dissabte, 28 de febrer del 2009

MÚSICA LLIURE (Si, gràcies)

«A MusicaLliure els artistes comparteixen, senten i fan créixer la seva feina. És gratuït, legal i sense límits!»
Així es defineixen a la plana de recent creació Música Lliure.

La iniciativa és d'aquelles que costa trobar a la web, ara que els continguts multimèdia d'internet comencen a ser cada vegada més controlats, en aquesta web hi trobem grups que donen la seva musica en descàrrega gratuïta i sota llicencia Creative Comons, és clar que no son grups coneguts, però sens dubte és una bona plataforma de promoció en aquests temps que les discogràfiques només promocionen als quatre de sempre o als quatre que surten per la tele o que els ha creat la tele o que s'han follat a en Falete.
Només espero que si algun d'aquests autors que pengen la seva producció a Música Lliure, ho segueixin fent si un dia son famosos i reconeguts.

dilluns, 23 de febrer del 2009

BOADELLA ENS DEIXA (No sé si podrem suportar-ho)

Llegeixo que l’Albert Boadella ha dit que no sent res ja per Catalunya i que ha acceptat l'oferta per dirigir el Teatro del Canal de la comunitat de Madrid. Com si a Madrid no tinguessin prou amb aguirres, rajoys, aznars, corrupció, espionatge, atemptats, etc... ara els hi cau en Boadella, que no els hi passi res.
El Boadella artista, sempre m’ha agradat, des de la serie dels monjos venjadors Orden Especial que feien a televisió als principis dels anys 90, (per cert el monestir que surt a la presentació de la serie, és el fantàstic, oblidat i mal cuidat monestir benedictí de Sant Quirze de Colera), anys més tard vaig poder assistir a l'estrena a Figueres de la genial obra Daaaali, era dels pocs espectadors que havien pagat entrada, hi havia tota la plana major del PSC que havien entrat de gorra. L'obra la van voler estrenar a Figueres per ser el lloc de naixement d'en Dalí, la van fer en castellà perquè deien que marxaven després de gira per Sud-Amèrica i Espanya, mai vaig acabar d’entendre perquè no l'estrenaven en català i després la representaven abans per Catalunya. Vaig llegir les seves interessants memòries on s’explica moltes vivències d'una època convulsa com va ser les acaballes de la dictadura feixista d’en Franco i l'incomplerta transició, dic incomplerta, doncs com republicà que sóc no puc dir una altra cosa.
Un dia me n’assabento que en Boadella ha fundat un partit polític, em va causar sorpresa perquè jo creia que en Boadella era molt de la corda del PSC, si més no, això em va semblar a la mencionada estrena figuerenca. Es diu Ciutadans, hi han fet un manifest, entro a la web i llegeixo el manifest, en principi no em sembla massa allunyat de l'esquerra si no fos per aquesta dèria pel bilingüisme oficial a l’estil valencià. Se m’acut escriure al fòrum de la plana aquesta i els suposats progressistes, lliberals, etc… que monopolitzen aquest fòrum se'm llencen a la jugular quan veuen que se'ls ha colat un catalanista secessionista a les seves planes, vaig decidir no tornar a entrar en aquest molt feixista fòrum perquè era d’un malt gust insuportable.
Fa temps que en Boadella no té èxit a Catalunya, el públic l’abandonat i ho sap, sap que ara pertany a un públic que a Catalunya és minoria i sobretot en un àmbit cultural català. Per això s'ha anat a Madrid on de moment ja ha començat a llepar culs i figues amb declaracions tipus que no l’importa que l’hagin espiat, en referencia a l'actual escàndol d’espies castizos. Entenc a en Boadella, veu com ja s’està fent gran i necessita urgentment uns darrers calerons per a acabar el que li quedi de vida sense maldecaps econòmics, i fa bé. Que caram. Un cop s’hagi enriquit com funcionari de la Comunitat de Madrid, segur que és retirarà definitavement a l'Empordà, concretament a Jafre on fins ara tenia la residència.
El que a mi em sap greu és que renegui tant de Catalunya, dels catalans, del català, etc... Perquè tant d’odi? Si no agrades, no agrades i a Catalunya l’Albert Boadella fa molt que no agrada. Però la culpa la te ell, no la resta de la ciutadania catalana.
El que hauria de molestar a l’Albert és que es parli més d’ell per la seva vessant política anti-nacionalista que pas per la seva obra.

