el tipus el mateix dia que ha enterrat al seu gran amic Rubianes, suposo, que el xou ha de continuar.
Entrades
2 comentaris:
Hola
m'agrada el teu blog perquè al menys tú tens cara i ulls i un nom real.
Recordo l'espectacle de Rubianes a Castelló. Va ser genial! era un gran comunicador no només amb paraules precises i contundents... també m'encantaven els sorolls ( onomatopeies )que feia i que de vegades eren més clars que les paraules.
Gràcies Marisol,
anima't a seguir el bloc que tens començat!!! Que és prou divertit, això dels blocs.
Publica un comentari a l'entrada