DEAR KAREN;

Estimada Karen:

Si estàs llegint això,
vol dir que he trobat el valor per a enviar-t’ho,
bé per mi.
No em coneixes molt bé,
però, si m'ho permets,
tinc tendència a repetir una vegada i una altra lo dur que em resulta escriure,
però, això és el més difícil que he hagut d'escriure mai.
No existeix una manera fàcil de dir-ho, així que simplement ho diré:

he conegut algú.
Va ser una casualitat,
jo no ho estava buscant,
no ho vaig planejar,
va ser la tempesta perfecta;
Ella va dir una cosa, jo vaig dir una altra,
quan em vaig adonar volia passar la resta de la meva vida al mig d'aquella conversa.
Ara tinc la sensació en les meves entranyes que pot ser ella,
Està completament boja, d'una forma que em fa somriure, extremadament neuròtica i exigeix un manteniment exhaustiu,
ella ets tu Karen.
Aquesta és la bona notícia, la dolenta és que no sé com estar amb tu ara,
m’espanta.
Perquè si no estic amb tu immediatament, tinc la sensació que ens perdrem allà fora.
Aquest és un món enorme i dolent, ple de voltes i racons i n'hi ha prou amb parpellejar perquè desaparegui el moment.
El moment que va poder canviar-ho tot,

no sé el que hi ha entre nosaltres i no puc dir-te que hauries de saltar al buit per algú com jo.
Però,
fas tanta bona olor com la llar,
i fas un cafè excel·lent,
això també és important, veritat?
Truca’m.


Infidelment teu.
Hank Muddy.