diumenge, 22 de febrer del 2009

ELS CROISSANTS ARRIBEN A LES VUIT

-¿Qué quiere tomar?
-Té croissants?
-No, bueno si, pero son de ayer. Están un poco duros pero son buenos.
-Millor no. Te alguna cosa més per a esmorzar?
-Tengo Donuts i magdalenas de bolsa.
-Els Donuts son d’avui?
-No, pero están buenos porqué están en la caja. Las magdalenas son de bolsa, también están buenas.
-Mmm… Millor no.
-Es qué los croissants llegan a las ocho.
-…
-Entonces ¿va a tomar algo?.
-No.
-Vale, pues voy a limpiar los lavabos.

(En aquest moment sentía per darrera els riures dels altres clients, tots disfressats que estaven presenciant la escena)
Transcripció conversa mantinguda avui Diumenge de carnaval a Roses a les set del matí.

dissabte, 21 de febrer del 2009

MARTA DEL CASTILLO VS. VASIRKA VELIKOVA



N'Anna “escric poc al bloc” Laporta http://uaveuvis.blogspot.com/ m’ha fet veure la diferencia notable de tractament dels mitjans sobre les molt lamentables notícies que aquests dies han sacsejat l'opinió pública. L’assassinat de Marta Del Castillo i el de Vasirka Velikova. L’assassinat de na Marta ha tingut molt més reconeixement per part dels mitjans que el da na Vasirka. Perquè? Intentem esbrinar-ho…

Na Marta va desaparèixer el 24 de gener, encara no l’han trobada, na Vasirka la van trobar morta el dilluns 16 de febrer.
Na Marta tenia 17 anys na Vasirka 22.
Na Marta era espanyola, na Vasirka búlgara.
Un assassinat l’ha tractat la molt sensacionalista premsa espanyola, l’altre la poc (massa poc?) sensacionalista premsa catalana.
Na Marta era estudiant, na Vasirka prostituta.


A na Marta la busquen al Guadalquivir a Sevilla, a na Vasirka la van trobar al rec Del Grau de Santa Margarida a Roses.
A na Marta suposadament l'han matada a cops, a na Vasirka a cops i asfixiada.
A na Marta sembla ser que l’ha matada la seva ex-parella, en el cas de na Vasirka la policia cerca com principal sospitós al seu proxeneta.
Les masses a Sevilla volen justícia i intenten linxar al suposat assassí, a na Vasirka no la vetlla ningú, a l’espera que el jutge doni permís per a portar-la amb els seus a Bulgària.



Si poses al Google, Marta Del Castillo surten 2.390.000 resultats.
Si poses al Google, Vasirka Velikova surten… 2 resultats.

Totes dos presenten una esgarrifosa coincidència, les dos estan mortes.



Descanseu en pau noies.
EDITAT 16.06.2009
Notícia apareguda a El Punt sobre la Vasirka.
Batuda contra una banda de proxenetes vinculats amb la prostituta morta a Roses
La víctima va ser trobada assassinada en un canal i l'autor material no ha estat detingut
10/06/09 02:00 - Roses -
MARC BATALLER / TURA SOLER

Els Mossos d'Esquadra van fer ahir al matí a Roses i Empuriabrava una batuda contra una banda de presumptes proxenetes, alguns dels quals estan vinculats amb la prostituta que va ser trobada assassinada el mes de febrer en un canal de Santa Margarida. En total, van fer sis detencions. Els investigadors consideren que entre els detinguts no hi hauria l'autor material del crim, que hauria fugit del país. Vasirka Velicova Vancheva, de 22 anys i natural de Bulgària, es prostituïa a la carretera C-260 i també en un bordell. La policia creu que el proxeneta de la noia, un home búlgar, és el principal sospitós del crim.
Vasirka Velicova Vancheva va aparèixer morta el 16 de febrer passat en un canal de la urbanització de Santa Margarida, al terme municipal de Roses. La noia havia desaparegut el dia abans i, segons les hipòtesis policials, van asfixiar-la i després van llançar-la al canal. La policia va centrar les seves sospites en el proxeneta de la jove, que va desaparèixer. Es tracta d'un home que tant parlava búlgar com turc i que circulava amb un BMW 320 amb matrícula de Barcelona. Els Mossos, a més, van intensificar els contactes amb la policia italiana, perquè sospiten que l'home es podria amagar en aquest país. De moment, no l'han localitzat, però ahir a primera hora del matí els Mossos d'Esquadra van fer una operació policial per desarticular una banda de proxenetes a Roses i a Empuriabrava i que, directament o indirecta, estarien relacionats amb Vasirka Velicova. Els equips especials dels mossos van entrar, com a mínim, en dos pisos i van fer sis detencions. A l'hora de tancar aquesta edició, els sospitosos estaven a la comissaria de Roses i els agents intentaven aclarir com explotaven les prostitutes i també la seva relació amb Velicova. La majoria dels detinguts són de nacionalitat búlgara.
Vasirka Velicova Vancheva vivia en un pis de Santa Margarida, a prop del lloc on van trobar el seu cadàver, i generalment es prostituïa a la carretera C-260, al giratori que enllaça amb Castelló d'Empúries i amb la carretera de Sant Pere Pescador.

