dijous, 27 de novembre de 2008

DEFENSEM EL TREN, ATUREM LA MAT, SALVEM L’EMPORDÀ (1a, part: El concert).

El passat dimarts 25 de Novembre vàrem poder gaudir d’un molt bon concert al Teatre Jardí de Figueres. El concert organitzat per la plataforma Salvem L’Empordà, totalment reivindicatiu i amb la col·laboració d’artistes poc coneguts pel gran públic, però d’una qualitat indiscutible.
Com sempre passa als concerts va començar amb retard, però només de 20 minutets, força suportable. Com també sempre passa en aquests actes l’assistència va ser pobre, més si tenim en compte que les dos principals reivindicacions eren prou impor-tants com per a aplegar molts més especta-dors, però, per ser un dimarts, amb sis graus de temperatura i forta tramuntana es normal que no hi haguessin més de quatre-cents assistents, tot i que sembla ser que es van vendre cap a sis-centes entrades a la anticipada.
La presentació va anar a càrrec de La Funcional Teatre, que amb humor i mala llet justificada, ens van fer cinc cèntims dels motius (masses) pel que estàvem allà.
El primer en actuar va ser en Toti Soler que ens va regalar cinc peces tocades amb virtuosisme, la fusió a les seves cançons, va fer que el públic quedés al moment hipnotitzat per la dolçor de la seva guitarra, entre els temes que va tocar, destacaria Susanna, la cançó de Leonard Cohen adaptada al català, llàstima que la veu no es sentia massa, hauria estat perfecte.
Després va actuar el cantant xativenc Feliu Ventura, que amb bones dosis d’ironia ens va deixar un bon gust de boca. Cal destacar el guitarrista que l’acompanyava, un jove anomenat Pau Figueras que tocant a una velocitat vertiginosa es va guanyar un públic una mica ensopit.
Acabada l’actuació d’en Feliu, va llegir el manifest l’actor i director Quim Lecina (molt abrigat per cert) un manifest un xic llarg, punyent i molt més assenyat que les decisions politiques que ens van portar al teatre Jardí.
Després va actuar Titot acompanyat per la pianista (de veu excepcional) Meritxell Gené, sens dubte va esser la part més reivindicativa de la nit, no en va, tots dos es declaren “independentistes i d’esquerra”. La cançó Terra Lliure ens va arribar a tots molt endins.
Seguim amb un altre encertat parlament de La Funcional mentrestant Nen Magem acabava de muntar i provar (i afinar). Aquest va ser un moment un xic freak i elèctric, bàsicament perquè va aparèixer l’únic instrument elèctric de la nit, que era la guitarra que tocava d’una manera fosca, en Nen Magem, aconseguint una atmosfera molt eclèctica, que acompanyat a la percussió per en Xavi de Llers i a la guitarra per en Josep de Romanyà, feien de l’actuació un dels millors moments de la nit.
Per finalitzar i amb un públic força adormit, i es que ja passaven les dotze, va tocar quatre cançons en Josep Thió, com va explicar en Josep, una cançó reivindicativa, dos d’amor i la conegudíssima i cantada també pel públic, Empordà.
Bon concert, bon públic, bons artistes... Vaig trobar a faltar la presència de l’alcalde de Figueres, en Santi Vila, deu ser que no li agraden els concerts de cantautors catalans... O... Potser no deu ser això.
Sortíem cap a quarts d’una i a Figueres feia una tramuntana molt freda que et treia la son de cop.