La sort del Galgo: el deliri de l'indescriptible

Rebo aquest correu de http://www.ciudadanimal.org/una de les moltes protectores que es dediquen a salvar galgos i altres races de la intolerable barbàrie que s’està vivint en molts llocs d’Espanya.
A primers de novembre, la Guàrdia Civil va poder recuperar quasi dos-cents galgos i detenir cap a quaranta persones a Andalusia, Extremadura i La Manxa. Entre els detinguts hi havia veterinaris conxorxats amb les màfies de tràfic de gossos, aquestes havien arribat a vendre un galgo per 30.000€. Aquest ha sigut el cop més fort que la policia ha donat mai a aquestes màfies, ara només cal que els jutges estiguin a l’alçada. Però sense cap dubte l'única solució per a acabar amb aquesta lacra passa per la i legalització de la caça i les carreres, ja que s’ha demostrat que es impossible d'una altre manera.

La sort del Galgo: el deliri de l'indescriptible (original en castellà).

Estic aquí a un lloc de La Mancha de nombre que no vull recordar, es de nit y volto pel camp, cercant no sé que, si menjar o aixopluc..., del mal que em fa tot, de la gana, por, fred, cansament, no recordo ja si m’abandonaren o si vaig marxar jo de tan malament que estava...

L’horror quotidià que envolta i aguaita al galgo en gran part del territori espanyol és l'escenificació d'una brutalitat i una violència que només pot tractar-se de comprendre dintre d'una dinàmica d'espantall i bogeria. No només és incomprensible sinó absolutament incomprensible la crueltat sistemàtica a la qual està sotmès, igual que molts altres gossos que tenen la desgràcia de trobar-se en aquest mateix entorn, però on el galgo s'ha erigit en símbol per antonomàsia d'aquesta maledicció que està destinat a arrossegar fins al final sense cap escapatòria ni possibilitat mínima de guanyar.

Sobre el seu cos i el seu ésser ha caigut com una làpida la maquinària destructora i despietada del món galguero que en cap etapa de la vida d'aquest animal dóna treva. Des de la mateixa criatura descontrolada i indiscriminada i moltes vegades en condicions molt precàries, passant pel robatori i el tràfic, les nefastes condicions bàsiques de vida a les quals està sotmès, i si sobreviu a això, la facilitat amb la qual al no considerar-se útil per a la caça, o perquè ja ha acabat la temporada i no li interessa al subjecte mantenir-lo la resta de l'any, es maltracta, es tortura, s'abandona (que és gairebé una mort segura encara que seguit de molt sofriment), o s'executa de manera cruel i sanguinària, o bé penjant-lo d'un arbre, o ofegant-lo en un pou, o cremant-lo, o en un malbaratament de generositat, gastant un cartutx d'escopeta, per no parlar de caçadors més compassius (provo de no ennuegar-me) que quan no els serveix ja el galgo ho duen a sacrificar mitjançant injecció letal. I per no parlar de galgueros que diuen que per a ells els seus galgos són com de la família, i que no són galgueros els quals fan això, no són federats, i que les protectores fan sortir de polleguera l'escala del problema. És clar que ells còmodament defensen interessos econòmics enfront de les protectores que es desviuen per defensar a aquests animals, convivint diàriament amb el sens fi d'horrors.

...sense cap culpa, aquí en la més profunda foscor de la nit no puc més amb la meva ànima, escolto una mica al lluny, un soroll estricent, oloro alguna cosa darrere d'unes oliveres, tot negre, no puc pensar més que a caminar cap a davant, no hi ha res darrere, no hi ha res que aferrar-me, cap a endavant, oloro alguna cosa, el soroll segueix però més fort, ve a per mi, que faig?, corro però no puc, faig els moviments però no avanço, llums, que ja vénen, el soroll i les llums, em quedo, intentar esquivar-lo, enreeeraaaaaaaaaaaa...

I el que és summament aterridor en tot això, més enllà de l'abominable crueltat comesa contra aquests éssers indefensos, i la pròpia cultura de brutalitat que existeix i es considera fins a normal en determinats entorns, més enllà de tot l'horror, està la posició d'un govern que és a pesar de les seves promeses electorals, incapaç de prendre amidades referent a això, no se sap si totalment indiferent a aquesta qüestió, o de por de perdre vots en un lloc de la Manxa, i per res disposat a valorar el que suposaria de positiu una decisió d'actuar en contra de semblant barbàrie, en contra de la cultura de desprotección absoluta que predomina, i potser en contra de la violència en general.

A Dani, el trobem una nit de dissabte, atropellat i fet pols, amb múltiples fractures i ferides, i llençat en la cuneta d'una carretera comarcal en un lloc de la Manxa del nom del qual no vol acordar-se. Ens van avisar i com en altres casos semblants vam anar a buscar al malferit galgo, i com estava tan dolgut, espantat, i sens dubte famolenc, es va deixar tocar i examinar sense posar cap trava ni queixa. AL final ho van haver d'operar per a reparar els danys, reconstruir el seu muscle mitjançant l'implant d'una placa, tractar una luxació de colze. Ara a pesar del seu aspecte de mapamundi en forma allargada, es recupera favorablement en la protectora i amb un poc de sort es posarà bo en poc temps i passat un temps més sortirà en adopció per a la seva nova vida en el nord d'Europa. I així al final es pot dir que és un galgo amb sort, perquè molts no arriben a veure aquesta llum.

Dani el dia que va ser salvat per Ciudad Animal.

A la radiografia es poden veure els nombrosos ploms dels cartutxos.

Una vegada rescatats i recuperats per les protectores que es dediquen en cos i ànima a salvar aquests i molts altres de l'infern galguero/caçador, es troba en la següent baula de la cadena de maledicció d'aquests animals, o en l'altre costat del mirall, i és que ningú els vol. Ningú aquí els vol. Com si no estiguessin homologats per a ser animals de companyia, per a caminar pel carrer amb el seu amo. De fet, llevant uns pocs que tenim i volem a nostre(s) galgo(s), la resta en el millor dels casos, els considera com curiositats de circ, que es poden veure i admirar, però de cap manera plantejar-se salvar-los d'aquesta injustícia i aquesta vergonya nacional. I es veu en el carrer que tot el món comenta, ?un galgo? aquí i ?un galgo? allà com si d'un conjur es tractés, o com d'una estranya simpatia perduda en l'abstracció. I aquest sentiment ambigu també fa estralls en la labor de protecció d'aquests animals, ja que perquè les protectores poden atendre a més víctimes, necessiten més adoptants, i el que és més important, perquè aquesta tragèdia deixi de ser una tragèdia quotidiana, ha d'haver una resposta de la societat, prenent consciència mitjançant la integració del galgo en el panorama social, igual que fomentant l'adopció abans que la compra d'animals de companyia, i d'aquesta manera fer que la societat alci la seva veu per a exigir canvis summament importants en la legislació vigent. I aquest últim passa clarament per prohibir la caça amb galgo i així desmuntar la base d'aquesta maquinària cruel i sanguinària d'una vegada per sempre...

Thomas Shanahan
Refugio de Animales Abandonados Ciudad Animal
http://www.ciudadanimal.org/


Agraïments:
Ivàn, Thomas, Ciudad Animal