divendres, 20 de febrer del 2009

PERQUÈ TOT PASSARÀ EL SET DE MARÇ? (7.03.2009 The imprescindible day)

Fa uns dies ens assabentem, a les segones jornades cap a la independència de Torroella, la iniciativa 10mil.cat http://deumil.cat/ es tracta de manifestar-nos davant el parlament europeu* per “la internacionalització del dret de decidir a tenir un estat propi del poble català”**, bé… Revisem el tema, sembla quelcom interessant, ens engresquem i finalment hi decidim anar, anirem amb cotxe amb quatre companys més, en total sis. Sortirem la nit del dia sis, ens manifestarem el set i gaudirem de la famosíssima hospitalitat belga***… el vuit ben d’hora, tornem cap a casa.

D’acord.
Uns dies després descobrim que a l'entranyable ciutat de L’Hospitalet de Llobregat es celebrarà el mateix cap de setmana la fira expodeejay http://www.expodeejay.com/ on a partir del divendres sis, des de les deu del matí començaran els sets de diversos deejays o be la imprescindible taula rodona "Nit i música, és possible sense drogues?". El divendres punxarà la barcelonina Nuria Ghia, en Mikel Molina i en Christian Varela, a més de la presentació del nou disc de Telephunken “Que viva el ritmo”... El diumenge començarà força hiphoperu amb 7 notas 7 colores i Mucho Muchacho entre altres****Al vespre fi de festa amb César de Melero (Matinee), César del Rio (Privilege) i I. Reche (Space)...
Mecatxis...
Serà a L’Hospitalet, segurament no hi hauríem anat (excuses), però...

Consultem el calendari del Black Music Festival de Salt***** http://www.blackmusicfestival.com/ 2009és clar, com no... el dia set, la inauguració amb Txell Sust entre altres, el dia vuit, la Mala “Tengo lo que tu quieres” Rodriguez, pffff, perquè? Segons la seva web, actuarà, de moment, només aquest dia a les comarques Gironines... Anirem, per suposat, però, serà dur... Després del pilot d'hores de viatge!!!
En conclusió...

El sis partim al vespre, arribem de bon matí a Brussel·les, ens manifestem, sant tornem-hi cap a casa, pel camí pararem a fer nit per algun poblet del nord de França, el dia vuit tornem cap a casa, arribar a casa agafar el cotxe i cap a Salt a gaudir de la Mala “Solamente quiero verte” Rodríguez, els teloners començaran a les vuit del vespre pel què suposo que la Mala actuarà cap a les deu, a veure si ens don temps a arribar.
Anar fent...

__________________________________________

* El Parlament europeu és el conjunt dels Parlaments estatals europeus, el que vol dir que les institucions catalanes se les passen pels…
** Dret a decidir no vol dir reclamar la independència, vol dir reclamar el dret a poder reclamar la independència, un dret que ara per ara a Espanya (i quasi tota Europa) està prohibit per llei.
***Això de la famosa hospitalitat belga m’ho acabo d'inventar. Són hospitalaris? És famosa la seva hospitalitat? Properament…
****Eres un número que no contaba,quemabas como el fuego, ríos de lava,nena ,el rollo que llevabas,si, tú me gustabas,pensaba en ti desde que me levantaba,hasta que me acostaba,y por las noches te soñaba,te juro que era eléctrico cuando me tocabas,hoy nos separan vallas electrificadas,pero el show debe continuar todo se acaba,Porque ya no estás aquí para secarme las lágrimas,porque las cosas no son como yo pensaba,pero tu me importabas,tenía malas armas
*****Força interessant el cartell d’aquest any del Black Music Festival la Saltenca-Dominicana Arianna "Calamitat" Puello , Cris Juanico, Bill Wyman’s Rhythm Kings, Living Colour, Telephunken (el dj) i la Mala “Jugadores, jugadoras” Rodriguez, entre altres.




dilluns, 16 de febrer del 2009

II FESTIVAL D’ART INDEPENDENT PEPE SALES 2009


El passat dimarts 27 de Gener del 2009, vàrem poder presenciar al Centre Cultural La Mercé de Girona el Festival d’art independent Pepe Sales aquest any dedicat al poeta Miquel Bauçà.

Els mecenes del festival Consol Ribas i Lluis Llamas.


Això és el que diu la Viquipèdia sobre Bauçà:

Miquel Bauçà Rosselló fou un escriptor i poeta mallorquí. De malnom Meravell. Va néixer a les cases de sa Clota, a Felanitx, Mallorca dia 7 de febrer del 1940 i morí a Barcelona dia 3 de gener del 2005. Orfe de mare als 12 anys, es va educar en un seminari. Socialment esquerp però personalment afable, va triar la literatura, la beguda i la soledat com a vies per afrontar l'esquizofrènia que l'afectava des de ben jove. Amic de Jordi Coca, va irrompre en el món literari com a una veu nova i fresca. Però, voluntàriament, va anar perdent tot contacte amb familiars i amics i només es comunicava amb l'editorial Empúries, a través d'un apartat de correu. El 3 de gener de 2005 el seu cadàver fou trobat pels mossos d'esquadra a casa seva, en avançat estat de descomposició. La seva mort es devia produir els últims dies de 2004, en circumstàncies desconegudes, malgrat que tot apuntava a una mort natural.
Fou un escriptor minoritari i singular, admirat però poc llegit, va deixar una obra inclassificable i elogiada per la crítica. Representava una literatura radical, sense consciència de ser-ho, escrita sense afany de notorietat, que abordava amb naturalitat els grans temes de l'home contemporani, enfrontat al temps i al sagrat.

LA RECOLLIDA SELECTIVA DE BRAGUES

Va ser tot un èxit, aconseguint als contenidors dipositats arreu de la ciutat, unes 2.500 calces segons els organitzadors, 2.000 segons la Guàrdia Urbana. També es van recollir per correu electrònic.


EL FESTIVAL


La nit va començar presentada per en Jordi Miquel de Deambulants, un tipus força divertit, dins l’antiga església de La Mercè, la segona actuació va ser de les més esperades de la nit, Arianna Puello, Nhoma i Factor Primo que van rimar “Unika Salida”, el nou single del seu darrer disc.

Unes quantes actuacions més i ens envien al gèlid (tot i els esforços de l'organització) claustre de l’antic convent per a presenciar algunes actuacions més. Aquí hi va haver els moments més hilarants de la nit, destacar el duet d’improvitzadors de jotes mallorquines, va ser molt sorprenent, el public deia dues paraules i les rimaven, com si fossin raperos, però, en mallorquí i a ritme de jota, espectacular.

Un assistent força col·locat va demanar pujar a l’escenari per a “els seus cinc minuts de glòria” que va dir el presentador, va ser una tallada de rotllo pel discurs inconnex que va perpetrar, però, son les coses que té l’art independent i contemporani. A l'apartat freak també inclouré una de les actuacions que més aplaudiments va aconseguir. En Dràcula.

La darrera actuació al claustre la va interpretar un noi disfressat de Dràcula, amb uns collons com un brau, que sense música, va estar durant deu increïbles minuts ballant (suposo), el vàrem aplaudir molt, per l’estrany de la proposta, pot ser que fos una aposta amb el seus col·legues, “si perdo, pujo a un escenari vestit de Dràcula amb dents postisses de botigues dels xinesos i ballaré sense música”.


Una altre cop cap a dins, ben calentets amb els plats forts de la nit, amb els mallorquins Oliva Trencada i The Marzipan Man entre altres, aquest van fer una interpretació molt eclèctica i espectacular dels versos d’en Bauçà. Un altre souvenir de la nit va ser la jam session que es va marcar en José Domingo amb components d'altres grups.


Per acabar destacar els espectaculars bocatas de pernil serrà amb alvocat que servien per 2€ al bar, en la línia del festival, pur art...

Moment bocata

El bar petat, lògicament.

dilluns, 9 de febrer del 2009

L'11-M. Fracàs d'Aznar?

Llegeixo al diari que l’Aznar va publicar un article a Le Figaro, (no aconsegueixo entendre perquè l’hi paguen per dir rucades, jo també les dic, però, no cobro) sobre el seu únic tema des de fa uns anys, la defensa d’en Bush. Fumut llepaculs.
Frases brillants com “la historia l’hi farà justícia” o “la gran contribució de Bush a la supervivència de la llibertat a les nacions”. Arriba a dir que, en realitat, en Bush, lluitava per les idees i valors de la revolució francesa!!! I que ara hi ha menys dictadors al món que quan va arribar al poder. Jo afegeixo i menys feixistes perquè ells dos ja no hi son.
Hipòcrita!!! I les armes de destrucció massives que?
Diu també que el principal èxit de Bush ha estat que no hi hagi hagut més atemptats als Estats Units. Llavors, vol dir, que el principal fracàs de l’Aznar va ser no aconseguir-ho, per dues bandes, l’atac terrorista a Madrid i per l’altre els nombrosos atemptats d’ETA.
Que preguntin als supervivents Iraquians, qui son els verdaders terroristes en el seu malaurat país.

dimarts, 3 de febrer del 2009

VICTORIANO IZQUIERDO RAMÍREZ. El talent.


Un company de l’associació fotogràfica de Palamós a la que pertanyo, m'ha regalat via correu electrònic l’enllaç de la plana d’aquest fantàstic fotògraf.



http://www.victorianoizquierdo.com/









http://lacomunidad.elpais.com/pixel-fugaz/posts



El primer que sento és admiració i enveja sana, sempre em passa quan presencio l’obra d’un geni. Si la inspiració, les muses, o com vulgueu dir-l’hi, et toquen i et recolzen de tant en tant a l’hora de prémer l’obturador d’una càmera, en Victoriano ho aconsegueix en cada captura.


La seva fotografia és de la que m’agrada fer a mi (encara que molt millor resolta que la meva) poc estudi, molt carrer, suposo que per la manca de mitjans. Fotografia robada, quasi de voyeur, amb molt sentit del humor, amb retocs probablement de Photoshop, que la converteixen en art totalment actual i d'avantguarda, perquè, tot i que hi han encara molts detractors del retoc, tot i que sigui retoc subtil com els que aplica en Victoriano, el cert és, que si la fotografia ha passat per diverses tendències, l’actual és sens dubte la del retoc subtil, subtil però, aconseguint aquest vel de realitat irreal.

El que més m’agrada de les seves fotos és la composició, i en el que més destaca, pel meu gust, és en un dels temes més difícils que hi han a la fotografia, el retrat, aconsegueix que un simple primer pla es converteixi en una imatge plena de matisos on la mirada es desplaça d’un cantó a l’altre de la imatge, apreciant-te’ls tots. Acariciar l’art fotogràfic com ho fa en Victoriano només ho aconsegueix un geni.

He volgut deixar pel final el més sorprenent, acaba de complir divuit anys, això vol dir que ens queden molts anys de seguir gaudint del seu art fotogràfic.


Recordeu aquest nom: Victoriano Izquierdo, artista fotògraf.





Nota: Totes les fotografies d'aquest post estan subjectes a drets d'autor i han estat publicades amb permís de l'autor.

diumenge, 1 de febrer del 2009

EL CATALÀ LA SEGONA LLENGUA D’US ALS BLOCS (Curiós, curiós…)

Aquesta estadística ha estat publicada per NTLE Blog Census
http://www.knowledgesearch.org/census/index.html

Com es pot veure, diu que la primera llengua de publicació en blocs és l’anglès, després una categoria que s’anomena Too_Short (massa curt) que no sé ben bé que és, suposo que deu ser un cul de sac on deixen les estadístiques dels blocs que no poden identificar i el segon idioma identificat és… SORPRESA!!! El català.
Costa de creure, negatius com som de mena, però és el que diu aquesta estadística que no està feta des de Catalunya. Revisant el que diu sobre la metodologia emprada, sembla ser que molts blocs en castellà, francès o altres idiomes principals poden tenir la plantilla en anglès, pel que s’identifica com a tal, els que escrivim en català normalment hem de canviar l’idioma que normalment és el castellà (del sistema operatiu, dels exploradors d’internet, etc…) pel que automàticament ja canviem la plantilla al català.
També és cert que als catalans ens agrada molt això dels blocs, revisem: Conec blocaries que disposen de diversos blocs i col·laboren en d’altres. Hi han també els partits polítics que han obert blocs per a tots els seus membres, a nivell estatal, català, provincial, o municipal, només amb ERC, CiU, i PSC ja deuen ser milers. Hi ha els blocs dels col·legis i universitats, està també Vilaweb que deuen ser també milers (acabo de mirar i en el que portem de matí s’han actualitzat més de cinquanta). Només a la xarxa de blocs sobiranistes http://www.xbs.cat/ ja hi som 800 els blocs adherits.
Potser no estarà gaire errada aquesta estadística… Curiós, molt curiós…

dimarts, 27 de gener del 2009

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 2a part.

EL CONSELLER TRESSERAS O EL GERRO D’AIGUA FREDA (GELADA)

La darrera intervenció va ser la del Conseller de Cultura Joan Manuel Tresseras, després de tot un dia sentint oradors amb un independentisme del tot optimista, i dins d’un ambient en el que quasi tots, de tant parlar d’independència ja ens ho creiem i quasi la tocàvem, va arribar el torn de Joan Manuel “Desbaratador” Tresseras, que ens ho va pintar, de moment, negre, molt negre. Bàsicament i a grans trets, ens va venir a explicar que la independència ha de ser un procés assegurat, molt consensuat, amb acords amb totes les parts, un exemple del que deia quan va treure el tema de les pensions, a la persona que se jubili en el moment de la esperada independència, qui li pagarà la pensió? Home, senyor Treserras, no foti. Es clar que a tots ens interessa que ens retornin el que hem cotitzat quan ens jubilem, però, parlem de la independència de Catalunya!!! Poc que pensava el president Macià en la seva pensió quan proclamà l’Estat Català des del balcó de la Generalitat, i els milers de lluitadors que no només van perdre la pensió? molts ho van perdre tot. Al dia següent de la independència, ja en parlarem, vull dir, ja ho trobarem això de les pensions. Veient com va evolucionant la relació amb l’estat, dubto que mai Espanya ens retorni la part que ens pertoqui de les pensions ni de res. Si esperem això, mai aconseguirem la independència (Només cal veure que es el que està passant actualment amb les negociacions pel finançament). Potser haurem de deixar una mica de banda el sentiment d’allò que valoren tant a Madrid de la governabilitat i la col·laboració dels catalans i plantar cara.
Dir prou.

Quan volem anar a manifestar-nos a Brussel·les per entre altres, internacionalitzar el conflicte i així forçar el referèndum, ens diu el conseller que vigilem no sigui que si un dia aconseguim la independència no cobrem les pensions quan toqui.
Frases com “L'indepentisme radical és un mon auto referent tancat en ell mateix” o que “hem de treballar sense radicalitzar-nos”, demostren l’aversió del conseller amb les postures més extremes, llavors penso, no amic no, i tant que ens hem de radicalitzar i no pas poc. “Som bàsicament una cultura”, aquí ens va explicar per on hem d’anar, donar a conèixer la nostra llengua, folklore, cultura... Obrir ambaixades perquè la nostra potent cultura es conegui arreu... No crec pas que aquesta sigui l’única via, també la radicalització es important, de moment sabem el que hem aconseguit sense ser radicals, només cal recordar com ens està anant amb el dòcil, molt dòcil i esquifit i difunt Estatut. Jo no vull només una cultura supeditada a una de més “oficial” com l'espanyola jo vull una cultura plena, sense haver de demanar permís a cap parlament d'una altre realitat cultural, ni estar sempre justificant el nostre fet cultural. De que ens servirà un estat cultural supeditat a l'espanyol?

El conseller acompanyat pel tinent d'alcalde de Torroella.

Va parlar de la immigració actual i va fer un comentari, que no va aprofundir, al meu gust desafortunat, sobre que havien d'integrar i guanyar-nos aquesta immigració, "no fos que ens passés com als anys seixanta amb l’altre gran immigració" (suposo que l'espanyola), perdoni? Com a fill d'immigrants que sóc, només dir que voler culpar d’alguna cosa als immigrants, com podria ser la dissolució del sentiment nacionalista, o esvair el fet cultural català (que no ho va fer), es força curiós, fluxos d’immigrants no hi ha hagut masses ens els darrers 300 anys excepte el mencionat i l'actual, i seguim estant igual, amb alguns drets més, però, subordinats encara a Espanya, no és culpa dels inmigrants, som nosaltres i Espanya, els inmigrants prou tenen amb subsistir. Tots els assistents vàrem estar plenament d’acord quan va explicar que actualment hi ha una revolució interna molt important a Catalunya, referint-se al moment que estem vivint amb la immigració africana i d'Europa de l’est.Crec, que si no som encara independents no és pels fluxos migratoris, ni per què la nostra cultura no sigui suficientment potent, diria que és precisament per la manca extrema de radicalitat. Entre altres coses suposo que és per què les vegades que hem intentant ser radicals en aquest 300 anys hem estat esclafats per les armes espanyoles o franceses. En 30 anys de suposada "democràcia a l'espanyola" no hem aconseguit més autogovern, ens hem estancat i ara toca avançar.
Va acabar la intervenció amb un llarg aplaudiment del public assistent, constatant lamentablement una vegada més, que no sóc mai majoria, de fet ni minoria, sóc marginal, això si, un marginal força radical.
Ho va dir l’ex-president d’ERC Jordi Carbonell: “Que la prudència no ens faci ser traïdors”

diumenge, 25 de gener del 2009

2es JORNADES CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Torroella de Montgrí, 24 de gener del 2009. 1a part.


Vàrem assistir a les molt interessants conferències que ens van oferir els organitzadors de l'acte, la secció local d'ERC de Torroella de Montgrí.
Com van ser aquestes jornades molt extenses, fem només cinc cèntims.

UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ
Plataforma pro seleccions catalanes amb Xavier Vinyals president i Xavier-Albert Canal de la Federació de Rugbi.



Tot i que no vàrem poder presenciar a tota la ponència, vam arribar tard, com sempre, que diria l'Ainoa, si que vàrem presenciar una part de la ronda de preguntes del públic que va haver de ser tallada pel moderador degut a que ja s'havia sobrepassat el temps assignat. Indignació va aixecar entre tots els assistents quan es va explicar la sentència que condemna la Federació Catalana a pagar danys morals a l'espanyola a més, i això és el pitjor, de no reconèixer la selecció com a oficial. A grans pinzellades la federació catalana era membre fundadora de la federació internacional a l'any 1934, ara el jutge parisenc ha considerat que no té dret a ser membre de l'internacional La federació espanyola va fer servir el decret franquista de l'any 1941 que abolia totes les federacions esportives no espanyoles, i a sobre el jutge ho va admetre com legal, es clar que el jutge és d'un altre estat igual o més opressor que l'espanyol.


Moment pel café.

PROGRESSANT CAP A LA SOBIRANIA
Amb Miquel Strubell, Elisenda Romeu, Xavier Altadill i Enric Canela. Presentat i moderat pel senador Miquel Bofill, sens dubte un "prehistòric" de l'independentisme gironí.
Aquesta conferencia va ser molt interessant amb les dades del senyor Strubell o l'experiència de la senyora Romeu de la plataforma pel dret a decidir. Però el que vaig trobar més "productiu" va ser la presentació d'Enric Canela de la futura concentració preparada pel 7 de març a Brussel·les, coneguda com 10mil.cat. En Joel Joan estava anunciat per a aquesta part de les jornades, però, no hi va poder assistir.



ÒMNIUM CULTURAL
Després del dinar tocava el torn a Òmnium Cultural amb Vicent Sanchis i Roger Buch. Moderat per lAlbert Bou.
Tocava parlar de la feina que fa l'Òmnium Cultural, va començar un optimista Roger Buch, m'agraden els independentistes optimistes, perquè jo també en sóc d'optimista i és que cada vegada veig més aprop el dia que podrem decidir el nostre futur i que aquest passarà, segur, per la independència. Després en Sanchis, (que no Sanchís...) que va fer una exposició brillant com ens té acostumats.



TAULA RODONA
En Josep Maria Pascual va moderar aquest entretingut debat, amb roda de preguntes del públic, mentrestant esperàvem l'exposició del conseller Tresserras que tractaré en un altre escrit.
Continuarà...




CAP A BRUSSEL·LES QUE HI FALTA GENT. 10mil.cat



Excel·lent la convocatòria de l'associació 10mil.cat, de convocar-nos a viatjar el set de març a Brussel·les a manifestar-nos per l'autodeterminació i així internacionalitzar el conflicte (frase que està molt de moda) ja ens hem apuntat. Anirem relatant al bloc com prospera aquest tema, de moment a buscar el transport més adient.


Alguna de les consignes:


-Segons la gent que hi entén de les manifestacions a Brussel·les, no ens hem de manifestar en plan radical i separatista de tot, ha de ser una reclamació europeista, no contra tot.


-Cal portar banderes no només catalanes, també europees, si anem a reclamar a Europa ha de quedar clar que som i volem ser Europa.




El vídeo promocional de la moguda al youtube:






Enllaços:




divendres, 23 de gener del 2009

WEEDS (Males herbes)


Aquesta serie, que si no m’erro l’han feta per la sexta, ho dubto perquè la he baixada per linterné, per a no estar pendent de si fan futbol, o no, o ara ens surt dels collons de canviar-la de dia i hora, si abans la fotíem el dimarts a les deu de la nit, em don, que per alguna cosa sóc el puto programador, de fotre-la a les tres de la matinada dels dijous, la foto i punto... gràcies sant Emule….
Doncs això, que per a no estar a expenses del programador la he baixada i la veig quan me rota…
La primera temporada son deu capítols, tota la sèrie està molt bé, una viuda recent d’una luxosa urbanització americana (rotllo mujeres desesperadas), s’ha de buscar la vida per treure endavant dos ganàpies adolescents (un molt trastornat que tot ho amaga darrere de que es orfe i l’altre obsessionat pel sexe i per les drogues, aquest darrer que extrany… sexe i drogues…decccsss) …
Bé al darrer capítol parlen de la guerra d’Iraq i la vaig flipar tant que després de passar-ho tres o quatre cops, vaig decidir transcriure-ho aquí, per brutal, per insolent i per dir veritats com a punys…
Deien això…

Andy: Me han encontrado.
Doug: Mala suerte. ¿Quién te ha encontrado?
Andy: El puto ejercito… Esos… hace años en Colorado (mentrestant s’encén una pipa de marihuana) intentaba impresionar a una tia, tomamos Eggermeister y firmé para la reserva del ejercito, luego me olvidé del tema pero ahora recibo una carta en la que me dicen que me presente o me encerraran en una prisión militar, yo… ¿cómo me han encontrado? Estoy fuera del radar… Soy Andy, el fuera del radar.
Doug: Te detuvieron por posesión y ahora estás en el sistema, Andy.
Andy: Tienes que ayudarme tío, estás en el consejo del ayuntamiento, diles que la ciudad me necesita.
Doug: ¿Qué te necesita para qué?
Andy: Yo que sé, para plantar árboles, para un programa para chicas con problemas…
Doug: Podría ayudarte por tirar papeles en el parque pero ahí termina mi poder.
Andy: Vale, me hare objetor de conciencia.
Doug: No, no, tú firmaste para la reserva libremente por un calentón, estás jodido.
Ara ve lo bo…
Andy: Jodido?... No pienso ir a Irak, a luchar en una guerra de mierda por culpa del petróleo.
Doug: Guerra de mierda? Y el 11 de Septiembre Irán no ocultó a los terroristas?
Andy: La guerra es en Irak, vale, y ninguno de los dos países tiene nada que ver con lo del World Trade Center.
Doug: Bueno, ambos tienen arena.
Andy: Bush invadió una nación soberana desafiando a naciones unidas, es un criminal de guerra ¿Y ahora se supone que yo tengo que ser uno de sus matones desechables con una jodida diana en la cabeza? En medio del desierto… esperando que me vuele en pedazos un coche bomba preparado por un crio de doce años al que le encantaba Friends hasta que uno de nuestros misiles destrozó su casa… me parece que no…
Doug: ¡¡¡Tenían armas de destrucción masiva!!!
Andy: ¡¡¡No habían armas de destrucción masiva!!!
Doug: ¿No? Bien… que mas da… mmm, tengo cosas importantes que hacer…
Andy: Dime… Que hay más importantes que impedir que las corporaciones se apoderen de la democracia…
Doug: Tengo que ir a cagar…
Andy: Tienes que ayudarme tío.
Doug: Lo haré, lo haré… pondré una de esas pegatinas con una cinta amarilla en mi coche, por ti…
Andy: ¿por qué apoyas tan ciegamente a Bush?
Doug: Me gusta su mujer, Laura. Le compraba hierba en la universidad, buena mierda, buena mierda…